PUIG OU

Ara que la neu comença a marxar i ja no fa fred a muntanya, comencem a caminar altre cop buscant racons no trepitjats, a vegades ben aprop de casa, com és el cas d'aquest diumenge. Del llistat dels 100 cims de la FEEC, bé ara ja no són 100, són una bona colla més, n'hi ha de molt interessants més enllà dels típics i mítics. I el Puig Ou és un racó que es mereix una visita. La ruta que hem triat no és pas molt llarga, poc menys de 10 km i de 500 de desnivell, que amb tres horetes inclòs parades i esmorzar queda feta, però que val mol la pena per les vistes que té. Avui no amb l'ambient carregat de la sorra del desert les vistes han quedat amb un to gris, gris fúnebre, però no han eclipsat el mirador d'aquesta talaia.

Hi hem pujat per la banda de Sant Pau de Segúries, amb cotxe fins al coll, i després per pista caminant hem fet una petita circular al turó, per una fageda, que a dia d'avui encara no ha brotat. Tot el bosc l'hem trobat molt sec per ser Alta Garrotxa, malgrat de plujosa ho és més la baixa Garrotxa, perquè tot el que és de Puig del Món, Bassegoda, Comanegre i cap a Sant Pau moltes vegades m'ho he trobat ben sec.

Des del cim veiem un bon tros de Pirineu, proper i amb les últimes neus de la cara sud. Mentre esmorzem apareixen dues parelles, que a mesura que s'acosten resulta que hi tenim en Jaume, del mateix poble que nosaltres! Fem petar una mica la xerrada i quina casualitat, no hi ha ningú més per aquests paratges, només les solitàries ànimes de la plana.

Amb la panxa plena desfem el camí i baixem a dinar a la furgo, tot passant la tarda tranquil.lament i parant a berenar a Camprodon. Ja podem esmolar les xiruques i pensar en objectius per aquest any!

Sira, Nora, Gemma i Samuel