diumenge, 4 de juliol de 2010

PIC DE CAMPIRME, MONTFORCADO i COMETA DEL FORN

3 i 4 de Juliol
Despedida de solter d'en Jordi, àlies el "chino"




En Guillem ho ha muntat tot, se li ha de reconèixer. Ens truca a tots, parla amb en Popi per passar la nit al refugi de la Pleta, compra quatre tonteries, com s'ha flipat!!! Aixi que sortim dissabte la tarda direcció Tavascan. No ens hem mirat el temps, suposem que farà bo, de totes maneres em sembla que hi haguéssim anat igual. Pugem tot xino-xano, sabent que pararem a sopar a "Can Mariano". En Popi li ha dit a en Maso que menjaríem bé. I que bé que vam menjar!!! Canelons de ceps, amanida de formatges de cabra, degustació de formatges, pica pica, botifarra amb patates, sorbet i xupito!!! Aquest restaurant me l'apunto!

Arribem passades les dotze al refugi. En Popi encara no ha arribat i anem fent una mica el xafarder. Al cap de mitja hora arriba. Fem la xerrada i ens acaba d'ensenyar el "xiringuito". Crec que si es despista ens hi quedem tots una setmana!!!

Anem a dormir pensant que ens llevarem dora. Però la nit comença a ploure i quan ens llevem una boira espessa i pixanera ho envolta tot...veredicte al llit altre cop? No, hem vingut a caminar! El "guarda" ens prepara un bon esmorzar i després d'explicar-nos unes quantes rutes, sortim a caminar i ens acompanya un tros amunt. Després torna al refugi i nosaltres seguim. En Russi es posa a davant i des que té el pulsòmetre Decathlon només fa que apretar, vol pujar de 160. Va parir si puja. Jo al darrera vaig a 200!!! Parem a l'estany de Mascarida i ens ditraiem amb les granotes. En Jordi, ja que es casa, li toca posar-se un vestit de bany d'època i cap dins l'estany. Som bona canalla, ens conformem amb l'aigua fins als genolls, però no hagués estat mal que fes unes piscines...El dia sembla que es vol tapar, així que seguim amunt direcció al cim del Campirme. En Russi torna apretar i arribem pràcticament junts dalt del cim no sense fer corrent l'últim repetxó!!! Jo als 43 vull ser com ell!!!. Mengem una mica i seguim la carena direcció al cim del Montforcado.




Fem cim i comencem a baixar. De cop ens trobem una corda i el tram es redreça fort. En Russi passa a poc a poc, després en Maso i jo que ja no ho veig clar i he entrat ben malament decideixo baixar pel coll, flanquejar per sota i tornar a remuntar. M'espavilo així no els faig esperar, va parir aquests 150 m de desnivell com se m'han posat... Els torno a trobar, en Jordi també ha passat. Seguim la carena fins el cim de la Cometa del Forn. Quines vistes, quants llacs. Veiem el Montroig i el Ventolau. A la vessant oest està ple de llacs i encara queda força neu. Aquesta zona té possibilitats per l'esquí de muntanya, tot i que si et despistes tot acaba molt dret!!!. Del cim baixem al coll i del coll directe avall pel barranc de la Coma del Forn. Va pelar quin caminot. Per aquí no hi baixa gaire gent. Trenca cames i ple d'ortigues. No crec que hi baixi gaires més cops per aquí, almenys per gust!!!

"Popi", Guillem, Jordi, Russi i Samuel