PIC GALLINÀS I PIC REDOUN

Arriba divendres, després d'una setmana llarga i cansada...marxar al vespre per dormir fora sembla massa dur i precipitat. Canvi de plans, anirem més aprop, marxant dissabte al matí. Em fico al llit, tanco els ulls i mentalment ressegueixo el Pirineu Oriental. No és que no quedin cims per fer, però si que de forma recurrent sempre venen al cap els mateixos. M'haig d'esforçar...bé no tant. Que coi, cap a Prats Balaguer. El Pic Gallinàs i el Pic Redoun són un bon objectiu. Si això li afegim la possibilitat de banyar-nos en aigua calenta, a què esperem? M'interessa igualment per l'hivern conèixer aquesta zona, just sobre el refugi de Carançà. Des de Vallter havia planejat algun cop fer aquests cims, perfectament possible, però avui ens ha semblat més interessant fer-los per la vessant francesa.

Després d'un control aduaner sorpresa, res a declarar, enfilem carretera fins a Prats Balaguer. Allà agafem la pista que gira a la dreta just davant d'una tanca metàl.lica. No és que estigui en gaire bon estat. Hi ha bastants rocs grossos i no és curta aquesta pista. Seria recomenable un cotxe alt, a poder ser 4x4. Nosaltres no en tenim i tot i passar sense cap rascada, cansa una mica estar contínuament pendent dels rocs i poc a poc. També es pot deixar el cotxe al mateix poble i marxar pel GR, però això ens allargaria l'excursió un parell d'hores com a mínim i avui no ens sortirien els números.

Arribem doncs en cotxe fins al final de la pista, on hi ha una petita presa amb aigua. D'aquí xiruqes i amunt, pel GR. El camí puja força directe i amb poca estona ens plantem al coll. Veient que anem bé, provarem de fer els dos cims. Comencem pel baix, el Gallinàs. Uns 250 metres separen el coll del cim. Des de dalt bones vistes al Canigó i a la vall de Carançà. Suposo que a l'hivern és més esquiable l'altre cim, el Redoun, però des d'aquí veig que pujar del refugi de Carançà fins el coll Mitjà és viable, doncs no hi ha tanta pendent com sembla vist des de Bacivers o el Pic de la Dona, ja que fins i tot hi ha una pista en mal estat. Fem quatre fotos i avall. Anem cap al Redoun. Aquest és de més bon pujar, més alt però més planera la pujada no es fa llarga. Arribem dalt, tot trepitjant les primeres neus de la temporada (trepitjant i menjant!!!) i ens trobem amb un parell de francesos molt trempats. De Perpinyà, l'un parla català i entaulem bona conversa. Apasionats de les muntanyes se'ls veu disfrutar. A nosaltres crec que també. Les vistes d'aquí són genials, ja que veiem tots els pic per la vessant contrària a la que estem acostumants. Pic de la Dona per darrera, Bacivers, Bastiments, Freser, Infern, Noucreus...i així seguint fins el Puigmal. Com que no hem dinat, piquem quatre anacars i cap avall fem via. A dos de quatre ja ens estem fent el dinar. A la tarda volem investigar uns banys termals...(que no són els "mal" massificats de Prats Balaguer) que tot i que es fan pregar acabem trobant. Quin relax...´

L'endemà, cinc anys despreés repetim sortida al Puigsacalm amb els pares, la Fina i la Roser i la seva mare.

Gemma i Samuel