2016 - FORMIGAL

Del 6 al 13 d'Agost de 2016

Dia  6 - Arribada a Formigal

Dia 7 - Ibón de Piedrafita i embalse de la Sarra

Dia 8 - Ibón de los Asnos i Sabocos

Dia 9 - Panticosa i Llac de Fabrèges

Dia 10 - Punta del Pacino

Dia 11 - Cascada O'Saldo

Dia 12 - Picos Infiernos

Dia 13- Cascada Sallent de Gállego i tornada

Aquest any no hem marxat dos, sinó tres. Excursions i viatges amb nens petits són combinacions a priori complicades. Acostumats a caminar molt, tal com va dir un bon amic, ara ens hem d'adaptar a la petita i fer el que ens deixi fer. Per començar ens hem atrevit amb base fixa, és a dir res de moure's cada dia, un apartament una setmana per provar i fora. A internet hi ha informació i explicacions de gent molt atrevida que se'n va a l'altra punta del món amb nens petits, bé nadons. Nosaltres mai hem estat tan atrevits, pensem que ja tindrà temps d'anar-hi el dia que la memòria li pugui gravar imatges i bons records, que només té 8 mesos!

Per començar i aprofitant que tinc mapa 1/40000 de la zona, busco llacs i excursions curtes, que ens permetin tan a la Gemma com a mi gaudir de muntanya tal i com ens agrada, però que no suposin alterar els horaris de menjar i dormir de la nena. No cal dir que qualsevol trajecte de 300-400 km suposa un dia de feina, per tant així passem el dissabte, marxant en vé dinat i aprofitant que fa el son.

Diumenge ens llevem i per més d'hora que ho fem seguim la rutina de no acabar-ho tot i sortir fins les 10 del mati. Anem a veure l'Ibon de Piedrafita, sota el Peña Telera, un petit llac al qual s'arriba caminant per una pista i sender, en hora i mitja llarga, gairebé 400 de desnivell. Bonica excursió amb motxilla al davant, sol radiant i bones vistes. Dinem a l'apartament i a la tarda anem a pendre vistes a la presa de la Sarra, d'on surt el camí a Respumoso...mmm a veure si encara lligarem amb els amics una bona circular...

El dilluns no estem tan caminadors, ja que per arribar a l'ibón de los Asnos o bé agafes telecadira de l'estació d'esquí de Panticosa, o bé camines tres hores...o sigui que només ens queda la solució d'agafar la pista que porta fins dalt i pujar-hi amb cotxe, ja que ens han dit que es pot pujar. Avui deixem al cotxe gairebe a l'ibón de los Asnos i d'allà anem a caminar fins al coll. No sé si aquest llac es diu de los Asnos per la pudor de merda de cabra...tot i que no tenen a veure les pudors s'assemblen...Repetim rutina, dinar apartament i tarda de piscina.

El dimarts és el dia de més mala previsió, així que aprofitem per anar al llac de Panticosa on ja hem estat i si fa mal temps no sap tant greu. Passegem i riem al costat del llac on anys enrera ens vam banyar i veiem el camí de sortida als embassaments de bachimaña...mmm a veure si encara lligarem amb els amics una bona circular... Dinem a l'apartament i a la tarda anem a França pel Portalet per veure el llac de Fabrèges, sota el tren que porta al llac d'Artouste. Teniem intenció de pujar al telefèric i al tren, però de moment ens ho hem anat a mirar. Hi ha gent que no hi veuria cap problema, però un cop allà confirmem el que pensem...una hora de tren descobert més telecabina, 20 minuts de caminar fins al llac i repetir operació de tornada no li barrufarà pas a la Sira. Si a ella no li barrufa al final tampoc ens barrufarà a nosaltres. Ja hi tornarem quan sigui més gran o primer provarem a Núria al cremallera a veure que tal.

Dimecres que ja li he agafat una mica l'aire a tot plegat, ens atrevim amb el cim de la Punta del Pacino, de gairebé 2000 metres des de l'aparcament de la carretera. Són uns 600 de desnivell que amb la Sira a coll no és pas un regal. Molt bones vistes i cim molt recomanable. Aquí prenem mides a la Sira. Més que això ja no li barrufarà, ella fa les seves dormides, les seves rialles, els seus àpats...pujar i baixar amb una mica de vent ens suposa 4 hores. Topall per la Sira a 8 mesos. Ja havíem pujat abans al Matagalls amb 6 mesos i al Taga, però tot i que és el mateix desnivell són més curtes. Dinem a l'apartament i tarda de descans.

Dijous baixem a Escarrilla d'on surt el camí que puja a la cascada O'Saldo. Sembla poc però no és pas un regal, 400 més de desnivell amb la nena a coll i la Gemma també ben carregada, jeje... La cascada en sí molt bonica, no t'hi pots banyar perquè és captació d'aigua de consum humà però el lloc val la pena.

Divendres la Gemma em dóna dia lliure i pugen en Joel i en Xevi per fer una circular als Infiernos (gràcies amics per engrescar-vos), sortir de Panticosa i tornar per Respumoso...mmm ruta circular. Ells l'endemà es queden i fan el Vèrtice d'Anayet, gran cim que em quedarà pendent. Havia pensat fins i tot amb la Gemma fer l'Anayet del costat més fàcil, però com que la carretera que t'acosta a les pistes està tancada això suposa 30-40 minuts més d'excursió d'anada i al mateix de tornada...passa del tope de 4 hores per nosaltres....miau!

Dissabte aprofitant que és el dia de tornada parem a Sallent de Gállego i caminem fins la cascada. M'havien dit que era molt aprop, però potser perque és l'últim dia la trobem molt lluny, això si molt maca també! Ara només queda tornar a casa, després d'aquesta setmana de vacances, les primeres amb una petita d'observadora!

Gemma, Sira i Samuel