diumenge, 23 de gener de 2011

PIC DE MAIÀ I PIC D'ORTAFÀ



Aquest està sent un any de neu escassa, especialment al Pirineu Oriental. Ha quedat ben nevat almenys sis vegades, però el vent que ha fet després o la calor ho ha fos tot. Resum, com si fóssim al Novembre, no hi ha base... Així doncs amb poques expectatives sortim direcció Puigcerdà. Portem els esquís però també les xiruques. Mentre ens acostem a Puigcerdà i la Gemma intenta trencar el son, vaig rumiant on podriem anar. Penso que a Puyvalador la neu hi està assegurada, però es força lluny...després em conformo amb la vall d'en Garcia o d'Engràcies, penso que també podem arribar fins a Ax...Mentre vaig rumiant arribem al coll de Puymorent i mentre el pic de la Mina és perfectament factible, la vall d'en Garcia està pelada, molt pelada. Desistim i ens dirigim a pas de la Casa. El Pic de la Mina ja l'he pujat aquesta temporada i avui que no anem especialment dora potser valdria la pena parar-se al port d'Envalira i pujar els pics que queden a la dreta. Són el Pic de Maià amb els antenes i el pic d'Ortafà. Sortida ràpida, sembla que hi ha neu suficient i amb la possibilitat de descens directe a Pas de la Casa sempre i quan alguna ànima caritativa ens torni a pujar fins al port d'Envalira a recollir el cotxe!!!

Pugem doncs direcció a les antenes. Les motos de neu tenen per aquí el seu circuit muntat...bé som a Andorra. Arribem al cim de Maià on hi ha les antenes i contemplem el panorama. Andorra no està tan malament de neu. Les pistes de Pas de la Casa tenen un aspecte envejable amb neu contínua arreu. Nosaltres mirem el cim d'Ortafà, lleu baixada traient pells i aprofintant la velocitat que dóna el glaç que aflora. Tornem a posar pells i amunt els 80-90 metres de desnivell que queden. Arribem a l'avantcim just després que ens adelanti una moto de neu...Deixem esquís i caminant per la carena carregada de cornises a l'est nord-est però pelada a l'oest, arribem fins al cim. Des d'aquí es pot veure el refugi de la Portella que hi ha a la vall del riu Sant Josep. Sembla un bon refugi, algun dia hi podem anar a dormir. També em miro el coll que comunica amb Andorra per una eventual transpirinaica amb esquís quan sigui gran!!!

Esmorzem tot i que gairebé és la una del migdia. Traiem pells i avall. Curta baixada amb bona neu fins al pla. Calcem altre cop pells i amunt cap al pic de Maià. Arribem el cim, traiem pells i bona baixada fins el replà tot i que no hi ha base. Aquí ens mirem la pala que surt direcció est cap a la carretera i ens hi llencem. De fet pujant amb el cotxe ja l'haviem vist amb tres traces ben marcades. Bona neu pols, en un descens d'uns 300 metres de desnivell per dues pales directes que ens deixen a peu de carretera, aproximadament  a 2120, just darrera la gasolinera. Fem dit i un francès molt trempat em puja fins al port d'Envalira a buscar el cotxe. Baixo a buscar la Gemma, són les tres del migdia, perfecte!!!

Gemma i Samuel