diumenge, 8 de juny de 2014

PIC MAUBIC I PIC D'ESTARAGNE


Pic Maubic, 7 de Juny

Ara sí, s'acosta el final d'aquesta temporada. Queden alguns projectes en ment que segurament s'hagin d'esperar a l'arribada dels pròxims freds. De moment però, hem provat de rematar feina pendent que per a mi no em semblava fàcil. Flanquejar la presa de Cap de Long no m'havia fet mai una il.lusió especial, almenys amb esquís. Fins i tot tenia la idea de portar-hi la canoa i travessar-lo a rem. No es que sigui difícil, però és una travessa penosa i delicada. Per nosaltres no ha estat una excepció. Si bé ho hem trobat relativament bé, a la part final hi havia un caos de glaç i esquerdes més propi d'un glaciar, amb caiguda inclosa de "seracs" a l'aigua!!! La possibilitat d'acabar dins és prou real!!! Anant ho hem fet sense grampons, però tornant hem preferit posar-los i així passar-ne via.


Un cop a l'altra costat de la presa, comencem a remuntar pendents franques i ja veiem a la dreta el nostre objectiu: el pic Maubic, un 3000 segurament de segona categoria per a molts, però que el dissabte ens fa fer suar de valent!!! Fins a cota 2500 cap problema, però a partir d'aquí un fort vent ens ha alentit de tal manera que fins i tot ens hem plantejat abandonar! Fins i tot rumiava amb l'ànima de la muntanya, que menystenida i desvalorada per tothom, ens recordava que malgrat ser un 3000 secundari en el fons no deixa de ser tan feréstec com qualsevol altra muntanya, tingui la cota que tingui, si els elements es giren en contra. Especialment els últims 150 metres es fan durs i hem d'apretar fort per no sortir volant. Un cop al cim, vent encalmat com altres vegades a passat, aquí segurament perquè el veí Pic Long el protegeix.

Mengem una mica i vist el panorama, descartem anar fins al Campbiel o fins i tot a l'Estaragne. Amb aquest vent costa molt progressar. Veiem a la llunyania una parella girar pel vent, i quan ja comencem a baixar les pales ens trobem a un altre grup de 5 o 6 arrecerats del vent. Malgrat tot bona baixada, encara que se'ns fa curta, molt curta. Últim tram interessant, veient l'aigua del llac a escassos 50 metres nostres...per un moment semblava que esquiant haguéssim d'anar a parar a la gola del llop, en aquest cas dins l'aigua!!! Traiem esquís a escassos 10 metres de l'aigua i flanquegem com podem el tram més esquerdat. Després de més bon fer, continuem fins a l'inici de la presa.

Bona feina. Primera espina fora. Tarda de relax per Saint Lary i segona nit a l'abric lliure de cap de Long.


Pic d'Estaragne, 8 de Juny

L'endemà després de donar-hi unes quantes voltes, ens llancem a resoldre la segona feina pendent, la cara est de l'Estaragne. Hi hem rumiat molt, doncs la calor que ha fet dissabte i la que s'espera per diumenge no és el més idoni per passejar-se per pales sostingudes sobre faixes rocoses prou altes...Al final però ens decidim a provar-ho i a les 7:10 ja sortim amb els esquís a l'esquena. Després de caminar 10 minuts, ens calcem i comencem a pujar a bon ritme. Quan encara no hem arribat al primer replà, ja baixa un grup de tres. Aquests si que ho han fet bé. Nosaltres xino-xano anem fent, però sense parar anem atrapant i passant gent, fins que al final arribem darrera un parell de francesos. Hi hem estat dues hores i quaranta minuts...i encara perquè m'esperava la Gemma, que ha anat primera tota la pujada!!! Enrera queda la fractura de munyeca...més de sis mesos...qui ho havia de dir que aquesta temporada encara podríem fer tantes coses junts!!! Mengem una mica, tirem quatre fotos, i esperem que acabi de pujar tota la gent. No vull baixar mentre hi hagi gent pujant, aquí es molt fàcil tirar purgues que poden portar problemes als que pugen. Ens mirem el Campbiel...per forces i per horari hi podríem anar...no són ni les 10 del matí!!! Però la calor que fa està estovant la baixada...i no hi podem pas baixar a les 12. Aquest mateix raonament fa tothom qui arriba al cim. Al final potser som més de 15. Pells fora i avall. Fem el primer flanqueig més exposat i a partir d'aquí pales avall sense entretenir-se si no vols que t'atrapi una purga!!! La part final la fem per la dreta, directe per la pala-tub, per evitar la zona més penjada.

Si ahir la baixada se'ns va fer curta, avui ha estat un flaix! A les 11.10 ja som al cotxe! 

Qui sap si les pells que hem endreçat avui, romandran així fins el novembre...el Taillón que ens ha passat pel cap mentre creuàvem la garganta de añisclo s'ha esfumat al mateix càmping de Bujaruelo, en part al saber que la neu estava a 2200, passat el refugi d'"electricas" i sobretot en gran part per la tempesta que ens ha caigut a sobre la tenda!!! Llamps, trons, calamarsa i aigua a galledades!!!


Gemma i Samuel

3 comentaris:

Joel Denamur ha dit...

Ja ho havia llegit que no era pas pa sucat amb oli el flanqueig de l'Estany!! Quina salivera la pala del Campbieeeeeeel...nosaltres no ens en vam poder estar fa uns anys, és ben adreçada a dalt!!
Bon final de temporada(?)!

Anònim ha dit...

Canoeing i glaciar, bona combinació.
Molt xula la sortida i bona despedida de temporada!

Xevi

Samuel ha dit...

Bé, despedida de temporada, o no?¿?

Hi ha una remota opció del 20 la tarda fins el 24 de Juny...zona italiana...valents?