PIC DE NERASOL

La previsió de temps pel cap de setmana és excelent així que cal aprofitar almenys per sortir un dia. Tinc varies rutes pensades, totes per cims que no he fet. El Pic de Siscaró per la vall que surt de l'Hospitalet és una opció viable, tot i que ens fem pagues de portar els esquís a l'esquena una bona estona. Si fem circular, podríem pujar el Nerassol per acabar baixant la seva pala est que no he fet mai i prou ganes tinc. Veurem com surt, però cal provar-ho.

No anem gaire d'hora i el dia és molt calorós. Ens calcem esquís a quarts d'onze, més o menys alhora dels senyors. Ens sorprèn que hi ha més neu del que semblava i poca estona portem els esquís a l'esquena ja que de seguida ens els podem calçar. Comencem remuntant la vall pel costat sud, vessant nord que està més nevada, però al final hem d'acabar travessant el riu per sobre el glaç fent equilibris. Tornem al camí d'estiu però no sense fer una altra ensigalada, tot per superar el primer tram menys esquiable fins arribar a la primera presa. Un cop aquí i veient els "pans" de neu que se'ns fan als esquís i tenint en compte l'hora que és, no veiem viable fer els dos cims, així que anem directe al Nerassol. Jo ja m'he cansat dels pans. Diuen que a "grandes males grandes remedios" així que com ja he fet altres vegades, pells fora. Sí, pells fora. Quan es fan pans prou grans resulta que sense pells també es tira amunt. De fet així gairebé arribo sota la pala del coll, fent les voltes maries menys exigents però guanyant cota mica en mica sense arrossegar tanta quantitat de neu.

Finalment en Xevi es posa a obrir traça fins al coll, just quan la cleca de sol és de campionat. A partir d'aquí carenegem amb esquís fins que ens els descalcem per fer uns quants metres de carena per després tornar-los a calçar fins dalt el cim del Nerassol. Gran dia i grans vistes, especialment miro la volta que vam fer l'any passat, passant pel Pic d'Alba...que estètica la canal d'accés i que ampla i suau la pala superior. Aprofitem per dinar una mica que ja se'ns hi ha fet l'hora.

La pala fa molt bona pinta...llàstima que em sembla que anem tard per trobar-la amb una cremeta 5 estrelles. Fem un petit salt a la cornisa i ja som dins. Els primers metres estan una mica regelats del dia que ja tomba i fins ben bé mitja pala no es comença a posar disfrutona. Més avall hi ha els merescuts metres de glòria, neu ràpida, cremeta per traçar a plaer. No baixem tot recte sinó que un cop a baix al replà tombem cap al nord per anar a buscar la ruta circular que tenim pensada. Baixem ara per algun tram bo de neu pols fins arribar a la presa de la vall que porta al Pedourres. 

Seguim apurant la neu més enllà dels limits lògics i ens plantem sota la tartera que ja dóna a la central. Esquís a l'esquena i li fotem pel dret. Tant avall baixem que ens costa trobar altre cop un pas franc per creuar el riu...quan ja gairebé pensem que hem begut oli trobem un punt on fa de mig bon travessar. Calen 10 minuts més de "rambo" a l'altre costat per desfer-nos de les bardisses i recuperar el camí normal de baixada. En total ens hi hem posat de quarts d'onze a quarts de set de la tarda...8 horetes per una ruta llarga però amb no molt desnivell que se'ns ha fet més lenta per la calor i els pans de neu....

David, Xevi i Samuel