diumenge, 31 de març de 2013

PUIG DE LA COMETA D'ESPAGNE, MONT LLARET I ROC D'AUDA




Parem a dormir a les Angles, tot esperant que demà les condicions de la neu siguin millors de les que hem tingut avui (veure 4 ratlles al final de l'entrada). Hem aprofitat per fer una mica de sauna, bany turc i "xup-xup" a 36º, veient com ens cauen flocs de neu portats pel vent. Aquesta tranquil.litat també serveix per pensar on posarem pells demà...pel cap encara em "cou" la CROSTA que hem trobat avui...per més que hi pensi crec que la pitjor de la meva vida i com a bon assidu d'Ulldeter no se'm pot acusar de llepafils. Hem baixat fent diagonals, encarrilats o més ben dit empresonats entre 4 cm de neu dura i un tou de tova al fons...demà també ens la trobarem així? Al mal temps bona cara...el Pic de la Cometa d'Espanya des de les Angles, ruta llarga i planera perquè sí, serà una bona opció, encara que sigui CROSTA, ja que amb la poca pendent que té potser no la trencarem!!! D'altra banda aquestes rutes llargues i planes millor amb neu dura que amb 50 cm de neu pols...impossibles de fer sinó tens un exèrcit per obrir traça.

Sortim a les nou tocades hora nova des del dipòsit d'aigua de les Angles. Calcem pells i marxem per la pista tot lliscant a plaer. El dia és encara grisós, però val la pena intentar-ho. Al cap de poca estona ja arribem al primer llac. Al matí mentre preparàvem "trastos" se'ns han avançat pare i fill, així que ara seguim traça oberta. Però no hi ha manera d'atrapar-los. Passat al llac el cap em comença a barrinar. Miro les marques dels pals i la cadència és perfecte. No hi ha cap marca de pal damunt de l'anterior. Cada mig metre a banda i banda de l'esquí marca de pal, marca de pal. Això em fa dubtar, doncs per compenetrats que vagin en algun punt s'haurien de trepitjar les marques. Em distrec col.locant el pal de la dreta al mateix punt on hi ha el forat i intento posar el de l'esquerra al següent punt. No, impossible, són dos penso. Les marques són massa juntes, si intento col.locar el pal a dreta i esquerra a tots els punts marcats aniria a pas de tortuga!!! Però per altre costat no pot ser que la cadència de marques del fill estiguin intercalades perfectament entre la cadència de marques del pare...Li explico tot a la Gemma mentre vaig dubtant. Si són el pare i el fill que hem vist a l'aparcament, van extremadament compenetrats. Si és una sola persona aniria a pas de tortuga!!! Mentre em vaig repentint això, alço la vista i topo amb la solució.

Davant nostre ens trobem una silueta solitària. Va molt a poc a poc, de fet no fa voltes maria, sinó que traça circular. Va força lent. Ens hi acostem i la sorpresa és majúscula! Un senyor francès de no pas menys de 75 anys, amb un anorac gros i antic (aquí el vent apreta durant uns moments), una motxilla immensa i una mirada i veu entranyable. Tot i ser francès, es fa entendre perfectament en català. Quin paio! És el meu ídol, aquest sí, no pas cap dels mediàtics! No goso demanar-li l'edat, però queda ben palès que en podria tenir 80. Ens diu que vol fer la cometa que hi ha entre els dos Perics. Es lamenta que el del temps s'hagi equivocat, doncs no esperava tan vent ni que el cel tardaria tant a obrir-se. Però ell no desisteix. Sap que farà bo i vol ser-hi per veure-ho. Jo que al matí dins la "nevera" m'hagués quedat dormint només de veure aquest cel incert i aquest senyor, sol, amb una llarga vida recorreguda, no ha tingut cap tipus de mandra al saltar de llit (en sentit metafòric, doncs just abans del llac les traces marcaven que havia descalçat esquís per superar una petita "cornisa" de 40 cm...i no pas precisament saltant). Li expliquem que volem fer el Pic de la Cometa d'espanya i no dubta a dir-nos que allà "bona neu". Ens despedim i seguim el nostre camí, però a mesura que ens allunyem em sap greu no haver-li demanat més coses. Segurament era història viva de l'esquí de muntanya! Els joves del seu poble haurien de fer cua per acompanyar-lo a la muntanya!!!

