PIC DE LA SABINE

Rumiant sobre el mapa, quina ruta traçar...a l'Ariège molta cosa hi queda a fer. Em començo a imaginar un recorregut de dos dies, circular i que porti a descobrir noves valls, allunyades de les rutes normals...La ruta es va perfilant sola...Sortida des de Sorteny, enfilant cap a Rialb, pujant al Port de Siguer, baixant cap a l'Estany Blau, per altre cop pujar sota el coll del Pic de l'Estany blau i d'allà traçar una llarga baixada fins la cabana de la Sabine. D'aquí enfilar directe el Pic de la Sabine, per després fer una baixada de 1000 m de desnivell fins al refugi de Quioulès, nit i tornada per la vall que hi ha a l'est del Pic de l'Estanyol, fer el pic de l'Estanyol, i tornar pel Port de Bagnels o de Soulanet i d'aquí altra cop fins a Rialp i cap a Sorteny...Bé somiar és gratuït no? Bé, la ruta al final ha estat un pèl diferent, una mica més dura, però molt satisfets d'haver passat dos dies completament sols a la muntanya, difícil precisament quan les condicions meterològiques són tan favorables!!!

Sortim a les 10 tocades. Hem fet les motxilles, ben apretades. Sac de dormir i plumó, però hem sacrificat jaquetes per mini-paravents...motxilles petites, bé tan petites com hem pogut. El dia és radiant i enfilem la vall de Rialb sense cap pressa. Una bona rua de gent puja per anar a fer el Thoumasset. Nosaltres veiem el dia llarg encara. Arribem al coll un bufa una mica d'aire, traiem pells i fem la primera baixada del dia fins al llac, amb una bona neu pols que presagia el que serà la sortida. Un cop al llac, sense pells, el travessem fins al fons. Encarem el coll de la dreta del Pic de l'Estany blau amb els esquís als peus. La pala està molt carregada de neu i és prou redreçada. A mitja altura traiem esquís, calcem grampons i ens enfilem per la vora sota la banda rocosa fins arribar al coll. Bones vistes del llac i noves vistes desconegudes cap al nord, on lluny ja veiem el Pic de la Sabine. Traiem pells i comencem un bon descens de gairebé 500 metres de desnivell, amb successives pales de neu pols que fan les delícies de qualsevol!!! No hi ha res traçat ni indicis que s'hagi traçat almenys des de fa dies. Un cop a 2000, ens plantegem pujar directe el Pic de la Sabine, per un petit collet amb pins, però la prudència ens fa comprovar primer com està la cabana de la Sabine. Amb la neu que ha caigut aquest any a l'Ariège, més de 3 metres, no volem sorpreses. Ens arribem fins a on hi hauria d'haver el refugi i només surt la xemeneia!!! Ui ui ui...Traiem la pala per buscar l'entrada, però 5 minuts de reflexió són suficients, abans de palejar durant dues hores. Canvi de plans. Baixarem directes a comprovar el refugi de Quioulès si està en condicions, si allà no hem de palejar, deixarem trastos i pujarem lleugers al pic amb la panxa plena. Continuem la baixada fins a 1600, amb algun tram distret a la vora del riu, que ens fa perdre una mica de temps. Són al voltant de les quatre, massa tard per fer cim, massa d'hora per jaure al sac...i sort, el refugi de Quioulès està en bones condicions i només hem de palejar 10 minuts per obrir la porta!!!

Estudiem la situació, cal fer foc o almenys provar-ho, arreplegar una mica més de llenya i mirar el mapa. Cadascú lo seu, jo miro el mapa, en Xevi fa el foc que no se m'ha encès i la Gemma la redacció d'anglès! Despreés ja una mica més calentons, mirem el mapa. Penso que encara que sigui dur, ja que som en aquestes contrades, demà seria bo fer el Pic de la Sabine, que en paraules d'en Russi, queda a "can collons de la roca" i sacrificar el Pic de l'Estanyol a la tornada que queda més aprop de la vall de Rialb i sempre es podrà fer en un sol dia en una altra ocasió. Només hi ha un problema, tant sols de desnivell directe ja surten cap a +1900...més algun "sube-baja" que s'entreveu al mapa, potser passarem bé dels 2000, això amb la casa a sobre com els cargols...Bé, tornant a passar pel refugi podem deixar pes pels primers +1000, cosa que agraïrem molt!!! Sopem una mica i anem a dormir convençuts que almenys ho intentarem...

