diumenge, 11 de març de 2012

PICS DE PORTANEILLE (pic de la Coma d'en Varilles)

Marxem dissabte en ve dinat, sense un destí massa clar. Sembla que serà un cap de setmana ventós i jo ja em començo a arronsar si em toca massa el vent. Segurament acabarem entre Andorra i l'Ariège...bé, potser aquesta vegada Andorra, doncs aquest any no hi he esquiat pràcticament...Ara falta decidir quina vall...la d'Incles ja ho vam provar amb la Gemma fa un mes llarg i estava molt glaçat i escàs de neu, doncs la següent en cara sud, la de Ransol!!! Arribem al final de la carretera, sopem i a dormir, no sense abans rebre una visita, que ens demana si sabem si l'endemà la cursa de Ransol surt des d'aquí. Doncs ni idea, però si és la cursa de Ransol segur que sí... Cap a dormir, bé a intentar-ho, perquè amb el vent que fa, crec que no sumo ni dues hores ben dormides... La Gemma crec que tampoc, i l'Albert tot i que ha dormit "box in box", tampoc en suma gaires. Sort que en Xevi ha dormit per tots quatre. Demà ja ens estirarà ell!!!

Ens llevem amb una mica de vent, calcem esquís i quan donen la sortida de la cursa nosaltres ja som uns metres amunt. De totes formes no anem pel mateix camí. Nosaltres enfilem directes per un torrent a la dreta del camí del refugi d'en Jan. Un cop als plans superiors, veiem els primers corredors que ja s'enfilen cap al Port de Ransol, quines màquines!!! Nosaltres aquí traïem el mapa i pensem si o bé anar també al port de Ranosl, o bé anar a la vall de la dreta, cap als pics de la Portaneille. L'Albert ens guia i ens mostra la llum: "anem a la vall de la dreta que així farem menys nosa". Doncs cap allà i bona elecció. Solitaris ens enfilem per pales franques fins a 2700. Allà, tot i que m'ensumo que el cim, també anomenat de la Coma d'en Varilles serà el de l'esquerra, el més alt, comencem pel de la dreta així els farem tots!!! Arribem fins dalt amb els esquís als peus, quatre fotos i avall. Jo tinc ganes d'anar a fer el de l'esquerra, així que baixen i m'esperen tot menjant a unes pedres, mentre jo, calço pells i m'enfilo fins l'altre coll. Allà deixo els esquís, em calço els grampons i piolet amunt. S'hi pot arribar amb esquís, però la neu està una mica dura i prefereixo deixar-los aquí. Un cop a dalt, ara si que estic segur d'haver fet el Pic amb cota 2755 als mapes francesos, el Pic de la Coma d'en Varilles. Calço esquís i avall. Ens retrobem i ara baixem tots, per una neu força acceptable, a trams fins i tot bona o molt bona, fins al torrent de pujada, on la trobem primavera genial. "Salta, salta, salta sin parar". És estret i cal jugar amb el salt si vols arribar amb els esquís calçats al cotxe...però hi arribem els quatre! Una bonica sortida d'esquí, ràpida i directe...marxem en ve dinat, mentre veiem l'helicòpter d'heliesquí que no para de fer viatges...resulta que deu haver-hi bona neu!


Albert, Xevi, Gemma i Samuel

1 comentari:

Anònim ha dit...

Molt bona la sortida!!!