2026 - ALLEVARD

Del 27 de desembre al 3 de Gener

Aquest any repetim zona per cap d'any, i malgrat tenim molta neu al Pirineu  molta més que als Alps, ja tenim agafat un petit apartament a Allevard, així que rumb cap allà que falta gent! De fet farem bàsicament esquí de pista, per estacions petites i familiars, on no hi ha massa gent i el forfait és més econòmic. No han tingut nevades destacades des de fa tres setmanes, però tot i això, el fred viu d'aquesta zona ha mantingut les pistes en condicions decents, tot i que moltes de les petites no tenen canons de neu o en tenen pocs. Pel que fa a l'esquí de muntanya, m'he limitat a fer el mateix cim que l'any passat però pel sud en comptes del nord. No tenia clar si el mapa marcava el "Cul de Pet" a la cota 1837 o a la cota 1849. L'any passat vaig fer la 1837 pel nord, aquest any la 1849 pel sud!

Sortim dissabte 27 a misses dites, quarts d'una, doncs avui tenim 6 hores de cotxe i no massa més per fer, ja que dormirem sota l'estació d'esquí de Chamrousse, on volem esquiar diumenge. Tot i que no hi ha neu al poble, fa un fred ben viu i l'endemà quan pugem a l'estació, tot i el dia assolellat, l'ambient és fred. Fem una bona esquiada, tot i que aquest any no baixem la pista vermella del llac Robert, pensant que potser estaria massa dura, aixi que esquiem blaves i verdes orientades al sud-oest, que tot i la orientació tenen força neu. Últimament amb 4 hores fem uns 30 km i uns 4000 de desnivell negatiu, una bona tongada per la Nora i la Sira, que només tenen 8 i 10 anys. A la tarda ens arribem a Allevard, on ens acomodem per passar la setmana.

Amb previsió de poca neu, fa vam pensar fer una mica de Turisme, així que dediquem el dilluns a visitar Chamonix a l'hivern, ple hivern, que no hi havia estat mai, només primavera i estiu. Ens venen ganes de fer algun dia esquí de fons mentre caminem des dels afores fins al centre, per visitar una mica aquesta emblemàtica vila, on tant et pots creuar amb un paio que s'ha tirat amb parapent del Montblanc com amb un grup de pijos que no ha vist mai neu...A la tarda tornem per Annecy, on parem al mercat de Nadal, mengem xurros i fem una mica el turista.

Dimarts ens llevem amb ganes d'esquiar al Collet d'Allevard, on en Joel i família ens havien dit que no hi havia massa neu. Tot i això quedem sorpresos de la que queda, tot el desnivell esquiable que ens permet fer una bona jornada d'esquí, les tradicionals 4 hores amb l'últim telecadira in extremis 5 minuts abans que caduqui el forfait i uns bons 4000 m de baixada. Dinem i a la tarda aprofitem per mirar una pel.lícula amb el cine portàtil.

Dimecres fi d'any aprofito el matí per fer una escapada a le Pleynet, fent una sortida d'esquí de muntanya fins els turons que hi ha més al nord. De passada veuré com està l'estació de neu per anar-hi dijous. Surto de l'aparcament amb els esquís als peus i de seguida que puc abandono les pistes i marxo per prats i turons tipus Taga, fins al cim del Cul de Pet. De fet l'any passat vaig fer aquest mateix cim venint de més el nord, però no em va quedar clar al plànol quin era el cim. Ara es pot dir que he fet tota la carena de sud a nord, amb tots els turons i turonets que hi ha. També he vist que l'estació està prou bé, així que dijous hi vindrem a esquiar! En canvia a la tarda aprofitem per fer una volta caminant des del poble de Villaroux, pujant a les carenes amb uns prats de pastura molt bonics. Gràcies a que sóc una mica xerraire, gentilesa de la Jaqueline de Villaroux, fem la volta en sentit horari, doncs ens diu que pujarem més bé amb el sol a l'esquena pel bosc i baixar per la carena amb la posta de sol serà millor. Té tota la raó, veiem l'última posta de sol de l'any per un camí molt bonic, a expenses que no ens va explicar que el seu home estava caçant el senglar a dalt (tot i que després ens la tornem a trobar i ens diu que no havíem pas de patir, que dispara al senglar!).

Dijous anem fins a les 7 Laux, des de Le Pleynet, a fer una bona esquiada. Aquesta estació és força gran, amb dues vessants. La volta sencera a l'estació és llarga. La fem un cop a mig matí, després d'haver aprofitat les pistes blaves que els tocava més el sol...i a mi em sembla que encara tenim temps de fer una altra volta. Sense córrer, vaig veient que l'últim telecadira de tornada a la vall no l'agafarem per poc. No ens afanyem més del compte, que si caiem, anirem més tard, però quan ja som assentats al TS Chamois veiem que només ens queden 10 minuts per fer arribar dalt, fer una curta pista blava i arribar al següent...ai ai ai que no tornarem al cotxe! Ara sí ens afanyem una mica però quan arribem al telecadira hi ha una mica de cua (de fet en tots els dies no hem fet mai cua als telecadires, però aquest ens hi trobem 5 minuts de cua, suficients perquè caduqui el forfait). Ja em tens anant a parlar amb el del telecadira i li explico que "je calculé mal" i que "pour catre minuts notre forfait est caduqué". Ho faig tan malament que el senyor només vol ajudar-nos, així que ens fa passar els 4 directe per davant de tothom, perquè poguem agafar el telecadira i tornar al cotxe! Merci, quina amabilitat! Avui ha sortit una bona jonada, amb 4500 de baixada, a la tarda tocarà pel.lícula i descansar!

