PIC ST BARTHÉLEMY

I a la fi...el pic de Saint Barthélemy!!! Feia dies que em mirava aquest cim per fer. Ja a finals de setembre hi volia treure el cap tot caminant per mirar-me una mica com era, accés, possibilitats, però al final vam anar al Pic de Ruhle. Però els dies havien anat passant i no havíem trobat forat. Amb les fortes nevades a l'Ariège, ja vaig començar a frissar...i des del Roc de Scaramus ja vam veure que hi havia molta neu. Les setmanes anaven passant, la neu s'estabilitzava i es fonia...Hora de fer cap a la muntanya de Talc! L'Eloi, en Ian i en Joel passen uns dies a Merens amb la família, així que aprofitem amb la Gemma per fer una escapada, marxant a la sis del matí per torbar-nos a dos de nou a Merens. Carreguem trastos i cap allà!!! Creiem que la cota de neu estarà just-just al punt de sortida. Després d'una bona estona més amb el cotxe arribem a la paella que està aproximadament a 1290 m. Aparquem el cotxe i neu just al costat de la pista que surt direcció oest, perfecte!!! Fa una calor de mil dimonis però no sembla pas exageradament pasta, potser es mantindrà i tot...

Comencem a pujar per la pista i just abans del torrent que baixa de la cabanya i del coll de Girabol, enfilem a la dreta per unes pales adreçades, entre alguns arbres per arribar així a la cota 1500. A a partir d'aquí ja es veu la carena que haurem de seguir fins dalt el cim. Puja de dret, amb bona pendent, alguns trams ja sense gaire neu però tota amb esquís als peus. En Ian que va amb l'split no li va massa bé i se'l carrega a l'esquena. També es pot pujar més a l'esquerra, però aquella pala ens la guardem per baixar, encara que no les tenim totes. A 2200 fem una parada per esmorzar. Déu ni do, semblava menys. De fet són uns 1050 de desnivell directe, així que bé que ens han de fer suar no?. Al cim distinguim un parell de persones. Amb la panxa plena encarem l'últim tros fins arribar al cim. Sort que fa sol i ha desfet la capa dura i glaçada, sembla que fins i tot podrem baixar per les pales sud-oest. Al cim ens hi estem força estona contemplant la vista que és esplèndida. El Soularac que també voliem fer el deixem per una altra ocasió, doncs aquí hi ha feina per estona. Coincidim amb tres francesos que ens expliquen les possibilitats del massís. El resum segons ells: es pot baixar per tot arreu. Nosaltres fem una mica de temps perquè s'estovi una mica més la pala. Quatre fotos, amb una vista que va des del Madres i el Canigó fins la Pica i ves a saber que més... Sol, no fa fred, tampoc vent. Pells fora i avall!!!

Gaudim d'una pala d'uns -750 m de desnivell directes, fins sota la cabana. Molt bona neu, es baixa sense problemes. Un cop a la cabana, reposem una estona, per després seguir pel camí-pista a mitja altura, que travessa el bosc de faig. En arribar a una clariana, pala cap avall (aquesta si amb neu podrida però com que té pendent es baixa) i directes a la pista. La neu s'ha estovat però queda una base dura a sota que fa que encara llisquem prou. Fins i tot en Ian amb l'split baixa força bé. Travessem el torrent, un pam d'aigua i pista avall fins el cotxe!!!

Avui, és ha estat un d'aquells dies que fa afició!!!

Eloi, Ian, Joel, Gemma i Samuel