dissabte, 23 de febrer de 2013

PUIG D'OMBRIAGA



Aquest hivern tan ventós ha deixat el Pirineu Oriental amb un especte desastrós, però de fet no ha estat el pitjor, doncs sempre trobes algun racó per esquiar...el pitjor ha estat haver d'aguantar el vent dia sí dia també sempre que la solució no fós quedar-se a casa...i aquest dissabte era un d'ells. En Dani el divendres em passa un sms a veure si m'apunto o faig res, jo veient la previsió, deixo de pensar en esquí aquest cap de setmana, bé intento deixar de pensar en esquí i dic que no, que en principi em quedo a casa...ell diu que pujaran a la Tosa segurament.

L'endemà em llevo al matí a les 7 hi faig una petita consulta a la "bola màgica". La bola màgica ensenya una imatge de Núria i una altra de Vallter on no sembla pas que faci tan mal dia, ni tampoc tan vent... La "bola màgica" també ensenya imatges de l'estació de les Angles, que s'actualitzen cada tres o quatre segons i aquí si que està força tapat...Així que truco en Dani que puja amb en Jaume i al final quedem a Ripoll per anar a Vallter. Mentre pugem la "barrufa" de Vallter comença a treure el nas i just per damunt de la coma de l'orri a part del nas ja li hem vist tota la cara i part del cos!!!

Pensem fins i tot en girar, però al final arribem al pàrquing inferior, amb un vent que no convida massa a sortir del cotxe. Comprovo però que encara tinc aquelles mateixes ganes d'esquiar que el dia que anant amb en Russi vaig conèixer en Jordi i en Maso ara ja fa uns quants anys...érem al pàrquing del Pla dels avellaners a les Bulloses, feia un dia rúfol i començava a nevar...Rumiaven que fer, mentre jo ja havia saltat de la furgoneta i em volia posar els esquís!!! S'ha de dir que al final vam canviar de banda i vam anar a Sant Pere dels Forcats. Avui però no canviem de lloc, ja que hem confirmat amb trucades a coneguts de Molina i Masella que allà també fa vent...Sortim, posem pells i amunt per la pista del xalet. La cosa no es tan greu, fa vent però el cel és blau. Pugem fins a Marmotes, veient que cap al Bastiments no val la pena anar-hi. Però mentre pugem veig la pala del Puig d'Ombriaga, ben blanca, ben calmada...si sembla que no hi bufi el vent!!! Els comento de baixar per pistes, per tornar a posar pells i pujar fins el cim. Dubten pensant que no els estigui enredant...però al final calcem pells i pugem pel dret, per una de les tres pales redreçades que menen sobre el replà. Un cop allà, la calma. Ni brisa...La pala fa goig, tota la neu que falta a Vallter és sobre aquesta pala. Fem quatre llaçades i arribem al cim, on tampoc bufa gens de vent...sembla una miracle, però aquest cim protegit pel Bastiments i el Bacivers i amb una cara nord molt abruta, escombra el vent cap amunt i aquí no es nota res. Mengem una mica, traiem pells i fem un bona baixada fins al pàrquing superior de l'estació. Allà tornem a calçar pells i marxem altre cop amunt per baixar després per la pista del Xalet. Només sortir però entomem una potent i gelada ràfega de vent que ens deixa a en Dani i a mi mitja cara glaçada, glaçada de debò! Només respirem per un forat del nas!!! Uf, ens espavilem a sortir d'aquest coi de forat on s'acanala el vent i recuperem el tacte! A bon ritme arribem fins l'antic refugi, traiem pells i avall cap al cotxe. Uns +1050 i ben satisfets, doncs al matí no ens ho haguéssim pas creguts, nosaltres gent de poca fe!

Jaume, Dani i Samuel

Un cop acabat, paro a dinar a Manlleu i no sé dir que no quan la Gemma i els seus germans diuen que pugen a Cabrera a tocar neu...així que cap allà falta gent! Pujada ràpida des de Sant Julià de Cabrera, aprofitant l'última llum del dia, traiem el cap també a l'església per veure els grillons que els avantpassats hi van deixar penjats.

Roger, Jèssica, Esther, Gemma i Samuel