Amb la jornada d'ahir, el divendres pensàvem descansar, però les nenes tenen ganes de tornar a le Collet d'Allevard a esquiar, així que rematem el quart dia de pistes, avui amb molt sol, però també fred. Fem altra cop una bona jornada de 4 hores, 30 km i -4300 per posar punt i final a les nostres jornades d'esquí. L'endemà dissabte només queda endreçar i el viatge de tornada, que porta-porta són 6h i 15 minuts, perfecte per ser a casa per berenar i per diumenge 4, felicitar la mare, que n'ha pogut fer 71 després d'un any complicat.

Bon any 2026 a tothom!

 Sira, Nora, Gemma i Samuel

BALANDRAU pel Serrat

Tenim una bona nevada a costat de casa, així que busquem forat i ens liem amb en Dani i en Xevi a una excursió peculiar, poc freqüentada, el Balandrau pel Serrat. Ja sabem que ens tocarà caminar una estona, però el poble gairebé està a 1400 i la neu no pas més amunt de 1700, així que avui és bon dia per provar-ho.

Sortim a quarts de vuit de la plana i enfilem cap al Serrat, on a dos de nou ja estem a punt de marxa. Al poble hi ha 5 cm de neu, només per deixar una estampa de Nadal. Sortim amb els esquís a l'esquena pel camí que puja la carena, i entre rocs, dreceres i bosc ens plantem a la pista a 1600 i poc, on ja podem calçar esquís. Per baixar ja en parlarem, però per pujar, ja podem foquejar. Anem avançant entre pistes, bosc i senders perduts, fins que a 2000 es comença a aclarir el bosc. Fins ara no ha estat gaire clara la pujada ni tampoc ho serà la baixada. A partir d'aquí trobem molta neu, sort d'en Xevi que obra traça, perquè jo encara arrossego l'encostipat i l'engripada i en Dani ja s'ha cansat el tram a peu, que ens ha fet pujar 300 metres en mitja hora! Parem a menjar una mica a la fita 2200 i seguim amunt, amb un dia que primer semblava que s'obria, després que s'espatllava i ara ja es torna a obrir.

Arribem dalt poc després que dos esquiadors baixin, que venen de la pista de Tregurà. Quin tou de neu que hi ha arreu. Traiem pells, mengem una mica i tirem avall. Ens pensem si tornar per la mateixa caren que hem vingut, però sembla poc esquiable, així que ens decantem cap al sud per baixar les pales que porten directe al rec. Amb perill d'allaus no seria una bona idea, però aquesta neu va caure directe al terra. Tram final una mica encigalat, per dintre el torrent, fins que agafem al pista a cota 1900. Toca una bona foquejada d'esquí de fons fins a retrobar les nostres traces i d'aquí anem baixant encara més del que ens pensàvem, fins pràcticament on hem calçat al matí.

Finalment esquís a l'esquena i un parell d'hores més tard del que pensàvem ja tornem a ser al Serrat. Bonica excursió, parcialment esquiable, que guanyaria molt fent unes quantes rompudes al bosc per aclarir-lo, que també aniria bé per deixar-lo més net. Bona sortida igualment, poc més de 14 km i gairebé +1300. Ens hem guanyat els torrons de Nadal!

Dani, Xevi i Samuel 

UNA MUNTANYETA

A vegades una sortida és senzillament això, "una Muntanyeta". Perquè de muntanyes i muntanyetes n'hi ha tantes com vulguis, qualsevol pot ser l'excusa per una sortida, perquè en el fons el motiu pel qual surto segueix sent el mateix que empenyia a sortir els nostres avantpassats, descobrir l'entorn, atrevir-se a trepitar allò que és desconegut. És evident que som descendents dels prehistòrics que van sortir de la cova, perquè els qui es van quedar dins, encara hi són literalment, així que és impossible que ens transmetessin aquest "gen" inquiet, de sortir i descobrir territori. També cal dir que tenir el gen no vol dir transmetre'l, en algun moment o altre cada branca pot quedar estroncada.

Aquest dilluns no és que el cim fos en un entorn remot, ni molt menys. Al bell mig de Camporells, potser la zona més trepitjada per esquiadors de muntanya després de la zona de Vallter si la neu ho permet. Però ha estat curiós traçar una volta per aquest entorn tant esquiat amb el luxe d'obrir traça pel Salt del Porc, que dóna accés a Camporells des de la baga de Lladura. Després d'un pont de 3 dies de bon temps, cap més dels mils d'esquiadors que han voltat per la zona s'ha sentit atret i encuriosit per explorar aquest accés al refugi de Camporells. I ho dic amb la certesa que no ha estat així, perquè la volta l'he fet dilluns, últim dia, i m'ha tocat traçar aquest dretot coll. Sí que m'he trobat una traça solitària, que arribava fins a la basseta però que després optava per pujar al replà superior de Camporells pel barranc de les Carboneres, per una estètica traça, res més.

