Després de la desinflada dels "papis" per anar de travessa al Monterosa amb un temps incert (que en Xevi i en Guillem han acabat brodant, felicitats canalla!!!), muntem una mini-sortida amb el que s'aprofita de meteo i de dies als Pirineus, prop de casa. Sembla que els dies menys dolents dins els dolents seran divendres i dissabte, així que marxem divendres matí sense matinar gaire tot i que hem de recollir l'Edu a la Seu d'Urgell.
La idea és fer un dels cims del repte #8cims de cegesqui, doncs s'està acabant la temporada i tenia ganes de participar-hi també des de l'altre costat i fer-ne algun, especialment que no hi hagués estat ni amb esquís ni a peu. El Bassiero em feia especial il.lusió, doncs gràcies a la cursa que s'hi organitza i a caramboles de la feina vaig conèxier fa bastants anys en Russi, el mestre esquiador de muntanya del meu poble, de qui més he après. Resulta que un dels primers dies que ens trobàvem per feina duia una vella samarreta d'aquesta cursa, d'alguna edició dels anys 90, quan crec que es deia més aviat travessa UEC-Bassiero, i jo que ja n'havia sentit parlar d'ell, vaig aprofitar la samarreta per treure tema, per si alguna hora se'm volia emportar a passeig.
Seguim la mateixa ruta que s'ha piulat força a cegesquí per fer aquest cim, doncs avui no estem gaire inspirats per mirar mapes, sortint de la Peülla una mica tard, però amb els esquís als peus. Fem la diagonal i pugem fins l'estany de Gerber, on fa un parell d'any vaig acompanyar una tarda d'estiu al meu pare tot caminant. Travessem el llac, un dels molts que travessarem, amb un gel que va minvant. Ens enfilem fins al refugi Mataró on fem un mos, per seguir amunt fins al coll. Allà deixem els esquís i pugem el pic d'Amitges. El dia està tapat tot i que el sol traspúa, però no amb força per escampar aquests núvols alts.
Després seguim i anem a fer el Saboredo, on arribem gairebé amb els esquís als peu dalt. Aprofito per pujar-los fins dalt de tot, doncs la neu és contínua des de dalt i es pot baixar bé. Trobem la pala al punt, amb neu cremeta que es deixa disfrutar. Des del cim veí quatre bascos ens han fet uns quants videos que després al refugi d'Amitges ens passen tot xerrant.
A partir d'aquí la neu es va podrint al mateix ritme que surt al sol, i arribem al refugi amb un cel blau rabiós i una bona remenada de llobarros per vendre entre la neu. Com que la tarda es llarga organitzem una bona pràctica de recerca d'allaus per fer gana, amb unes bones enterrades de motxilla. Intentem fer-ho el més real possible. No baixem de 5 minuts ni de miracle...i el cop que l'enterrem més bé, en pendent de 30º i a un metre i mig de profunditat cap per avall triguem 12 minuts a desenterrar-lo, fent una bona trinxera. Després de tant palejar, toca un bon sopar.
L'endemà no és el desnivell que hem de fer, més aviat poc. Sortim però d'hora al matí perquè a la tarda el temps ha de canviar i tampoc tenim ganes d'anar tard. Baixem a buscar l'entrada a la coma d'Abellers que ens portarà al port de Sant Maurici, on l'últim tram el fem a peu entre rocs. Tot i això trobem neu fins ben bé 5 minuts sota al coll. A l'altre costat ja va entrant la boira, que ens deixa veure just el cim. Calcem esquís i diagonal fins dalt del cim, on la boira torna. Mengem i fem una mica de temps que escampi una mica. Traiem pells i ens quedem plantats a la neu esperant la nostra baixada. A la primera aclariada cap avall falta gent. Molt bona pala nord, de pendent suau i amb bona neu que ens va disfrutar de valent, fins a baix al primer llac. D'aquí un seguit de baixades ràpides i divertides fins gairebe l'estany negre de cabanes, on hem hagut de descalçar 5 minuts per falta de neu. El glaç d'aquest llac ja comença a justejar...a les vores fent pressió ja fem moure l'aigua...però encara el llisquem tot. Al final tornem a treure esquís 5 minuts i els tornem a calçar, podent allargar la baixada fins el pont de fusta que creua la vall ja a l'entrada del bosc de Gerdar. Aquí si s'ha acabat l'esquí. Els posem a l'esquena i amb mitja hora ja som a la carretera.
Ens arribem caminant fins al refugi tot buscant ànimes caritatives que ens acostin a la carretera de la bonaigua. Allà em toca fer dit gairebé mitja hora fins que em carrega una parella de Breda molt trempada, que em porten altre cop a la Peülla, on agafo el cotxe i vaig a buscar els companys. Encara hem anat prou per feina i mentre recullo un aïllant a Andorra els altres dinen a la Seu d'Urgell.
Bona circular, prestada a última hora, http://cegesqui.blogspot.com/2019/03/bassiero-en-travessa-fent-nit-amitges.html?m=1 , merci Oriol i Berta per piular-la!
Pep, Edu, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada