diumenge, 14 de juny de 2015

PUIG DE LA BASTIDA I PLA D'AYATS

13 i 14 de Juny


Diumenge hem quedat amb la Fina i família per fer una sortida estival. Hem anat pensant llocs i al final com que no han estat mai al Pla d'Ayats, penso que serà una bona caminada. Per no pujar per davant com pugem sempre o des del collet de Cabrera, penso que pujar pel Puig de la Bastida (per darrera) i baixar per davant pot ser una bona circular. Fa anys l'havia fet amb en Gordillo, però no recordo gaire bé per on s'agafava. Així que per no fer un bunyol...agafem dissabte i amb en Jordi i la Gemma anem a fer reconeixement del terreny. Deixem el cotxe després de Can Colomer i seguim la pista. Després d'investigar més d'un trencant, trobem el que puja directa per la carena al Puig de la Bastida.

La pujada és força dreta i en poca estona ja ets a dalt. Ja gairebé no recordava les bones vistes que té aquest cimet!!! Tot el Puigsacalm al davant i al fons a la dreta la plana d'Olot. De fet venint d'Olot en cotxe es veu perfectament aquest cim, el coll i el Pla d'Ayats irreconeixible per nosaltres que som de la plana. Un cop fetes quatre fotos, anem cap al coll i seguim fins arribar dalt el pla d'Ayats per una carena ben maca i amb força ombra. Un cop a dalt baixem pel trecant que porta a la casa d'Ayats directe, fins que trobem el trencant de l'ermita de Sant Gil, seguint punts vermells. No està gaire net ja que no hi passa gaire gent...al mateix passar trenquem una mica els boixos i netegem com podem els trossos més bruts. Ja tenim ruta per l'endemà!!!


Jordi, Gemma i Samuel

L'endemà diumenge repetim ruta. La veritat és que fer caminades pel Cabrerès mai fa mandra...de fet la tornaria a repetir dilluns!!! Sortim de Cantoni després de trobar-nos la Fina, la Roser i la seva mare i també en Placeta i la seva dona. Avui fa una mica més de bo que ahir i no s'ha pas de patir per pluja.

Anem fent xino-xano i repetim la ruta sense equivocar-nos...tampoc té gaire mèrit havent-la fet ahir...però quan vas un grup més nombrós empipa una mica tirar enrera i endavant sinó està clar per on s'ha de passar. Tot i que el grup no és pas "de la primera volada" ja m'agradaria a mi, als seus 77 anys, anar tan lleugera com hi va la mare de la Fina i la Roser!!!

Avui un cop dalt el pla d'Ayats esmorzem una mica, quatre fotos i xino-xano avall. Esperem poder repetir sortida, ara però al Lluçanès, gran desconegut per nosaltres i en canvi familiar per elles!


Joan i Maria, Maria, Roser, Fina, Neus i Jaume, Gemma i Samuel