Després d'una prolongada sequera de sortides amb esquís de muntanya, arriben unes nevades providencials a costat de casa que deixen la muntanya com ens agradaria cada setmana, ben blanca, immaculada i amb neu pols. Ahir ja vam anar amb la família a baixar amb "trineus" a Vallter i aprofitant la migdiada vaig posar pells fins dalt a marmotes per veure com estava tot. De nevar ha nevat, però on no hi havia base poca cosa arreglem. Es poden esquiar rierols i torrents, a part de les cares nords i les pistes. Diumenge no val pas la pena venir aquí, canviarem de lloc. Dissabte al vespre després d'un conclava, sortim sense "fumata blanca", però just quan em fico al llit passo un mapa amb una proposta, el Cap del Serrat Gran. Un cim modest i oblidat entre els més concurreguts, trepitjats i maltractats Puigllançada i Tossa d'Alp, però amb una pala nord-est que quan té neu...fa les delícies dels freeride!!!
Els amics no les tenen totes que aquí trobarem neu, però jo amb aquella fe cega infantil que encara no he perdut, els dic que petarem "la pala". Sortim així a dos de nou tocats de l'aparcament dels Alabaus amb força neu i un paisatge "trillat" de tots els pisters i forapisters que ahir enmig de la boira es van repassar aquestes vessants. Nosaltres hi trobem de 5 a 10 cm de pols d'aquesta passada nit, cosa que deixa un paisatge fotogènic a la vista. Anem pujant una mica desbocats, arrencada de cavall parada de burro. Jo que en sóc bastant del primer i del segon, segueixo en Jow que li va fotent sense descans. Arribem a dalt del telecadira i primer "premi", la pala del Serrat Gran està immaculada!!! Continuem amunt fins arribar al Puigllançada, amb bones vistes i una mica de vent fred. Traiem ràpid pells i baixem direcció al coll de pal aquesta nord que tant bon resultat ens ha donat sempre. I avui no ha estat menys, seguint el torrent trobem bona neu pols fins a baixa la carretera, uns primers 5 minuts d'èxtasi que ja feia dies que somiàvem.
Posem pells i aquí comencem a pujar direcció al Serrat Gran, xino xano que ja comencem a notar la manxa. Amb molt bones vistes al Pedraforca arribem a dalt després de repassar tots els cims i avancims que hi ha, doncs no queda clar quin és el més alt. Mengem una mica a recer i enfilem fins dalt per treure pells i començar el segon festival del dia. Gairebé 400 metres de pols seca i bona pendent!!! Aquesta pala no sempre té neu, però avui estava perfecte!!! Al dente!
Un cop a baix, tornem a calçar pells i ens enfilem altre cop direcció al Puigllançada però sense arribar-hi. El nostre objectiu és la tercera pala de neu pols del dia, que pujant al Puigllançada ja ens hem mirat. Fa molts anys ja la vam baixar amb en Jow. És més curta però no per això hi trobem neu menys bona. Un altre festival, a hora i deu de casa, quin plaer. Ara sí que ja s'han acabat les bateries. En portem +1250 i ja vaig fent llufa. Posem pells i seguim la traça del torrent fins dalt el replà sota el Puigllançada. +1500. Ningú no ha dit res, però tornar a pujar el Puigllançada fins dalt hauria estat una matada. Pells fora i ara sí per pistes avall fins el cotxe.
Fi de festa major, esperem que en facin un altre ben aviat, no sé si serà a un poble proper o llunyà, però s'hi haurà d'anar quan engalanint els carrers de blanc!
Albert, Xevi, Joel i Samuel
i família dissabte Vallter!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada