diumenge, 6 de juliol de 2014

INTENT AL MEDACORBA...


Gràcies a la bona idea d’en Jow, que mai no bada, passem un bon vespre veient el gran espectacle del Circ de Solei d’Andorra...simplement genial! L’endemà la intenció és arrodonir-ho fent el cim del Medacorba, però el dia es lleva molt tapat. He vist al “meteofrance” que hi ha risc d’”orages” i amb el meu just francès això és igual a “cagarrines”. Sortim a l’hora del senyors, passades les 9 del matí, de l’aparcament d’Arinsal. No hem fet ni una hora que ja cauen les primeres gotes. Tot i això la ruta passa per una vall molt bonica, que a l’hivern no fa pinta de massa practicable, sobretot la part de dalt.


Passem pel refugi lliure i fem parada i fonda. Després seguim muntanya amunt, direcció nord i travessem el torrent que davalla directe per un flanqueig que a l’hivern és dels “cágate-pedrín” o més aviat “que collons fotem aquí” un cop t’hi has emmerdat...A l’estiu però, vigilant, no té més problema. El dia segueix tapat, potser més i tot i bufa el vent. A 2600 hi ha els llacs i també un refugi, segons en Jow (que certament hi és). Apretem una mica amb la Gemma i arribem al pluviòmetre on ens trobem el “tros” de refugi, un caseta metàl.lica d’obra abandonada i esquarterada. Jo cada cop m’estic fent més “pipí” pel temps...Al fons es veuen cortines d’aigua i em falta temps per dir “al primer tro, tiro cap avall”.


No he fet ni una queixalada a l’entrepà, que toquen a retirada, “patummm”, un tro. En Samuel es retira, la Gemma dubta. Si, sovint peco de prudent, però després de la nit que vaig passar dins d’una tenda sota les crestes del Bachimala m’han passat les ganes de veure piromusicals... en tot cas si és obligada la funció, que sigui des de dins d’un refugi o d’un cotxe i amb un ull mig tancat!!!

En Jow i la Núria, que s’estan entrenant una mica pel Kilimanjaro no dubten a tirar amunt. Quedem a les tres al refugi lliure de baix. El dia és d’aquells incerts, poc després de girar cua, comencen les ullades de sol...de totes maneres tirem avall, ja hi tornarem un altre dia!

Ells fan cim, amb prou bones vistes i amb un dia que s’aguanta. Nosaltres dinem i fem una mica mandres als prats del refugi. Quan tornen ens reagrupem i cap baix. El dia s’ha tornat a tapar i tenim el temps just per arribar al cotxe abans no obri l’aixeta. Són les 4 de la tarda...avui m’he equivocat de 4 hores!!!! Jeje


Núria, Joel, Gemma i Samuel

1 comentari:

Joel Denamur ha dit...

Ehh! El refugi existeix més que no pas aquella xatarra de dalt els llacs...com es pot apreciar a la penúltima foto. Vaig a introduir al google translater la traducció d'orages = cagarrines doncs, molt encertada en el món de l'excursionisme ;-)!
Ara les fotos de les vacances!