GABIETO NORD I SUD

Fa un parell de setmanes ja va sortir una proposta de ruta des de Bujaruelo, doncs fa molts anys que no he estat a la zona de la Bretxa de Roland, tants com 17 i tinc ganes de tornar-hi a passar. Ara que s'ha acabat el confinament de comunitats ens podem plantejar una sortida pel pirineu aragonès, però costa trobar una ruta alternativa per arribar a la Bretxa sense portejar els esquís a l'esquena com burros tot el dia...així que la meva proposta és pujar pel glaciar del Gabietos, de tal manera que em sembla que farem un 3000 amb esquís a l'esquena tot el dia!!! És diumenge a la tarda, i mentre tornem del Gallina Pelada vaig apretant per fer l'última amb esquís de la temporada...no és fins 1 hora abans de marxar que ens decidim, doncs la meteo no és la millor del món.

A les 6 ja estem en marxa, tot fent-la petar amb en Xevi fins que ens parem a sopar poc abans d'arribar. Dormirem a Bujaruelo mateix i la intenció és sortir al matí d'hora perquè la jornada es preveu llarga i el temps pot ser canviant. Normalment no em miro massa ni els quilòmetres ni el desnivell exacte, només l'ordre de magnitud, que en aquest cas em va semblar que seria 20 km i +2000 positius, bastant a cop d'ull sense mirar massa més. Ens llevem d'hora després d'haver dormir com senyors, un a dalt i l'altre a baix de la furgo. A les 6 ja tenim els esquís carregats a l'esquena i travessem el pont de pedra i ens comencem a enfilar pel GR que porta al Port de Bujaruelo, que puja entremig del bosc. Pugem a bon ritme, però sense córrer, el dia és llarg i no cal fer honor a la dita "arrencada de cavall parada de burro". Tot i això pugem a +500 per hora, ben carregat i amb les botes. De moment el dia hi ha cel radiant, tot i que no es veu neu per enlloc. A l'oest, allà lluny, es veuen muntanyes nevades, però endavant, en la direcció que portem, "nani del paraguai". 

Quan arribem a les cabanyes elèctriques, lloc que sovint la gent calça esquís en aquesta època de l'any, veiem les restes de neu que hi ha...una mica escasses. Preferim pujar un tros mes pel camí d'estiu i calçar a 2100 aproximadament. Quan baixem ja serà una altra cosa, perquè de baixada qualsevol clapa és esquiable. Un cop tret tot el pes de l'esquena es puja bé. La neu està regelada, ha fet fred, de fet els tolls d'aigua a 2000 estaven glaçats al matí. Anem pujant i amb poca estona ens plantem al port de Bujaruelo, on veiem una munió d'esquiadors francesos que han deixat el cotxe al coll de Tentes i fan la carrertera fins al port caminant. Nosaltres seguim amb els esquís als peus direcció el glaciar del Gabieto. No tardem gaire a veure la canal que hem de pujar amb grampons i piolet. A sota ja hi ha un parell d'esquiadors a punt per pujar. Fins aquí hem anat molt bé i el dia s'està aguantant amb un cel ben blau. Remuntem fins sota la canal i passem a grampons. Quatre bufades i ja som dalt el replà, on es veu el panorama de canals del Taillón, que en Xevi ja coneix prou bé. Dubtem si calçar esquís o seguir amb grampons, doncs allà davant tornem a tenir una altra canal i un flanqueig una mica exposat que també haurem de fer amb grampons.

Per mandra no ens calcem esquís i seguim amb grampons i esquís a l'esquena. Pugem per la canal de més a l'esquerra, tot i que al centre-esquerra, n'hi ha una que t'estalvia una part de flanqueig. La neu està perfecta, no és tova però no és dura, ideal pels "petardos" com jo que no els hi agrada està penjat de dues puntes del grampó.

Remuntem la canal i seguim amb el flanqueig, sense pressa doncs davant nostre hi ha dos francesos que no corren gaire i no tenim pas ganes de fer adelantaments a mig flanqueig. Arribem finalment a 2900, on traiem al cap a la vessant sud. Ens mirem per primer cop els Gabietos. Si hem de baixar per remuntar la pala potser se'ns hi farà de nit, així que en Xevi diu de seguir per la carena, que té un petit tram central de cresta aèria, on jo faig una mica el "galapat".

Seguim pujant amunt fins que arribem al Gabieto oriental. Des que hem sortit del cotxe devem haver portat els esquís als peus 30 minuts? Entre el bosc, les canals, els flanquejos, la cresta i la carena, les pells han suat poc. Les nostres han suat molt. El dia es comença a tapar tal com anunciaven les previsions, però de moment no ens fa patir. Baixem, deixem esquís al mig dels dos Gabietos i anem a fer l'occidental altre cop amb els grampons. Bones vistes de doncs cims inèdits, que fa anys que em mirava. Em fan especial il.lusió, perquè cada cop m'acosto més al centenar de 3000 sense repetir, avui aquests dos fan el noranta-sis i noranta-set!!!

Traiem pells i encarem la baixada entre els dos Gabietos direcció sud-est. La pala és redreçada però la neu està prou bé. Un cop baixa la pendent, encara esquiem millor i ens llancem cap al sud direcció la plana de Catuarta, a 2400. De moment hem menjat poc, més aviat anar picant. Aquí parem una mica i mengem, doncs fa falta energia pel que queda. De fet encara ens estem allunyant del cotxe, ben bé fins la Bretxa de Rolland farem això. Calcem pells i remuntem els 150 metres fins el coll que dóna accés a la baixada que porta a la plana de Millaris. Aquí ja comencem a estar cansats i la baixada la fem gaudint de la velocitat i els girs fàcils amb neu bona mentre baix cantant, de tant com estic disfrutant. Un cop al pla, toca posar pells i remuntar els últims 400 mentres de desnivell fins a la Bretxa de Rolland. Ja en portem gairebé +2000 de positius i aquí la pujada tocarà fer el llimac una estona.

Cada cop el dia s'ha anat tapant més, tot i que la neu i la pujada a la Bretxa està molt bé. Els últims 200 metres se'ns posa a nevar una mica, deurà ser la última nevada que veig de la temporada. En Xevi prefereix calçar grampons, entre fred, boira, neu i pendent dreta. Jo vaig seguint amb esquís als peus que la neu s'agafa molt bé. Poc abans de la Bretxa em poso el casc perquè sento com cauen panys de glaç de les altures, i no vull quedar granissat. Arribo a la bretxa i m'amago del fred i el vent, esperant en Xevi que arribi. Són les 13.39, anem molt bé de temps, així que ens hi estarem una mica amb la il.lusió que la boira escampi. Quan arriba mengem una mica i la fem petar. No corre ni una ànima ara mateix per aquí.

Finalment decidim baixar, primers quatre girs sense visibilitat i després la boira escampa i ja veiem el refugi. Neu molt bona per baixar, d'aquella que fa delícies. Arribem al refugi de Serradets on pensàvem comprar una coca-cola i resulta que està tancat! miau! Se'ns havia acabat l'aigua a tots dos. No passa res, ja n'agafarem al torrent de Bujaruelo. Quatre fotos i seguim baixant amb bona neu. En Xevi patia pel flanqueig fins al port de Bujaruelo, que no  haguéssim de posar pells i llepar una estona més, però al final entre el tram que fem de baixada lliscant i la resta amb talonera aixecada ens plantem prou ràpid, esquís als peus fins al coll. Ara sí que ens queda la última baixada de la temporada. Enllacem clapes, congestes, pales, qualsevol cosa blanca i esquiable i arribem pràcticament a 2000. Queden 700 metres de baixada amb esquís a l'esquena. Mengem una mica i posem la directa. El dia s'ha tornat a arreglar, tenim ullades de sol i els boscos verds, marmotes arreu, aires de fi de temporada.

Gas avall i a les quatre hi poc ja som al bar rehidratant de l'esforç fet, amb un somriure d'orella a orella, amb uns boscos preciosos davant acabats de rebrotar, el riu Ara que baixa d'una aigua cristal.lina que et  fa somiar en banys impossibles.

Al final han estat 24 km, +2400 positius i 10 hores d'activitat, per una sortida alpina i solitària. Magrat sigui un xerrameca, en el fons és la compensació que se m'ha donat a canvi de somnis solitaris.

 Xevi i Samuel