dilluns, 1 de novembre de 2010

MATAGALLS PER COLLSAPRUNERA

Escrit per Jordi Juvanteny


 

Amb la idea d’aprofitar el diumenge improvisem una sortida matinal que tan pot ser que ens porti al Costabona, al Taga o al Montseny. Finalment ens decantem per aquesta última opció i decidim anar al Matagalls per una ruta diferent a la transitada del Coll Formic o a la de Sant Marçal.

Sortim de Roda passades les 9 direcció al Montseny, a primer cop d’ull sembla que tindrem mes bon temps que no pas al Pirineu, s’endevina un bon dia. En Samuel (amo del blog) té la idea de pujar pel Torrent dels Abeuradors (crec que només ell n’ha sentit parlar mai d’aquest torrent)."Samuel diu: torrent que hi ha moltes fonts tot pujant que serveixen per abeurar". Sempre és llaminer fer una ruta nova, però (sempre hi ha un però) haurem de deixar el cotxe a Coll Formic, i gairebé el més difícil del dia ha sigut aparcar !!!

Sortim des de Coll Formic per la pista que porta a Sant Segimon deixant a la dreta la ruta “normal” del Matagalls. Anem seguint la sinuosa pisa fent totes les raconades en direcció a un marcat coll d’herba coronat amb un pal metàl·lic que ens queda a l’horitzó. Després d’una corba d’esquerres i a mà dreta surt el camí que amb poca estona ens portarà fins el coll anteriorment esmentat. Es tracta del Coll de Saprunera, de 1.393 metres. Bonic i solitari indret. Aquí aprofitem per desviar-nos cap al nord-oest (esquerra) per fer el Turó de Collsaprunera de 1.407 metres. Bones vistes del Pirineu, de la plana de Vic i de la cinglera de Tavertet. Reculem fins al coll. Ara se’ns presenten dues opcions, anar per la carena del Pla dels Ginebres que desemboca al mateix cim del Matagalls, o seguir un camí que surt a ma esquerra tot flanquejant la carena i que desemboca a la vall. Fem aquesta opció pensant que és el famós torrent dels Abeuradors. El camí és molt bonic, es nota que fa temps que no hi passa ningú, a vegades es perd sota un mantell de fulles de mil colors de tardor. Ara bé, no té pèrdua, s’ha d’anar guanyant alçada tot seguint el torrent per la dreta. A més a més està marcat amb fites.


Al cap damunt de la vall ens trobem amb la Font del Matagalls (mes tard veurem que em resseguit el Torrent de la Font del Matagalls i no el Torrent dels Abeuradors). Continuem pujant i ens trobem amb una segona font ja fora el bosc, la Font dels Cims o Font de Prat Xic segons algun mapa. Des d’aquí fins al cim ja no queda res i en un moment ens hi plantem. Gairebé s’ha d’agafar número per fer-se una foto al cim, i pensar que em pujat sols nosaltres. Amb tot plegat ja portem mes de 7km i unes dues hores de marxa i encara hem de baixar. Decidim tornar a Coll Formic per la ruta normal ja que el temps se’ns tira al damunt i en Samuel ha d’anar a dinar a casa els sogres (paraules majors). Baixem sense encantar-nos fent algun avançament i amb poc mes de 40 minuts ens plantem al cotxe.

Cal dir que el famós Torrent dels Abeuradors és la vall que queda entra la carena de la ruta normal i la que hem fet nosaltres. Tot i que era el nostre objectiu inicial, sobre mapa veiem que la ruta ens ha quedat molt decent i que de l’altra manera potser ens hagués semblat poca cosa. I és que al final ens han sortit 11km i 750 metres de desnivell,  que està prou bé !!!!!
Jordi, Gemma i Samuel