Però anem a pams. Aprofitem dissabte i diumenge per fer esquí de pistes amb la família, així les nenes van aprenent a esquiar. Dissabte ens quedem a Font-romeu, on hem dormit a l'aparcament mateix. Quedo sempre parat de les pistes que són capaços d'obrir per ser un estació orientada a sud, per més que tinguin canons, hi havia força neu a fora de les pistes. Fem una bona jornada de 4 hores, que per les nenes és més que suficient, amb gairebé -3000 m i gairebé 25 km. Omplim la panxa a l'hora de dinar, i després marxem cap a Formigueres, on esquiarem el diumenge. A la tarda vespre sessió de cine a la furgo i per sopar les tradicionals crepès, aquest cop inclòs algunes amb carn, més aviat un kebab!

L'endemà al matí fem una bona sessió de pistes. Feia molts anys que no havia esquiat per aquí, de fet de diria que mai hi havia fet pistes, només esquí de muntanya. I en canvi m'han agradat molt, perfectes per esquiar amb família, hem disfrutat molt i també hem conegut una família de Vilassar de Mar molt trempada, a part de trobar coneguts de la plana. Ha sortit una bona tirada, amb poc més de -4000 i gairebé 30 km, ja que les pistes tenen més pendent en general que a Font-romeu. A la tarda aprofitem proveir la furgoneta i baixem a banyar-nos a St Thomas, tot i que anem altre cop a dormir a Formigueres, on dilluns tinc pensada una matinal.

Dilluns al matí no em llevo massa d'hora, però m'equipo i a dos de nou surto pensant en si allargaré més o menys la volta. Tampoc vull arribar tard, que sinó ens tocarà fer cua a la collada. Marxo a bon ritme per la pista carrossable cal al sud, que després volta i gira direcció oest, entrant a la vall de Lladura. Fins aquí bastanta traça d'esquí i raquetes. Baixo la diagonal i a mesura que vaig baixant van desapareixent les traces, fins que al fons de vall amb prou feines en puc contar cinc de diferents. Fa un dia radiant, però més fred del que esperava, segurament perquè s'ha girat brisa. Segueixo pel fons de vall ombrívol més sol que un mussol fins l'estany de la Basseta, on una família d'ànecs viu tranquil.lament.

Fins ara tot han estat flors i violes...planer, lleugera pujada, lleugera baixada, però aquí el camí gira pel bosc i em quedo amb un trista traça solitària. Més encara s'hi devia sentir el que hi va venir ahir. Vaig pujant i quan surto del bosc, la traça abandono la traça. Marxa més a l'oest a pujar el torrent de carboneres, que per mi és massa el sud. Tinc pensat pujar pel pas del porc, on fa poc més de 10 anys vaig pujar un estiu amb els pares i la Gemma embarassada de la Sira!. Déu ni do la mare, encara podia força, no havia tingut cap de les dues atropellades del cor. Bufo de valent, tant que aixeca el cap un cèrvol amb una bona banyada. Sembla germà bessó del que vam veure ahir al vespre aprop de la carretera a Fontpedrouse. Queda clar que no sóc rival per ell, ni perquè no tinc banyes, ni perquè no tinc força, però fa aixecar la femella que estava amagada aprop, i mentre mira com marxa, em mira a mi. Fins que no está amagada, no marxa ell. Cap problema, entès el missatge.

Segueixo fins el replà superior i em miro el pas del porc, sort que són les primeres nevades, perquè és una zona propença als allaus, la pendent i els arbres joves ho certifiquen. Traço diagonals enganxat a la roca superior i amb quatre esbufecs ja sóc a 2200. Aquí continuo fins el refugi on paro a menjar, porto dues hores justes. Amb la panxa plena, m'enfilo fins a una muntanyeta, un cim literalment que es diu "Una Muntanyeta". Bones vistes de tot l'entor de Camporells, perquè aquest cim bé que es podria dir el mirador de Camporells. 

Em miro la vall de Galba, que era una possibilitat de baixada, però no m'acaba de convèncer perquè se'm farà tard i ja l'he fet alguns cops. Em menjaré tot el desnivell de cop i després tindré una bona remada plana amb un regal final de +200 positius. Així que trec pells, baixo fins als llacs, torno a posar pells i remunto la Serra de Mauri fins dalt, per tornar cap a l'aparcament de Formigueres per pistes, així amb 3 hores i mitja, tinc feta aquesta bonica volta, de poc més de 16 km i poc menys de +1000 positius. Passejar per la nevera del Capcir sempre és agradable per oblidar l'escassetat de nevades de casa nostra.

Sira, Nora, Gemma i Samuel