- Mont Perdut
- Piton Sud oest del Cilindre
- Cilindre
Un any després d'haver fet el Mont Perdut se'm presenta l'ocasió per repetir-lo. Uns companys de Sant Cugat, junt amb uns amics seus de Capellades hem tramat fer una excursió per aquesta zona. Em fa molta il.lusió doncs tinc els records de l'últim cop ben frescos!!!
Sortim molt carregats de Capellades no sense abans haver pesat les motxilles. Tots anirem igual de carregats, no es tracta que ningú faci de burro. Portem molt menjar, a part de tendes i sacs. El toyota d'en Jordi va fi, fi per la carretera, així que se'ns fa curt arribar a lloc. Més llarg se'ns farà la pujada a Góriz. La vall d'Ordesa és impressionant, molt bonica, però Gòriz sempre és igual de lluny. Com que no tenim pressa, doncs nomé hem de sopar i plantar la tenda anem pujant xino-xano. Fins i tot parem a descanar estirats damunt de la vall d'Ordesa amb unes vistes que tallen la respiració.
Fa bon dia...res ens anuncia que demà serà tan poc agraït. Plantem tenda, sopem i a dormir. L'endemà ens llevem amb un cel excessivament gris. Anuncia un dia penós. De totes maneres estem decidits de pujar amunt. La Cela ahir va estrenar xiruques i ja ho comença a pagar. Després de sortir del refugi, hora i mitja després més o menys, la llaga del taló ha passat a una nova etapa, la de sagnar.. Així no pot continuar i una mica a desgana li toca desfer el camí. Ens diu que els altres tirem amunt, que no passar res, que sempre hi podrà tornar. A tots ens sap greu, doncs teniem ganes de fer cim junts. Poc despres de separar-nos comença el xàfec. Cap a sota una pedra falta gent. Potser dura 15 minuts, però fora l'aixopluc n'hi ha per quedar ben xop...
Després d'aquesta pausa, mirem el cel i veiem que res ha canviat. El dia no s'ha aclarit i pinta igual. Tot i així tirem amunt fins el llac gelat. Allà girem a l'est i per la canal pedregosa arribem al cim del Mont Perdut. Trobem la fita, ens fem una foto i les vistes, tot i esperar, no passen dels ulls fins el nas. A en Jordi les vistes no li arriben ni al nas, se li queden a les ulleres!!! Baixem una mica decepcionats per la poca vista fins el llac gelat. Allà sembla que el dia es vulgui trencar...no ara no, ara que ja som baix no...Així que decidim pujar el Cilindro per l'altre canal pedregosa. Arribem dalt del coll, ens dirigim al Pitó sud-est del cilindre i res...les vistes no milloren.
Ens mirem les canals que pugen al Cilindre. Són dretes però es poden pujar. No portem corda, així que el que ens preocupa és pujar. En Castells s'ho mira però les xiruques "llises F-1" que porta no donen adherència. Així que renuncia a pujar. En Jordi no ho veu clar. Jo m'ho miro, ho provo, pujo una mica, miro de desgrimpar-ho, torno a pujar. Si, ho veig clar. Si ho pujo crec que ho podré baixar. M'enfilo amunt i amb poca estona em planto al replà. Aquí em trobo una placa llisa, força escassa d'ancatges que no hi comptava. M'enfilo, suspirant més que a la canal i finalment faig cim. El dia continua igual d'esplèndit. Sort que algun cop de vent em deixa tirar quatre fotos i pendre vistes.
Baixo fins el coll, ens reunim i avall cap al refugi a buscar la Cela. Li envenem una mica el peu perquè pugui baixar millor el canyó d'Ordesa, recollim trastos i avall.Finalment el dia s'ha arreglat. Llueix el sol i el cel blau l'acompanya. Llàstima de dia que en ha fet al cim. Però bé, no és hora de lamentacions. Arribem al cotxe ni dora ni tard. Ara només queda el trajecte de tornada. Sort que en Jordi és fort com un roure, no té son i li agrada conduir. Un cop a lloc a mi encara em queda arribar fins a Roda...aquest últim tros si que se'm fa llarg...tot i que em distrec pensant en la neu, que ja s'acosta!!!
Jordi, Castells, Cela i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada