diumenge, 29 d’octubre del 2017

TAGA per coll de Jou


Feia dies que ens rondava pel cap però no ens acabàvem d'atrevir...La Sira ja l'havíem "pujat" dos cops al Taga, el primer a la panxa de la Gemma i el segon penjada amb mi a la motxilla amb 6 mesos. La Nora encara no l'hi havíem portat, així que ens feia gràcia anar-hi tots 4, des de coll de Jou que són 400 m de desnivell positiu.

Així doncs, sense masses preparatius i una mica tard (sort que han canviat l'hora), marxem per intentar-ho. A la Sira li agraden molt les vaques...una manera que hagi après a dormir bé les nits, a plorar el mínim i a caminar sense anar a coll ni amb cotxet és mirant els animals que fan, i al final ha sortit el nostre lema, que és:

"les vaques no ploren"
"les vaques dormen juntes"
"les vaques no van a coll"

Cada cop que veu una vaca la saluda "hola vaca", "hola que tal vaca". Vaques i tractors, perquè aquests últims sense haver-li dit res li agraden molt, des que un dia a Espinelves en va veure un d'aparcat. Evidentment sense haver fet encara els dos anys al Taga hi ha de pujar a coll, però bé, baixant ha caminat una bona estona i més aviat perquè no li fessin mal els quadríceps li hem dit si volia anar a la motxilla...

A la Nora també li ha agradat molt, només feia que mirar un cop a dalt i pujant la portàvem cara endavant i també ho mirava tot.


Sira, Nora, Gemma i Samuel