LES AGUDES

Tenia algunes sortides a l'Ariège i a la Cerdanya pensades, però al final millor quedar-se a costat de casa que les nenes arrosseguen les passes de la panxa. No vull estar gaires hores fora de casa, així que marxo sol a fer la canal de les Agudes, que l'he baixat esquiant però que no l'he pujat mai amb esquís. En Xevi i en Joel han marxat molt d'hora al matí per fer la travessa integral del Montseny, de Passavets a Bodriol, que de seguida són 5 o 6 hores. Penso que si apreto fort tot i marxar tard de casa puc arribar a les Agudes quan ells hi arribin venint del Turó de l'Home i fer la baixada junts. La travessa sencera ja la vaig fer amb en Xevi el 2018 amb molt bona neu i en tinc molt bon record, és una gran travessa en terreny boscós però divertit.

Aparco al cotxe al les Ferreres i surto a buscar la canal després d'una curta encicalada per brucs, esbarzers i camins que no porten enlloc. Finalment agafo la pista i la segueixo fins el trencant que ja dóna a la canal d'accés. La neu d'avui no és la d'ahir. Ja hi ha toca una mica el sol i s'ha endurit. La neu pols ja escasseja més, especialment en aquest tram de baix. Començo a pujar la canal a bon ritme i a mesura que es guanya cota la neu està cada vegada millor.

El tram de dalt és tot neu pols i n'hi ha força. No tanta com el 2018 comparant fotos però suficient per disfrutar. Apreto fort després de cinquanta voltes maria i arribo al coll, on veig flanquejant dues figures que tinc clar que són en els meus amics. Segueixo fins dalt les Agudes i els espero que arribin a dalt. Bona sorpresa s'emporten perquè no ho sabien. Foto junts, un mos i pells fora. Ens mirem la canal d'entrada des del cim, encara no l'ha baixat ningú sencera, però la neu es veu bé. Faig de conillet d'índies i entro pel mig amb bona neu pols fins a sota l'arbre. A partir d'aquí una bona disfrutada esparrecant neu pols de valent, amb unes vistes que no han deixat mai d'impressionar-me. Si tinguéssim neu tot l'hivern aquesta canal seria "la canal" que tothom esquiaria, seria el nostre Jackson Hole. Un descens de gairebé 400 metres amb bona pendent, bona orientació i vistes espetarrants. Com sempre les millors fotos són els que fa en Xevi, que ens enganxa a tots en les posicions més inversemblants.

Arribanta baix ja només toca desfer pista. Ens acomiadmen i jo poso rumb al cotxe pel mig del bosc i travessant la carretera. Encara tinc marge per donar-los una ampolla d'aigua quan passo amb el cotxe per l'aparacament de Sant Marçal, encara els queden dues hores i mitja de feina, per pujar el Matagalls, baixar-lo i arribar a Bodriol! Bona travessa!

 Xevi, Joel i Samuel