dissabte, 20 de maig del 2006

PIC DE LA MALADETA

Escrit per Jordi Juvanteny

Ascenció al Pic de la Maladeta des de la Besurta en una jornada pel coll de la Rimaia i descens pel mateix camí. Un dels companys la realitza amb esquís de muntanya i els altres dos a peu.

La Besurta - 1.920 metres
Refugi de la Renclusa - 2.140 metres - 30'
Collado de la Rimaya - 3.232 metres - 4h 30'
La Maladeta - 3.308 metres - 4h 45'
Collado de la Rimaya - 3.232 metres - 5h 15'
Refugi de la Renclusa - 2.140 metres - 7h 15'
La Besurta - 1.920 metres - 8h

Desnivell: 1.400 metres
Distància: 9 km

Durant aquesta època de l'any encara no hi ha restriccions de trànsit per arribar a la Besurta i podem accedir-hi amb el nostre cotxe. Arribem sense encara tenir una idea clara de com plantajarem l'ascenció a la Maladeta, es molt tard, son gairebé les 11 del matí ja que em sortit de casa a les 6:30 i no sabem si fer un vivac i baixem l'endemà, si pujem i baixem amb un dia, etc etc, no ho tenim clar. Decidim agafar el material de vivac per si el temps se'ns tira a sobre i se'ns i fa fosc.

Des de la Besurta ja veiem el cim i dubtem de les nostres possibilitats ja que per dos de nosaltres és el primer cim de la temporada després de l'hivern, a més a més, anem molt carregats. L'altre company no ha parat en tot l'hivern de fer esquí de muntanya i està molt rodat, tot i que aquest 20 de maig no és un dels seus millors dies.
Enfilem el camí cap al refugi de la Renclusa, un dels mes concurreguts del pirineu, inclús el camí té trams que està empedrat. És la primera vegada que venim per aquests paratges ja que quan vàrem pujar l'Aneto ho vàrem fer des de Coronas, molt més bonic que la ruta normal. Al arribar al refugi la decepció és enorme, els voltants estàn plens de runes i de material de construcció deixat i abandonat, diuen que aquest refugi està en obres permanents, realment et cau l'ànima a terra al veure una cosa tan deixada i tirada com aquesta. Piles i piles de material apilat sense cap mena de control, mesura i ordre.
Passem de llarg d'aquet lloc i continuem amunt. De moment el camí està pelat de neu, aquesta no la trobarem fins als 2.300 metres. Aquesta primera part del camí coincideix amb la ruta normal de l'Aneto i ens creuem amb molts esquiadors de muntanya que ja estan baixant dels cims. Finalment arribem a la neu, el company es calça els esquís i nosaltres dos ens posem els grampons. Les pales de neu son molt dretes, debem estar remuntant la morrena de la glacera de La Maladeta, la neu fa però que el pas sigui còmode. He llegit molts relats que sense neu aquest és un dels pitjors llocs del Pirineu per passar degut al caos de roques.

Passem de llarg del Portilló superior, no el veiem des de la glacera però deduïm que és allà degut a la cua de gent que baixa i puja. La pujada és feixuga, la maleta pesa molt. Per una equivocació perdem una mica d'alçada i després l'hem de guanyar de nou. Ara ja sabem que s'ha de pujar enganxat als portillons sempre en línia recta.
A la cota 3.000 sobre unes pedres decidim parar-nos a dinar, no tenim presa i anem més bé de temps del que ens pensàvem. Veiem que podrem baixar el mateix dia fins la Besurta, per tan decidim que ja n'hi ha prou de portar la casa a sobre i la deixem allà.

La pala final que et prota fins al peu del corredor de la Rimaia no s'acaba mai. Per fi arribem al peu del corrador. A aquesta època la famosa rimaia no i és. La seva inclinació és molt forta però amb piolet i grampons no presenta problemes. Deu fer uns 45-50 graus. El companya puja els esquís fins dalt del coll, no se pas que pensa fer.
Un cop al coll la vista es increïble, el llac de Cregüenya parcialment glaçat encara, el Posets, el Perdiguero, etc etc. Comença a fer vent i fred. Continuem per la cresta ja fins al cim. La cresta és molt fàcil i amb 5 minuts ets al cim de la Maladeta i l'Aneto t'apareix al davant. Ens fem les fotos de rigor, aquesta vegada substituïm la senyera per la bandera del Campió d'Europa.

Comencem el descens pel mateix camí. Un cop al coll en Samuel es calça els esquís, vol baixar la canal esquiant, em dona el seu piolet perquè jo baixi amb 2 piolets. I si, es fot pendent aball i baixa el corredor de la Rimaia esquiant. Pell de gallina ja que jo vaig estar-hi estona per baixar a peu.
La neu ens facilita molt la baixada i molt ràpidament arribem a la Renclusa i passem d'aquest lloc fins arribar de nou a la Besurta. Decidim passar la nit allà i tornar tranquil.lament cap a casa l'endemà al matí. Però l'aventura no s'acaba aquí, durant la nit, uns brams misteriosos al davant de la tenda no ens deixen aclucar l'ull en tota la nit.... Encara no sabem que era.

Francesc, Jordi i Samuel