Em recorda i vés a saber si podria ser el mateix, que fa potser tres anys vam trobar amb en Jow camí de les Bulloses...fins i tot m'agradaria que fós el mateix i que el pugui anar trobant!

El dia es va arreglant i nosaltres anem fent quilòmetres. Quan arribem a sota el llac veiem la pala somiada. Aquest any tenia moltes ganes de baixar-la. Està força carregada. Ens mirem per on pujar i finalment decidim travessar el llac pel sud-oest, després enfilar al coll i per la carena arribar al cim amb esquís. Els últims metres ens fan suar, amb un bon reguitzell de voltes maria, però ens plantem al cim amb els esquís posats. És un cim triangular, d'on neix aquesta pala d'uns 270 m de desnivell. Contemplem el paisatge, molt obert i amb cel blau i resseguim els cims fets i per fer. Traiem pells i avall!!! Disfrutem fort, clavem esquís després del llac i mengem una mica. Satisfets i amb la panxa plena, seguim avall, per suaus pendents però fent "esses" i arribem al refugi de la Balmetta pràcticament sense remar. Fins ara ens hem escapat d'una lenta tornada, però a partir d'aquí hi ha dues solucions: o tornar pel mateix camí, molt planer i ara sí remant gairebé segur (el sol ha estovat la neu) o bé pujar al Mont Llaret i el Roc d'Auda per després baixar per les pistes d'esquí fins el cotxe. Ho rumiem una mica i a la Gemma no li vé d'aquí. Diu que per ella cap amunt!!! Ens enfilem xino xano i en mitja horassa ens plantem dalt. El dia es torna a tapar, però ja veiem lluny els remuntadors. Traiem pells i avall, tot passant pel Roc d'Auda. Ara sí només queda "pista peixatera" fins al cotxe.

Aquesta bonica sortida ha estat possible només després de la "carbassa" que vam rebre al Pic de la Carbassa. Marxem dissabte, dia amb temps incert, direcció a Puigcerdà tot mirant què farem. Finalment anem cap a Meranges, pista amunt fins a Campllong i ens mirem el nostre objectiu, el Pic de la Carbassa. Només calçar esquís ja veiem que això és una peixateria, neu molla fins al fons del mantell...malament. Que va! Pitjor podia ser. A mesura que guanyem cota el vent ho ha encrostat tot. Finalment parem a 2200 aprox. veient que la baixada serà un infern, cosa que queda plenament confirmada al cap d'una estona. Diria que avui he tastat, la pitjor crosta de la meva vida (fins ara, és clar...) i com a bon assidu d'Ulldeter no se'm pot acusar de llepafils.

Gemma i Samuel

4 comentaris:

roca ha dit...

us beix mol be, i amb molta anerxia pero ,el que mes be beix es que encara ia molta neu ,atope.

Joel Denamur ha dit...

Molt bona nanu!! tot i que em pensava que m'esperaries per fer aquesta...ggrrr..aquí qui no córrer vola!
Aquest bon home deu ser el mateix que ens vam trobar...tot un person! El pròxim dia demanar-li el telèfon i que ens acompanyi, segur que ens pot ensenyar un munt de racons!!

Samuel ha dit...

jaja! Estava entre aquesta i pujar el Cambre d'Aze per pistes...però vaig pensar que la baixada hauria de ser per la canal central i aquí sí que t'havia d'esperar si o sí!!!

L'avi aquest ho haurem de buscar en fòrums, però quin personatge!!!

Samuel ha dit...

Russi, però al final quan arribes, aquest cap de setmana o la setmana següent?

El Vignemale t'espera...va 24 hores d'avió i ja podràs posar pells!