Agosarada sortida amb esquís al Pic de Tristaina pels llacs. Tot i que és força dora hem sentit que Andorra ja hi ha nevat una mica, així que en Jow, l'Edu i jo mateix agafem els esquís. De fet avui ens he conegut amb en Jow, "el boig de la neu de l'esquirol". Però quan arribem el panorama no anima a treure esquís del cotxe. A les pistes hi ha neu, però fora no gaire re. Tot i això, amb un gran optimisme, decideixo carregar esquís amunt. Poter per baixar no hi ha prou neu, però per pujar si!!!
Enfilem pels llacs, ja gelats, amunt fins arribar sota el coll. Aquí l'Edu, instigador de la sortida, que s'ha mirat pot el mapa ens diu que hem d'arribar fins el coll i d'allà crestejar fins al cim. La veritat massa clar no es veu, però tots ens hi avenim...En Francesc i jo que ja tenim una edat, parem a 100 metres del cim. Això s'encigala massa i per pujar el Tristaina per la normal no havia pas sentit mai que s'havia d'escalar. En Jow, l'Edu i el seu amic tiren amunt i fan cim. Jo de mentre em distrec amb una pala nevada que he vist. La puja almenys tres cops mentre en Francesc assentat a baix em fa quatre fotos. Com disfruto!!! No he fet cim pero ja tinc els primers girs de la temporada.
La resta de la baixada ja és més penosa. No hi ha base i poca cosa es pot fer. Un cop al cotxe l'Edu i e Jow que tenen monu, agafen els esquís i baixen les pistes d'Arcalís. També primers girs de la temporada.
Amic de l'Edu, Edu, Francesc, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada