CARROS DE FOC - Esquí de muntanya

Del 2 al 5 d'abril,

Dijous, 2 d'abril, d'Espot a Colomèrs

Moltes propostes possibles per fer aquests quatre dies...algunes llunyanes, d'altres properes. Al final es van descartant totes soles i el Pirineu Navarrès és una bona opció, però hem marxat tant tard aquest dimecres al vespre que Candanchú ens sembla molt lluny. Més lluny encara quan un cop ben sopats som poc mes lluny de Manresa...Canvi de plans, sense reserva ni sense res i amb la info d'en Popi, anirem a dormir a l'estació d'Espot i l'endemà segons les ganes ens embrancarem a vés a saber què...però està clar que la meteo no serà dolenta!!!

Al matí ens plantem a l'aparcament d'entrada al Parc per Sant Maurici i sense encara tenir clar si dormirem a cap refugi o tornarem a baixar, carreguem tots els "trastos" necessaris. Enfilem a peu pel camí i un cop a l'Estany de Sant Maurici la neu ja fa acte de presència, no amb abundància però si en persistència. Ens calcem esquís a la pista que puja a l'estany de Ratera. Avancem una parella amb qui tornarem a coincidir a Colomèrs i Llong. Nosaltres anem seguint xino xano, passem per sota el refugi d'Amitges i anem directa al port de Ratera. Allà bufa una mica d'aire, gens molest, però inquietant. Aquí comencem a gestar el pla. Passarem per Saboredo i si d'allà esbrinem si és possible dormir a Colomèrsm sinó dormirem a Saboredo i alguna altra ruta farem. Bona baixada fins a Saboredo on el guarda molt amable, igual que el que hi havia l'estiu, ens lliga la nit a Colomèrs. Li devem una visita! Nosaltres seguim altra cop amb pells cap el Còth de Sendrosa, amb unes bones cornises i aquí ja veiem l'última baixada d'avui, llarga i amb bona neu cremeta. L'orientació és la idònia per l'hora del dia que som. Disfrutem traçant i baixem més del compte. Tornem a posar pells i direcció Colomèrs falta gent, on arribem tranquil.lament a dos de quatre. Tarda de dames i cartes...la Gemma no m'ha deixat guanyar ni una partida a les dames! Jo almenys una a cartes...Bona tertúlia amb una parella de madrilenys i un altre noi que porten "guerra" tot sopant i agafant forces per l'endemà amb una bona truita de riu!!!. Ells demà van al Montardo.

Divendres, 3 d'abril, de Colomèrs a Estany Llong

Ahir des del "locutorio" de Colomèrs vam reservar nit a Llong, així doncs avui, com ahir, farem dos colls. De fet amb els dies, esdevindrà la ruta de dos colls-dos baixades per dia. Sortim direcció al Port de Caldes on ens plantem al voltant de les 10 del matí. Pells fora i bona baixada fins a Ventosa i Calvell, amb vistes a la Maladeta incloses. En comptes de passar pel refugi i flanquejar, baixem directe a l'estany Negre, mengem una mica i marxem direcció Contraix. Xino xano anem fent i ens plantem sota la pala final força ràpid. Pugem amb pells fins a mig coll, just on l'ombra comença a fer acta de presència posem grampons i cop de piolet amunt. Ens trobem una altra parella de madrilenys que ens fan / fem unes fotos. Acabem d'arribar dalt i a l'altra costat ens espera un bona baixada, amb la neu al punt. Pells fora i a disfrutar. Llarga baixada fins pràcticament baix el torrent, excepte un tram on un allau s'ho ha emportat tot, inclosa la neu!! Tornem a calçar pells i arribem al refugi al voltant de dos de quatre altre cop.

Passem la tarda de tertúlia amb un trio madrileny que fan una ruta per la zona i també s'afegeixen una parella de catalans amb qui també hem coincidit a Colomèrs. Tots set dalt la terrasseta-solàrium improvisat. Bon sopar i una altra tertúlia amb una colla de Pamplona que també s'ho han "patejat" tot. Quina energia i gairebé ens doblen l'edat!!! Demà ells passaran pel coll de Gavatxos per anar a Colomina. Nosaltres hem trucat i no hi cabem...haurem d'anar al següent refugi, Josep M.Blanc. Discutim si serà més ràpid per Dellui o per Gavatxos. Per Dellui hi ha un flanqueig lleig...lleig quan ha nevat per perill d'allaus i lleig quan no ha nevat per neu dura i pati...Els guardes diuen que últimament passa gent pels dos costats sempre que no hi hagi perill d'allaus...no sabem per on és més ràpid, tenint en compte que hem d'anar a Blanc, però per Dellui hi vam passar caminant i em sembla més curt...l'endemà ho comprovarem!

