PENYES ALTES

A vegades et lleves i per més que pensis no veus pas clar on anar...aquest any no hem agafat la canoa i em el sol que fa és també una opció...com també anar al Costabona amb els pares, anar a Montserrat, o quedar-se a treballar que bona falta fa...però que coi, marxem i de camí, ja sortirà!!! 

No és fins que arribem a Manresa que s'encén la bombeta...el Pedraforca? no, no, en Jordi diu d'anar-hi un dia i si ens va bé ja l'esperem, no hi anem pas avui...ostres i perquè no el Penyes Altes? Fa temps vam estar a punt d'anar-hi dormirnt al Refugi Sant Jordi, però no sé com va anar que ens vam quedar amb les ganes. Avui doncs pot ser el dia. Anem una mica tard i sort que avui han canviat l'hora. Ens passem de llarg Bagà i hem de fer mitja volta, passar per dins el poble i anar fins a la corba de la carretera que puja a Coll de Pal on deixem el cotxe. Són tres quarts i cinc d'onze, bona hora!!! Pugem fins a Gréixer xino xano (anem amb texans doncs no era pas ben bé la intenció caminar gaire) i demanem per on es puja al Penyes Altes, tot i que sabem que s'agafa pel mig de les cases. Una noi ben trempat ens diu que sinó parem amb dues hores serem a dalt. Bé, jo en comptava més aviat tres, doncs són més de 1200 de desnivell, però si ell ho ha dit, a veure si serà veritat.

Anem enfilant a bon ritme, bé apagant foc i anem consumint els minuts. Pugem per la canal de la serp, no sé si li diuen així perquè fa moltes ziga-zagues o bé perquè això és un secarral assolellat per on només corren sargantanes, llangardaixos i serps...Quan portem una hora i pico ja veiem el coll, des d'on també es puja al Moixeró. Allà atrapem una família, on el més petit deu ni do com camina i fa "primer de primària". Això m'ho han de traduir a l'antiga, bé el resultat és que té sis anys! Ja veiem el cim, ara només queda carenjar fins dalt, on arribem amb les "dichoses" dues hores. El noi que ens ho ha dit a Gréixer ha tallat una mica just. Doncs sí que tenia raó, però hem pujat sense parar i a bon ritme...potser és millor pensar que són unes tres.

Grans vistes des del cim, gran mirador de la Cerdanya. De dreta a esquerra, començant pel la Tosa d'Alp, pots resseguir tota la Cerdanya, des de Cambredase, Perics, Puigpedrós, Carbassa, Tossa planta, per acabar altra cop al Comabona i fins al proper Moixeró. Xerrem una estona amb quatre nois ben trempats que han pujat pel mateix lloc. Ens diuen que potser faran circular i això em fa encendre el cuquet de no tornar tampoc nosaltres pel mateix lloc. Tenim el dinar al cotxe, així que no podem pas anar per la ruta que passa pel Refugi Sant Jordi, doncs dinaríem a les sis de la tarda...En canvi però, podem anar en aquella direcció, per baixar pel camí que porta al Coll de Cabrera i a la font de Cabrera (sort que miraculosament raja un fil d'aigua i podem omplir un litret d'aigua que bona falta ens feia). Aquest camí s'agafa just abans de fer el Moixeró, girant a sud-est més o menys. D'aquí baixem de dret, fins a petar al GR, just al coll d'Escriu, on ja agafem la pista fins al cotxe, on arribem a dos de quatre, just a punt per fer-nos al dinar a la nostra particular "california ibiza". En total dues hores pujar i dues baixar, tot i que millor comptar-ne tres i tres i emportar-se el dinar!!!

Gemma i Samuel