diumenge, 30 de gener de 2011

PIC DE LES TOSES, COLL ROIG

Avui s'ha reunit l'EQUIPO A.

Després d'una vespre frenètic de trucades amb en Maso, pendents del temps i de què feiem, al final decidim marxar cap a la Cerdanya francesa. En Russi ho té clar "jo hi vaig" i nosaltres amb la neu que ha caigut és impossible dir no! Tenim la intenció de pujar el Pic de Coll Roig Occidental o algun altre d'aquesta llarga carena que s'aixeca a la dreta de Porta i que acaba al Carlit.

L'Edu que ha vingut de Reus no ha pogut dormir gaire, però a les 6:40 ja em passa a buscar. Anem a casa en Maso, pugem a la seva furgo i cap a buscar en Russi!!! Ara ja som quatre. A Ripoll hem quedat amb en Joel que vé directe de Girona, ben encès!!! Aquí ja comencem a veure neu i quan arribem a Ribes, ohhh, el Torreneules com feia anys que no el veiem!!! Em sembla que haurem de buscar llibres en blanc i negre per veure'l així de blanc! Bé, en Russi segurament no li fa falta, ja ho té a la memòria!

Mentre anem pujant el gruix de neu augmenta i dalt la collada de Toses tot fa goig. Mirem amb il.lusió on volem anar després de l'entrevessada de furgo al pàrquing i....pelat!!! On volem anar no és pas el que deu haver nevat. Les parts baixes semblen el cul d'un mico...Canviar és de savis, però tots tenim ganes de descobrir aquesta nova zona, que en Russi i en Maso ja van provar l'any passat. Aixi que baixem cap a Puigcerdà i d'allà direcció Dorres. Després de no encertar-la massa amb els desviaments, al final agafem la pista bona i arribem al pàrquing. Neu a la carretera, uf quanta neu, 100 metres? de llarg és clar... No passa res, en Maso estrena esquís!!! jaja. Certament no hi ha més de 5 cm de neu nova, almenys a 1500...



Calcem esquís i pista amunt. I més amunt i més...fins arribar a un filat. Aquí la neu ja és fonda. Potser hi ha uns 20-30 cm de neu nova, en algunes zones sense base, com riurem baixant. Obrir traça es fa feixuc i això és inmens. El cim es veu lluny, lluny de collons... L'Edu que està més fort que un brau tira una línia recta direcció el cim, posa la directe i la feinada que tenim per seguir-lo i mira que obre traça. Després ens comencem a enfilar una mica i el dia es comença a tapar. Arribem a la portella i tenim les primeres vistes del nord, amb Llanós i els altres dos estanys que hi ha a la vall de Porta. Aquestes parets són prou verticals. D'aquí anem fent carena i el dia es va espatllant. El cim continua sent a pendre pel.... Mirem el mapa i em sembla endevinar que ens queden tres quilòmetres de carena!!! Anem fent fins arribar a una cota d'uns 2700 amb fita. Baixem una mica i finalment arribem a uns 2800, Pic de les Toses segons el mapa alpina, cota sense nom segons mapa francès. Mirem endavant, mirem el cel, mirem l'hora, el Pic de Coll Roig Occidental haurà d'esperar. Potser hi tenim mitja hora bona anar i mitja més tornar, però la boira amenaça en tapar-ho tot i aquí dalt si l'espifiem amb la direcció amb lo gros que és arribarem a les 7 al cotxe!!! Toca girar. Massa tard, boira. Fem el primer tros de la baixada a les palpentes, fins a 2500, llàstima perquè aquí la neu era prou bona. Encarem però encara alguna pala bona fins a 2000, ja sense boira.

Estem tots morts, bé almenys jo. Passada la tanca la baixada ja és cross total. En Maso amb els esquís nous se'n ensurt prou bé i no els matxaca gaire. En Jow ens mostra la tècnica de baixada en camins rocosos i estrets, llàstima que els esquís li han quedat un parell de metres enrera... Amb prou feines ens aguantem drets, però posem la directa i baixem fins al cotxe passant de tot. Deu ni do que dures són les soles, tot i que les de l'Edu semblen paper de vidre...

Sortida de descoberta a una zona de llargs plans i solitud, almenys a l'hivern.

Russi, Maso, Joel, Edu i Samuel.