Dissabte, 4 d'abril, d'Estany Llong a Josep M. Blanc

Al matí després d'un bon esmorzar, sortim els primers. Encara no tenim decidit si Gavatxos o Dellui, però quan al cap d'un minut passem per davant del trencant, agafem Dellui. Anem pujant còmodament, guanyant vistes, una mica a l'ombra. Quan arribem a l'altura del flanqueig, de passar amb esquís ni parlar-ne, ho teniem clar. Posem grampons i piolet i ens lliguem amb un cordino de 10 metres per anar més tranquils...El flanqueig més o menys el que esperàvem, una travessa no molt llarga d'uns 300 metres horitzontals amb un pati de no mirar però amb una bona traça. A poc a poc i concentrats ha passat ràpid. No és una zona gaire maca a l'hivern...potser per Gavatxos és millor. Un cop acabat el flanqueig baixem al primer llac, calcem esquís i cap al coll. La pujada passa bé i un cop dalt a l'altra costat se'ns obra la llarga vall que porta a la Vall Fosca i a Colomina. 

Bona baixada assolellada amb bona neu que ens deixa baix els llacs. Els travessem per la vora per evitar les muntanyes russes del voltant i poc més tard de la una som a Colomina. Passem de llarg i anem directes cap al coll de Saburó. Aquí la "caguem" una mica, passant pel pas de l'ós, doncs és redreçat i sense traça. Millor seria haver passat o per la dreta (travessant el llac, cosa que si van fer la Marta i en Noel) o fins i tot per l'esquerra guanyant cota i després fent un descens fins al llac de Saburó...Perdem una bona estona fent traça per pujar i calçant grampons, però amb paciència i constància arribem dalt. En comptes de flanquejar el llac baixem directe dins i d'allà agafem una bona traça que ens deixa dalt de Saburó en un obrir i tancar d'ulls, tot i que ja són tres de quatre!!! Avui estem allargant la jornada...Pells fora, el que tenim de galetes i cap avall. Passem per tres o quatre llacs fins que apareix el refugi de Josep M. Blanc davant, refugi que a l'estiu ens va ben captivar!!!

Molt bon ambient al refugi, on coincidim amb una parella de Reus, en Jordi i l'Anna molt trempats amb qui demà acabem fent l'etapa sencera. Ells avui comencen una volta pel parc. Bona tertúlia sopant també amb un noi ben trempat de Barcelona...i a la pissarra del sopar posa que a la taula també hi hauria d'haver en Noel...

Diumenge, 5 d'abril, de Josep M. Blanc a Espot

L'endemà no tenim cap pressa. De fet hem anat molt tranquils tots els dies, però demà no volem trobar la neu dura baixant el coll de Monastero. Sortim amb en Jordi i l'Anna amb qui anem xerrant, fins que sense donar-nos compte arribem dalt del coll. Són 400 metres de desnivell des del refugi, així que encara hi haurem arribat massa d'hora per la neu...De cop per darrera veiem que arriben la Marta i en Noel, quina sorpresa. Així ahir el Noel que faltava la taula eres tu! Ells venen una mica més forts, fan la travessa en tres dies, però l'etapa d'ahir els sortia molt llarga i van parar a Colomina en comptes de Blanc. Al final baixem tots junts. La baixada del coll de Monastero em sembla millor esquiar-la que calçar grampons...el sol ja hi ha tocat una mica tot i que encara es veu dura. La resta calcen tots grampons i jo piolet en mà, miro com mosseguen els cantells...Primer salt i adrenalina dalt de tot, fins a comprovar que es pot baixar, amb compte, tot salant. Per darrera també venen una colla de bascos. Un cop salvat el tram més dret, la resta calcen esquís i acabem baixant per bones pales fins al llac. A partir d'aquí, bosc i a buscar traça per arribar a Mallafré on deixem l'Anna i en Jordi. Esperem que hagin tingut bona ruta l'endemà.

Acabem de baixar junts amb la Marta i en Noel fins a l'aparcament tot fent-la petar del que ha donat de si la travessa. D'allà els baixem a Espot on tenen la furgo i on nosaltres ens quedem a dinar. Al final hem anat ben acompanyats aquesta última etapa, sobretot tenint en compte que, excepte el tram de Sant Maurici al Port de Ratera, la resta dels tres dies hem foquejat més sols que la una!

Gemma i Samuel