dilluns, 21 d’octubre de 2013

PIC DE LA PORTELLA GRAN

 
L'hivern passat, al segon intent, vam fer amb esquís el Pic de la Cometa d'Espanya. Tots els llacs els vam trobar nevats, però vam pensar que a l'estiu havia de ser un bon lloc per on passejar, doncs no és la ruta transitada del Carlit i en canvi des del cim les vistes són potser fins i tot millors. Com que ja l'havíem fet, pensem que podríem pujar el Pic de la Portella gran, just darrera el Peric. Hauríem de tenir vistes als mateixos llacs que des del Pic de la Cometa d'Espanya però sumant-hi els de Camporells, més algun de la zona d'Orlú...
 
 
Sortim a quarts de deu de la presa de les Bulloses, tot xerrant i xino-xano. El mapa marca uns 7-8 km d'anada, així que no és pas gaire lluny. Toquem tots els temes i fent tertúlia arribem en un tres i no res a l'altra punta del llac. Aquí ens toca travessar la vall glaciar de la Grava i ens enfilem per la carena per entrar a la vall que s'obre entre el Peric i la Cometa d'Espanya. Vaig mirant al meu voltant i per tot arreu em sembla veure el passat, de l'última glaciació, amb glaciars que baixen de les valls i deixen llacs excavats i morrenes...També vaig donant voltes al gran glaciar de les Bulloses. Ahir a casa mirant el mapa, m'extranyava molt que tota aquesta àmplia conca sigui l'origen del Tet, doncs just després de les Bulloses el llit del riu és estret i petit, no sembla que porti una eternitat rebent l'erosió de l'aigua...en canvi si et fixes amb la vall que baixa cap a Angostrine, en forma d'U, molt més llarga, sembla el desaigüa natural de tota aquesta zona.
 
Totes aquests suposicions, les confirmo una mica sobre el terreny, doncs tant la aquesta vall que caminem com la de la grava, com també la que baixa del Carlit, devien formar una gran llengua que després baixava per la vall que porta a Angostrine, essent la sortida natural de l'aigua i no pas l'actual, origen del Tet. De fet, mirant després al Google Earth, es pot apreciar força bé les dues morrenes laterals d'aquesta llengua glaciar, que arribava fins ben bé on avui hi ha la població d'Angostrine, amb una altura considerable!!!
 
 
Rumiant rumiant, va passant l'estona i ens plantem a l'última carena, que acaba en una mini-cresta fins dalt el cim amb grans vistes sobre Camporells, però també sobre la Vall d'Orlú. Tirem quatre fotos, fem els dos cims bessons i tirem avall després d'esmorzar per segon cop. Si les forces i les ganes no fallen tenim ganes de pujar fins la Cometa d'Espanya, per la carena que hi mena directament. De fet no sabem si es passa, però aprofitarem per esbrinar-ho.
 
A mesura que caminem les ganes van desapareixent i quan ja hem fet la carena, decidim baixar avall i dinar tranquil·lament. Abans però ens topem amb les restes d'una antiga avioneta, com tantes n'hi ha al Pirineu. Omplim la panxa i tornem a caminar. El flanqueig del llac se'ns fa més llarg que a l'anada, on no havíem parat de xerrar. Ara a la tornada, anem més per feina i finalment arribem a dos de cinc al cotxe. Per ser octubre, poc fred hem passat, només una mica al cim, però el sol encara escalfa de valent.
 
 

Xevi, Joel, Gemma i Samuel