L'endemà al matí en comptes de dos de set sortim a les set. No és que tingui la confiança gaire alta en fer tot el que hem previst la nit anterior. S'ha de dir que quan la nit cau, amb la foscor, els plans cada cop són més esbojarrats i normalment quan et lleves l'endemà, tornes a la realitat amb la llum del dia. Tot i això ens comencem a enfilar per les pales de davant el refugi, decantant cap al sud, on trobem nombrosos grups d'isards. Mica en mica hem guanyat cota i ja som a 2000. Travessem un llac, enfilem una pala-canal dretota però amb bona neu, travessem un altre llac, girem cap al sud...i finalment arribem a la part més dreta, a uns 2300, on la pala està molt carregada de neu. Ens enfilem fent voltes maria arrambats a l'esquerra fins arribar sota la protecció d'un espadat. Traiem esquís i pugem amb els esquís a l'esquena piolet en mà fins a sobre el replà. Ja veiem el cim. Tornem a calçar esquís i ens plantem a dos quarts d'onze dalt del pic de la Sabine amb els esquís als peus!!! Quina vista. Ja mentre pujàvem el massís de Saint Barthelemy l'hem tingut d'observador, però ara ho veiem tot!!! Gens de vent, sol...traiem pells i avall, per una fantàstica neu pols. En arribar al tram més dret i carregat, baixem esquiant d'un en un per la dreta i finalment enllacem pales i pales de neu pols, després pales amb neu més dura però ja transformada i en 25 minuts ja som al refugi de Quioulès altre cop. La baixada s'ha de dir que és molt directe, sense haver de remar en cap moment. Un cop allà, mengem, carreguem motxilles i enfilem la tornada...la llarga tornada.

El gran problema de la tornada són els pans de neus que se'ns fan a les pells...així no arribarem mai...A grans mals, grans remeis...Primer comencem traient pells i remuntem la vall una bona estona sense pells, doncs la neu ja és prou enganxosa. Quan es comencen a fer pans fins i tot a les soles dels esquís el cap em comença a barrinar a veure com ho arreglem, doncs ens hi estem deixant les forces i encara és lluny el port de Bagnels...Doncs crema del sol a sota les soles!!! Oli en un llum. Avancem així fins a tres quarts de tres, on protegits amb vistes a l'allavosa cara est del Pic de l'Estanyol, dinem. Calcem pells i continuem pujant, bé arrosegant, fins al primer coll a 2400. D'aquí intuïm el següent coll, després d'una travessia d'un parell de quilòmetres és clar!!! Llarg flanqueig amb bona neu (sort, sinó ens hagués tocat perdre cota i tornar-la a guanyar) que ens porta fins a 2600, doncs al final anem al coll més a l'est del de Bagnels, doncs no ens ha agradat l'últim tram de flanqueig molt ombrívol. D'aquí traiem pells per últim cop. Són les 5 de la tarda, ara ja només ens queda baixada fins al cotxe...ben disfrutona mentre toca al sol, ja que un cop al refugi de Rialb, l'ombra ha començat a reglaçar la neu, que s'endureix ràpidament. A les 6 al cotxe!

Acabem morts, molt contents dels dos dies, amb un desnivell aproximat i orientatiu de +3000 i uns 30 km (dades de desnivell directe i km a cop d'ull, no són dades de GPS, doncs amb voltes maria i tota la mandanga això es deu allargar una mica....per tan ull a fiar-se d'això).

Xevi, Gemma i Samuel