Ha arribat l’hora dels adéus...qui m’hagi
acompanyat en alguna de les sortides que hi ha aquí penjades sabrà l’estimació
que li he tingut en aquest cotxe. Sí, és nomes un cotxe, però els que hi heu
pujat sabreu perquè...
M’ha acompanyat des dels anys de
joventut...com qualsevol altre jove li vaig treure el glaç del vidre amb el dni
sortint de la discoteca, però també ens va portar a descobrir molts racons del
Pirineu...no era una 4x4 però s’enfilava per tot arreu...pregunteu-li a en
Russi i la Gemma per arribar a la vall de la Comalada...li haguéssim pogut fer
el canvi d’oli sense ni ajupir-nos!!! però també hi vaig descobrir la Camarga i
els seus mosquits a l’estiu alhora que les fallades del turbo es solucionaven
miraculosament engegant l’aire acondicionat!!!
Retallava corbes quan pujàvem a Rupit amb en
Gordillo i emocionava en JJ quan en baixàvem...però també ens va portar a
descobrir els alps quan érem prou joves, carregat com mai, quatre bons amics de
joventut cap el Gran Paradiso...i a Suïssa ja fa més de 10 anys... Va rebre un
cop de roc al vidre camí de les Maladetes, abans que baixés la Rimaia
esquiant...i la Gemma sempre més hi va veure “bifocal”... Va travessar els
Camps Elisis de París...les carreteres d’Eslovènia i de Croàcia, incloent algun
canvi de fussible per culpa dels meus invents...algú també recordarà la nit al
coll de Tentes, on els piolets gairebé se’ns clavaven al cul, tots dins al
cotxe, per salvar-nos d’una forta tempesta nocturna... i va tornar als alps
forces vegades, també hi vam apendre a dormir gràcies a les indicacions d’en
Santi, i va arribar a les Dolomites on va aparèixer la “boina” quan la
maggiolina estava plegada i el “sombrero” quan estava oberta!!!
I al cap de poc ja tenia cuina amb fogonet, si, Ibiza westfalia!!!
Va quedar colgat de neu, glaçat...va pujar el
coll de Puymorens amb un pam de neu a la carretera i sense cadenes!!!, també al
coll de Barraques va fer un bon paper amb més d’un pam de neu...i per colofó
encara l’any passat, esgarrapant com mai sobre un mantell abundant de neu a la
carretera de Fontalba fins que va dir prou...Cadenes de roba, de ferro...molts anys abans en
Marc ho havia solucionat saltant a sobre al capó per donar-li més tracció a la roda del davant de
la dreta perquè no patinés pujant a Vallter...altres vegades marxa enrera per sortir de la rampa del pàrquing nevada...imatges,
records.
Molts records, molts bons moments. L’estimació
no és vers cap objecte físic...es vers els moments que aquest t’ha ajudat a
compartir, l’ambient que ha creat. I amb aquest cotxe, crec, hi hem gaudit tots
els qui en algun moment o altra hi heu coincidit en aquests últims 12+1 anys,
330.000 km.
I almenys per mi, l’Ibiza, i tant que s’ha
merescut aquesta estimació.
Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada