diumenge, 4 de desembre del 2005

VALLTER-NÚRIA-PUIGMAL PETIT DEL SEGRE

He convençut un amic per fer esquí de muntanya. En Marc i en Jordi han comprat esquís!!! Som divendres i xerrant pel msn enredo en Marc per fer la travessa Vallter-Núria. Pràcticament és el primer dia d'esquí de Muntanya per en Marc, déu meu com l'he enredat. Sortim del pàrquing de superior de Vallter amb un dia lleig-lleig. Hi ha boira i les restes d'un front encara deixen febles nevades. Nosaltres aconseguim arribar al Coll de la Marrana. Allà ens plantegem girar. Jo una mica cap fluix li dic que com a mínim baixem fins el pluviòmetre direcció coma de Vaca i en cas que el dia no millori, pells i amunt i cap a casa. Finalment ens arrisquem i ens surt bé la jugada. A coma de Vaca ja llueix el sol!!!.

Remuntem la vall de Freser i encarem direcció al coll del Torreneules. Arribem dalt bufant de valent. En Marc fa estona que es queixa del peu, li fa malt sobretot el dit gros. Botes noves, travessa d'esquí no semblen massa bona combinació. Baixem del coll del Torreneules direcció al refugi de Niu d'Àliga. És dret, però aprofitant una torrentera trobem bona neu. En Marc està a punt de treure's els esquís i baixar a peu. L'acabo convencent i baixa esquiant. Arribem al Refugi i demanem si hi ha lloc per dormir. Ens diuen que no, però després de molt insistir ens preparen un parell de matalassos! Mirem el peu d'en Marc i li curen una mica. Té un dit una mica negre...

L'endemà és evident que no pot esquiar en Marc. Jo em llevo dora al matí i baixo cap al santuari, agafo direcció la coma de l'embut i vaig pujant tot sol. La neu aquí està millor. Pujo fins el Petit Puigmal del Segre i d'allà davallo amb una neu de somni. Deixo les millors traces que he fet mai fins a dia d'avui... Arribo al Santuari i baixem amb en Marc amb cremallera.


Marc i Samuel