El final de temporada s'acosta i malgrat aquest any no caldria anar a buscar lluny la neu, sempre fa il.lusió fer algun 3.000 amb esquís. La previsió per aquest cap de setmana ha anat empitjornat, i el que havia de ser una sortida de 2 dies marxant divendres nit s'ha anat reduïnt fins només una esquiada diumenge. Tant s'ha reduït que fins i tot a última hora la previsió era tant dolenta com una moneda a l'aire. De fet fem pràcticament tot el trajecte amb pluja i la part final nevant, un 12 de maig, a 1400 metres. Anem mentalitzats per pujar només al refugi de Cap de Llauset o el que el dia ens deixi fer, amb la opció del Russell Oriental o el Vallhivierna.
Parem a costat de l'embassament i dormim tots quatre a la furgo. Bé ens estirem tots quatre, perquè en Xevi amb el vent que ha fet tota la nit no ha dormit gens. El que ha dormit més em sembla que és en Joel, que al cap de 5 minuts ja roncava...Fred no n'hem tingut, però n'ha fet. Ha nevat una mica durant la nit, però a fora no s'hi ha pas quedat. El dia es lleva clar al sud, tapat al nord. Comencem bé, almenys veiem un tros de cel blau. Esmorzem com reis i finalment a les set sortim, esquís a l'esquena, pel camí dels estanys de Rigüeño, que s'enfila fort amb quatre llaçades (400 llaçades...) fins anar a parar al barranc, on la neu ja permet calçar esquís, just on han aparcat lateralment el pont de fusta.
Hi ha una capeta de neu pols de 5 cm, suficient per alleugerir la pujada, a sota la neu és dura, però no dura-dura. Anem enfilant per l'esquerra del torrent i a mesura que anem pujant cada cop trobem més neu i el dia es va aguantant. Tenim una clariana de sol que ens va voltant i que ho farà tota l'excursió, és el nostre frontal, és la nostra guia!
Seguim pujant fins al coll de Rigüeño, no sense abans tombar fort a la dreta perquè sinó acabaríem al circ i seria de mal sortir. Un cop al coll, primera baixada amb pells del dia fins sobre l'estany, doncs no cal descalçar. Tampoc fer flanqueig, no vindrà de 100 metres de desnivell. Un cop a baix seguimt pujant, passem per costat d'una cabanya i finalment arribem al pla d'Angilós, on comença a bufar un fort vent, transportant-nos mentalment a mig febrer. És hora d'omplir la panxa i buidar la motxilla, i davant nostra una mica a la dreta separada de la ruta hi ha una cabanya de fusta que ens obra i tanca la porta al ritme del vent. No som desagraïts i entrem, amb esquís inclosos. És una cabanya precària per l'hivern, acceptable per l'estiu, amb portes i finestres que no tanquen o bé no hi són. Avui però suficient per parar el vent. Mengem una mica, però carai, quin fred que fa, no ens hi podem pas quedar. Sortim i a fora el sol ens escalfa una mica. Crec que s'està millora fora. A partir d'aquí seguim la vall fins el Coll de los Ibones, on una bona pala ens barra el pas. El "tapat de la cursa", que fins ara s'havia quedat al darrera es posa al davant i comença a obrir una traça per enfilar aquest coll que no té res de suau. De forma natural, Darwin ja ho deia, ens començem a ordenar...davant en Xevi i en Guillem, darrera en Joel i jo. No fem encara el llimac...de moment el cargol que portem cadascú la seva motxilla.
Un cop al coll ja venta menys i veiem el refugi i intuïm els cims que volem fer. Avui com més al sud més sol, el Russell haurà d'esperar. En canvi el Vallhivierna pot ser un intent ben digne. Sense treure pells baixem fins al refugi "còsmic", Cap de Llauset, molt bonic i estètic i amb molta neu a la zona. Traiem el cap dins i els guardes molt amables ens deixen esmorzar amb els nostres entrepans a dins. Molt agraïts i molt trempats, hi tornarem. Amb la panxa plena tot es veu millor, tornem a calçar esquís i amunt cap al Vallhivierna. Els que baixen ens diuen que a dalt fa molt vent, tapat i que no han fet cim, alguns han arribat més amunt i d'altres més avall, però tothom coincideix que no fa dia de cim...Un cop arribem al voltant de 2700 nosaltres, especialment els "papis" pensem que no fa dia de cim. El vent és molt fort i ara no es veu res, però en Xevi i en Guillem que tot just ara començen a encendre la caldera van tirant...i al darrera ara sí comencem a fer el llimac.
Al voltant de 2900 es comença a aclarir altre cop, aquest cop però ja no és la clariana-guia que ens ha seguit tota l'excursió, aquest cop és tot el cel. Ben blau. Això ens anima i seguim amunt fins dalt. Posem grampons i enfilem la carena. Veiem al cim, no és pas lluny, és una carena horitzontal, però amb un bon pati a banda i banda. I tot i el cel blau fa vent, molt vent. No és dia de fer el funambulista per aquí dalt, un cop de vent i sense ales mala fi. Tirem foto, som per damunt de 3.000, objectiu més que complert. En Xevi i en Guillem proven de seguir un tros de carena, però arribats al tros més estret no ho veuen clar i fan mitja volta. No ens podem queixar, devem ser els únics avui que hem tingut aquestes vistes. Amb les pells fora comencem una bona baixada per pales amb neu pols, la primera més dreta la resta suaus. Fins al refugi neu més humida però que no frena i deixa fer...Ara amb el somriure d'orella a orella, tres refrescos per quatre amics al refugi i fins la pròxima!
Encara ens queda una bona tornada, pujar al coll de los Ibones, una bona baixada per neu que cada cop millora més, una explanada, un tram sense pells ni talonera, altre cop una bona baixada fins l'Estany Fe i ara si l'última pujada.
Plis plas i coll de Rigueño. Pells fora altre cop i reventada final de pales amb bona neu primavera. En volem més, més! Les cames s'han recuperat i les forces tornen a tenir un bon nivell, però la neu s'ha acabat, just al mateix lloc que hem calçat al matí.
Esquís a l'esquena i en mitja hora al cotxe, poc abans de les quatre. En total +2100 de desnivell, 24,5 km i 9 hores inclòs parades. Bona jornada i gràcies per la companyia!
Guillem, Xevi, Joel i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada