Cap de setmana per anar al Berguedà a veure les petjades dels dinosaures. A les nenes els hi feia gràcia anar-hi i a nosaltres tampoc ens feia res anar a treure-hi el cap a veure que tal, donat que el cap de setmana no hi havia gaire bona previsió meterològica. Dissabte anem pugem a Fígols i anem a veure els jaciments de Fumanya. Al final ens mirem les petjades del segon jaciment, doncs en teoria són les que es veuen més però ja els panells informatius diuen que per l'erosió es van esborrant. Ni que ho diguin, el senyor google quan hi va passar els va immortalitzar millor que jo, perquè ara ja es comencen a desdibuixar. De totes maneres ens divertim amb les dues basses o llacs que s'han creat de les zones on s'extreia carbó per la central de Cercs. Han quedat dos espais prou ben recuperats. A la tarda pugem a fer la volta per les mines, una caminada distreta i recent senyalitzada. Això fa més les delicies, vagons abandonats, túnels, vies de trens i canvis d'agulles, al mig del bosc i on encara trobes fàcilment carbó per terra. Hem dinat a baix a l'aparcament del mirador.
A la tarda vespre marxem per la carretera que porta a Saldes i parem al Parc aventura, on per casualitat ens trobem en Roger i l'Anna. Salvem un home de la tirolina després que el rescatador també quedés penjat, fent la bona obra del dia. Al final anem a dormir a l'aparcament de Font Freda, doncs demà volem pujar cap al Gallina Pelada i arribar almenys fins al refugi, tot i que el dia pinta tapat.
Dormim sols i tranquils, i malgrat que el dia està tapat ens preparem per sortir d'excursió, tot pujant pel torrent de Font Freda. El primer tram no es gaire bo per anar amb canalla petita, però bè, les nenes fan bon paper i s'enfilen com dimonis. De fet tenim alguns excursionistes davant que els anem trepitant els talons mentre les nenes van xerrant.
Quan arribem al refugi decicim parar i esmorzar. Per avui ja està bé, pujar al Gallina Pelada les acabaria de rematar i el dia s'ha anat tapant, deixant alguna gota. Amb la panxa plena faig una apretada i arribo dalt del cim mentre les nenes van baixant. Les atrapo que encara són als prats verds, no han entrat al bosc ni fet la baixada principal. A partir d'aquí baixem tots junts anar parlant, fins que prop de la Font Freda ens trobem amb una salamandra, que tot xino-xano busca el riu.
Ja que som aquí provem de fer la pista que porta a Rasos de Peguera, doncs tret del tros final que hi ha uns xaragalls de campionat, la resta no sé com està. Ens trobem amb la sopresa que la pista està asfaltada un bon tros i bastant bé el no asfaltat, però els últims 100 metres que donarien accés a la carretera de Rasos de Peguera no passem, tot i provar-ho un tros arribem a un parell de xaragalls, els que ja em temia, on sinó t'interessa fer un canvi d'oli sense ajupir-te no val la pena ficar-t'hi.
Faig el dinar i ja vaig tramant una sortida per dilluns...la última amb esquís de la temporada.
Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada