diumenge, 7 d’abril de 2013

VALLTER-COLLADA DE TOSES

No feia ni dues setmanes que ja l'havíem provat, però el temps no era pas favorable i ens va tocar girar al coll de la Marrana, a desgana. Aquest diumenge s'anunciava dia radiant. Em ballava pel cap tornar-ho a provar. En Jow i en Dani no podien...llàstima. A la Gemma li semblava llarga...però bé no tant, de fet aquest anys ja hem fet algunes sortides de 25 km i +1800...En Xevi també. I doncs perquè no ho provem els tres? De fet i resumint molt es tracta de dues pujades i dues baixades...o això semblava al mapa!!!

Sortim a les 9.00 h del matí del pàrquing superior de Vallter, després d'haver deixat ja un cotxe al final, a la Collada de Toses. El dia és radiant. Cel blau i neu a dojo per ser Abril. Posem pells i enfilem direcció al coll de la Marrana. Avui, evidentment, hi ha trenta, quaranta, cinquanta formiguetes pujant cap allà? La pala del Bastiments es veu immaculada, tothom té ganes d'estrenar-la. En canvi la pala del Puig d'Ombriaga, ningú li fa cas i està impecable. Nosaltres arribem dalt del coll a bon ritme. Traiem pells i avall cap aiguols podrits. Un cop a baix, tornem a posar pells i enfilem direcció al coll de Tirapits, seguint traça feta d'un parell de grups davant nostre. Ens plantem dalt a bon ritme, passant per la carena. Aquí descalcem un petit tros i tornem a calçar més avall, amb pells fins enfilar el Pic de Noucreus. La baixada per l'altra costat està en molt bones condicions. Just arribant dalt trobem en Marc d'skimountain, que ha pujat com un llamp des de Ribes. Treu pells i marxa que perd el cremallera. Nosaltres ens mirem el que ens queda...pujada a Puigmal bé i jo que ho tinc al cap penso el que no veiem i també ens queda!!!


Bona baixada amb bona neu fins al Santuari de Núria, altra cop a la civilització. Pràcticament son la una del migdia. Calcem pells i amunt per la coma de l'embut amb una calor sufocant. En Xevi té por fins i tot de fregir-se viu. Sort que a mesura que pugem tira aire...Arribem a un quart de quatre dalt del Puigmal. Cap al sud el dia ha canviat. Pugen boires. Cap al nord el cel encara és blau. Mengem una mica i traiem pells. Avui toca anar per feina. La ruta és llarga i encara ens queda un bon tros. Baixem per la carena amb neu contínua fins al Bressol del Puigmal (com és que no hi ha un petit llac aquí?). Aquí comencen les sorpreses. La ruta l'havia fet a l'estiu, però no comptava que fos tan plana i tan plena de "repetxons" fins dalt del cim del Tossal del Pas dels Lladres. Des d'aquí fins a la collada ja ho havia fet amb esquís fa uns quants anys, potser vuit anys...es veu que la memòria em falla, perquè tampoc ho recordava tan pla i tan ple de "repetxons". De fet, ara un cop feta tota la travessa, penso que arribats al Tossal de Pas dels Lladres, és bona opció saltar directe cap a la base de l'estació d'esquí de Puigmal o fins i tot fer-ho abans directe des del Puigmal fins Aiguaneix. La travessa acaba aquí la part més agraïda, més alpina i més rítmica. A partir d'aquí són boniques les vistes a França...però és una "passejada" molt llarga de per sí, que més llarga es fa si has sortit de Vallter.

Un cop a la creu de fusta o creu de Maians, ens toca carregar esquís a l'esquena fins arribar a la Collada, doncs aquests últims prats la neu està clapejada. Arribem al cotxe a les 7 del vespre. No ens hem pogut pas encantar, doncs potser se'ns hi hauria fet fosc...però les vistes avui dalt del Noucreus o dalt del Puigmal eren espectaculars...sense gens de vent...hauria estat dia per seure tranquil.lament una hora dalt del Noucreus, fer petar la xerrada a Núria o pendre el sol estirat a qualsevol lloc de la coma de l'embut...

En total han estat 10 hores inclòs parades, esmorzar i "dinar croquetero". Es pot dir que és una travessa molt atlètica i rítmica, així com d'altres són més tècniques, però si que haig de felicitar, els que sortint des del refugi de les Conques a la Preste (Prats de Molló) arriben en un sol dia dalt la Tossa d'Alp.

Xevi, Gemma i Samuel

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mooolt bona aquesta!!
Avui recordant-la :)

Xevi

Samuel ha dit...

Costarà de repetir!!!

Tan perquè costarà trobar un bon dia i amb bona neu, com perquè costarà tornar-vos enredar!!!