dimecres, 8 d’octubre del 2014

Bye bye Ibiza


Ha arribat l’hora dels adéus...qui m’hagi acompanyat en alguna de les sortides que hi ha aquí penjades sabrà l’estimació que li he tingut en aquest cotxe. Sí, és nomes un cotxe, però els que hi heu pujat sabreu perquè...

M’ha acompanyat des dels anys de joventut...com qualsevol altre jove li vaig treure el glaç del vidre amb el dni sortint de la discoteca, però també ens va portar a descobrir molts racons del Pirineu...no era una 4x4 però s’enfilava per tot arreu...pregunteu-li a en Russi i la Gemma per arribar a la vall de la Comalada...li haguéssim pogut fer el canvi d’oli sense ni ajupir-nos!!! però també hi vaig descobrir la Camarga i els seus mosquits a l’estiu alhora que les fallades del turbo es solucionaven miraculosament engegant l’aire acondicionat!!!

Retallava corbes quan pujàvem a Rupit amb en Gordillo i emocionava en JJ quan en baixàvem...però també ens va portar a descobrir els alps quan érem prou joves, carregat com mai, quatre bons amics de joventut cap el Gran Paradiso...i a Suïssa ja fa més de 10 anys... Va rebre un cop de roc al vidre camí de les Maladetes, abans que baixés la Rimaia esquiant...i la Gemma sempre més hi va veure “bifocal”... Va travessar els Camps Elisis de París...les carreteres d’Eslovènia i de Croàcia, incloent algun canvi de fussible per culpa dels meus invents...algú també recordarà la nit al coll de Tentes, on els piolets gairebé se’ns clavaven al cul, tots dins al cotxe, per salvar-nos d’una forta tempesta nocturna... i va tornar als alps forces vegades, també hi vam apendre a dormir gràcies a les indicacions d’en Santi, i va arribar a les Dolomites on va aparèixer la “boina” quan la maggiolina estava plegada i el “sombrero” quan estava oberta!!!

I al cap de poc ja tenia cuina amb fogonet, si, Ibiza westfalia!!!

Va quedar colgat de neu, glaçat...va pujar el coll de Puymorens amb un pam de neu a la carretera i sense cadenes!!!, també al coll de Barraques va fer un bon paper amb més d’un pam de neu...i per colofó encara l’any passat, esgarrapant com mai sobre un mantell abundant de neu a la carretera de Fontalba fins que va dir prou...Cadenes de roba, de ferro...molts anys abans en Marc ho havia solucionat saltant a sobre al capó per donar-li més tracció a la roda del davant de la dreta perquè no patinés pujant a Vallter...altres vegades marxa enrera per sortir de la rampa del pàrquing nevada...imatges, records.

Molts records, molts bons moments. L’estimació no és vers cap objecte físic...es vers els moments que aquest t’ha ajudat a compartir, l’ambient que ha creat. I amb aquest cotxe, crec, hi hem gaudit tots els qui en algun moment o altra hi heu coincidit en aquests últims 12+1 anys, 330.000 km.

I almenys per mi, l’Ibiza, i tant que s’ha merescut aquesta estimació.


Samuel