PETIT ASTAZU I GRAN ASTAZU

Aquest estiu he tornat a llocs on feia anys que no havia estat. Si la setmana passada vaig estar a la zona del Posets, aquesta hem marxat a fer els pics d'Astazú, on vaig ser l'agost del 2004, ara fa 17 anys. Llavors amb els germans Guti i en Marc veniem pel sud de fer el Mont Perdut i havíem baixat la cara nord. Vam fer bivac al llac de Tucarroya, on vam arribar força d'hora i per no aborrir-nos vam aixecar uns murs de pedra, amb entrada i tot pel lateral, que és la foto escanejada i l'enllaç http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2004/08/mont-perdut-aztazu-occidental-i-taillon.html. Abans de marxar vaig estar buscant pel google maps i vaig aconseguir localitzar-lo! Així doncs em feia especial il.lusió tornar-hi i sinó estava ocupat, dormir-hi (cosa que no ha pogut ser). Tot i això l'hem trobat! En aquella ocasió fam fer el Petit Astazú i no vam aconseguir baixar la cresta direcció est, doncs feia molta baixada i un resalt important no el vam saber per on baixar. Aquest cop, gràcies en Jow que s'ha mirat les ressenyes, perquè la resta semblava que anàvem a despedida de solter "resacón en las vegas", hem fet els cims al revés, començant pel gran, i hem passat per la repisa nord que et porta a la canaleta de III per recuperar la cresta. Havent-hi passat de nou he recordat com vam arribar fins aquest punt i mirant avall no veiem com continuar. Avui els hem pogut fer tots dos.

Sortim divendres en haver dinat, doncs el dissabte hauria de tornar d'hora per ser a la platja a recollir la familia, així que en comptes de dormir a baix, proposo fer bivac a dalt al llac de Tucarroya, així l'endemà ens quedarà poc desnivell. Al final els acabo convencent, després de posar toda la "carne al asador", amb el comodí taxidriver, poc desnivell diumenge, dinar forquilla i ganivet, nit romàntica estrellada...i tots els etc. que us vulgueu imaginar.

Arribem a l'aparcament del balcó de Pineta, carreguem trastos i sortim a bon ritme. No anem molt carregats, així que amb pas ferm, suor al front, apretant dents i cames, amb dos hores i mitja ja som al llac de Tucarroya. No hem corregut, però no ens hem encantat. Localitzem el bivac com comentava, que ja està ocupat i busquem el nostre. Després de "alls i cebes" en trobem un que ens fa el pes. En Jow ens hi ha deixat coixí dur amb en Xevi i a mi, ell se'n fa un de tou. L'Albert no li cal res, porta la planxa de padel surf i dormirà tou. Sopem encara amb llum de dia, i malgrat la mitjana d'edat són 40, mentalment no passem dels 20. Veiem molts isards o potser són "sarrios" o potser són el mateix. Quan ens posem a dormir comença a tirar una mica d'aire, però la nit és estrellada i entre son i son, ressegueixo unes quantes constel.lacions, veig algun estel fugaç i també m'adono de com ha canviat en 17 anys el cel...ara és fàcil veure passar a dreta i esquerra els juguets d'en Musk i companyia...

L'endemà ens llevem a les 6 perquè sona el despertador d'en Xevi. A la nit encara hem dormit prou. Recollim trastos, fem tè calent, ai no, que no hi ha ni fogonet, ni mapa, ni grampons ni res de res. Com que està una mica enboirat i fa fresca decidim començar a caminar, agafar aigua i menjar més amunt que toqui el sol.

Quan arribem sota l'Astazu Gran en Joel tira de galons per dir-nos per on hem de passar, ja que els altres hem contractat o bé pack guia sol o bé pack guia+taxi. Pugem per unes terrasses i anem a parar més amunt del coll Swan i amb poca estona seguint fites ens plantem dalt del Gran Astazú, que té molt bones vistes del llac de Tucarroya i el glaciar del Montperdut, del qual he afegit una foto escanejada comprarant el 2004 amb ara, 2021. No s'ha de ser gaire llarg per veure com es fonen els glaciars, però tampoc més llest del compte per pensar que no sempre ha estat així, el que veiem ara és de la petita edat de gel, amb les morrenes frontals i laterals testimoni del lloc on va arribar. Res a veure amb els periodes glacials que van generar el Canyó d'Ordesa entre d'altres valls en forma de "U" majestuoses, com també la vall de Ruda. Tirem algunes fotos i ja anem baixant pensant amb la repisa que hem de passar, que des de lluny impressiona.

Quan arribem allà, en Jow es posa davant i la resta a darrera a roda, passem de quatre grapes la repisa perquè toca la motxilla dalt i encarem el pas de tercer que et torna a la cresta, que té bones preses però és exposat. Un cop dalt seguim el que queda de la cresta i arribem al petit Astazú, gran mirador del forat de Gavarnie, on en Xevi ens marca la cresta que va pujar (dos parenostres i tres deuvosalvemaries per haver-la feta). L'Albert s'ho mira més tranquil ara que s'ha acabat fer la cabra, tot i que no ha tingut cap problema. Quatre fotos i baixem fins a les clapes de neu per veure tot el circ de Gavarnie. Els paisatges són espectaculars, tant aquest com el replà sota el glaciar del Mont Perdut, els trobo com els quadres de paisatges romàntics de Friedrich...que poden ser tant freds i terrorífics com corprenedors! Avui en dia amb les càmeres i els seus mil efectes a vegades li donen un aire de llenç irreal encara que no ho facis expressament!

Ara toca ja només baixar, anem bé de temps, però a mi les cames no em deixen frenar. No tinc regenerador com els altres dos elèctrics, com més freno pitjor a les baixades, així que m'avanço el tros final del balcó de pineta fins arribar a baix a les 12.00 on puc fer un bany per treure'm la suor. Quan arriba la tropa, paguem el pàrquing que teniem pendent i aprofitant les habilitats d'en Xevi treiem informació rellevant d'on banyar-nos, així que cap a sota el pont a fer la dehesa una estona, amb aigua freda. Un cop nets i planxats, cap a Ainsa, pizzes i entrepans, panxa plena sortida feta, Astazú fets, cercles tancats, amics retrobats! Piles carregades, malgrat ens duren poc i ens fa falta endollar sovint, però molt contents!

 Albert, Xevi, Joel i Samuel