dijous, 6 de desembre del 2012

VALL DE CAMPCARDÓS

Aquest any no podem allargar el pont com ens hauria agradat i la opció del tren de cegesquí d'en Jaume queda descartada...tenim només 4 dies i la setmana ha estat prou dura com per fer gaires quilòmetres. Al final ens apuntem una escapada a Andorra. La previsió és bona per dijous i diumenge i no tan bona per divendres i dissabte. Pensem en sortides a cotes baixes, esperant que baixi el perill d'allaus. No tenim clar què farem, però penso que moltes vegades l'opció es va perfilant tota sola...

Així, tot rumiant, arribem a Porta. Cadenes. Una cua de cotxes parats posant cadenes i a l'esquerra el trencant que passa per sota la via del tren per anar al pàrquing de la Vall de Campcardós. Ja tenim ruta, cap aquí anirem! 


Sortim des de costat del cotxe, abans de travessar el riu, amb els esquís calçats i amb un bon tou de neu. Abans nostre algú ha passat i ens ha obert traça, sort, perquè aquests més de 40 cm de neu pols se'ns haurien fet feixucs. Anem tard, sabem que potser no arribarem gaire lluny, però gaudirem del paisatge. Cavalls, neu pols, sol, cel blau, que més volem? Bé si, pales per baixar!!!

Arribem a la cabanya on trobem el grup que ens obria traça. Giren, per pells glaçades i pels peus dels gossos, que tenen fred. Nosaltres seguim amunt. Ens atrapa un esquiador solitari, que obra traça un tros més fins que gira. Nosaltres seguim amunt. Ara ja sols i amb neu fonda, passem els llacs, ens enfilem als plans de sobre i continuem pujant fins a divisar la portella. Potser hi tenim 40 minuts fins dalt, però ja són dos quarts de tres. Se'ns farà fosc, així que desistim, amb pena, doncs ara és quan s'esquiava millor, menys neu fonda i pendents més obertes...després de la feinada a les parts baixes, els equilibris, les enfonsades de més d'un metre i la distància feta...Costa girar.

Baixada més ràpida del que ens pensàvem, força divertida al tram de pista, amb neu pols i velocitat, encara que poc espai per girs.

Gemma i Samuel