divendres, 23 de gener del 2026

TAGA per pardines

Ni és "oro todo lo que reluce" ni tot el que és blanc s'esquia a plaer. Aquest any tenim una successió de nevades al Pirineu aprop de casa, una darrera l'altre, però les condicions bones duren menys que un carmel a la porta d'un col.legi. Bé de fet avui en dia a la canalla els importa ben poc un carmel, potser encara te l'hauries de confitar...

El cas és que des de casa tenim vista privilegiada i veure cada dos per tres el Pirineu blanc desperta temptacions, com la d'avui, que no m'he pogut resistir a fer un Taga a la tarda. Arribo a Santa Magdalena quan els del torn del matí ja recullen trastos. M'hi trobo en Maso, l'Autet i en Marc que han fet el Taga i mitja serra cavallera. Jo no crec que faci tant, tot dependrà de les condicions de la neu i de l'hora. Deixo el cotxe a l'aparcament de la taula de pedra i surto amb els esquís a l'esquena 10 minuts, fins que trobo la neu contínua i descent. De fet la temptació d'avui era doble, també tenia ganes d'estrenar esquís, uns Atomic Backland 80 UL. Penso que el sol haurà estobat la neu dura que m'ha comentat l'Autet...però ja m'ho trobaré...
No surto especialment ràpid, però per dins també tinc les ganes de veure quin temps faig, doncs fa vint anys pujava amb esquís per aquesta ruta en 1 hora i 20 minuts...així que sense apretar, vaig apretant. Davant meu veig tres esquiadors més per aquí i un de solitari per allà. Quan sóc sota les pales finals del Taga, em dono compto de lo dura que està la neu, tant que haig de posar ganivetes! De fet m'he arrambat a l'ombra temptat (masses tempatacions avui) per una traça vella, però hauria estat millor per la carena soleia. Finalment arribo dalt amb 1 hora i 19 minuts, com diria en Laporta "al loro que no estamos tan mal". Coincideixo amb tres esquiadors més que per casualitat són també de la plana, de fet per més casualitat és en Joan i colla, amb qui coincidim per feina de tant en tant! Ells ja baixen, jo m'abrigo sense presses i em miro el panorama.

Res de baixar per la sud, que no és pas el dia. Em miro les carenes cap al Puigestela, ja les he fet i amb millor neu, no em convida pas anar-hi. Penso bon dia per provar els esquís. Surto de dalt xino-xano, neu molt dura, haig d'agafar confiança a l'esquí. Seguint la soleia arribo al planer, bé, no van pas malament. A partir d'aquí la pendent s'ajeu però continua força dura la neu, sort que no és crosta, sempre podria ser pitjor. Vaig agafant confiança a l'esquí, traça clarament millor que els Movement i per un esquiador barroer com jo, em corregeix tots els errors. Els trobo francament divertits, així que m'enduc una bona sensació, esperant que el pròxim cop, sigui la neu pols la que m'ho confirmi!

Samuel