PUIG PERIC, PETIT PERIC I PUIG DE PAM

Havíem rumiat el Pic de la Carbassa, com a sortida planera (poc risc d'allaus) i sense masses complicacions, però quan arribem dalt de la collada ja veiem que "nani del paraguai"...està una mica pelat i ventat. Canvi de plans, anirem doncs a fer el Puig de Pam, un altre cim planer que tenia pendent. Arribem als Angles i d'allà pugem fins els xalets on surt la pista d'esquí de fons. Deixem el cotxe i ens mirem el Puig de Pam. Sembla molt proper, de fet hi ha forces traces de baixada directes al llac i refugi...bé potser podem allargar una mica la volta i pujar-lo per darrera, així serà més variat... Posem pells i marxem per la pista d'esquí de fons. Miau...fa baixada. Trec pells una estona per anar més ràpid, però al final torna a pujar, així que en Xevi i la Gemma igualment m'atrapen. Un cop al fons, a uns 1750, ens fiquem per dins el bosc. Segurament hauria estat millor buscar el GR que va penjat, però pel fons de la vall ens ha semblat que no hi hauria pèrdua. El problema és que no hi ha traça, el bosc és espès i ens passem ben bé mitja hora avançant lentament. Al final anem a parar a un PR que també enllaça amb el GR. Un cop al GR hi ha una traça de mil dimonis. També comencem a trobar gent. El dia és radiant, fa sol, sense vent i no és pas tard...bé potser ens podem arribar a la pala sud del Petit Peric no?

Anem avançant fins a passar pel costat del refugi de la Balmeta. Ara ja veiem la pala sud del Petit Peric, concurreguda i a l'esquerra veiem la solitària vall de la coma de la llosa. Hi ha força neu, doncs també podríem pujar per allà fins el coll i per la carena arribar al Petit Peric. Potser fins i tot tenim temps de pujar el Puig Peric, que també em va quedar pendent ara fa uns anys...Anem avançant i veiem traces de baixada del Puig Peric directe per la cara est, deu ni do la sortida superior, hi ha d'haver bona neu per atrevir-s'hi. Xino xano ens plantem al coll, on traiem esquís. La Gemma també li va quedar pendent quan hi vam venir caminant amb en Roger i la Jes, doncs bon moment per rematar la feina. No li dic pas, però ella mateixa així ho pensa. Posem grampons, agafem el piolet i amunt. Tret d'un petit tram més dret, pugem força bé i a les dues del migdia ja som dalt. Les vistes són espectaculars. Es poden resseguir tots els cims que un desitgi. Especialment em miro els que tinc ganes de fer...la pala est del Puigpedrós de França, la pala est del Puig de la Cometa d'espanya, que per cert acaba sobtada amb un llac poc gelat?, també miro el pic de la Tribuna... Al fons es distingeix la Pica d'Estats i si la vista ens afinés prou ves a saber què veuríem!!!

Però toca baixar, doncs al final ens hem anat animant i som a la "quinta punyeta". Baixem fins el coll, carreguem esquís a l'esquena i pugem al Petit Peric. Mentre pugem veiem com quatre esquiadors baixen la dreta pala est del Pic de la Portella Gran, quina traça, sembla molt estable la neu...no com fa uns any quant sentiem petar els allaus d'aquesta mateixa pala mentre nosaltres pujàvem al coll del Petit Peric per la pala nord...Un mos, quatre galetes, dues fotos més, pells fora i avall per la pala!!! Quin disfrutar. La neu està més aviat compactada i permet baixar amb una bona velocitat, traçant a dreta i esquerra. Mentre baixem em vaig mirant per on pujar el Puig de Pam, doncs no hi ha neu a la part superior i no tenim ganes d'arrossegar els esquís a l'esquena durant més d'un quilòmetre. Al final em sembla entreveure un pas pel bosc, molt a l'esquerra, que ens permetrà arribar amb esquís als peus pràcticament a dalt.
  

Un cop a baix, posem pells i amunt, per remuntar aquests 270 metres de desnivell. Només descalcem els últims 50 metres fins al cim, on tot és pedra (per l'herba amb poca neu hem pogut pujar, però quan ha aparegut el pedregar, res de res). Són quarts de cinc tocats. El sol ja plega veles, va baixant cap a l'horitzó i els colors guanyen intensitat. No sentim res, tot és silenci, el cel blau...viuria aquest moment eternament...però és hora de baixar sinó arribarem de fosc!!! Traiem pells i avalls, bona pala, també ràpida fins arribar al bosc. Aquí la neu canvia, fa fred i torna a gelar el que ha fos durant el dia i s'encrosta. No és una crosta infernal, però s'ha d'anar amb compte. Tombem de cop a la dreta i baixem per una pala-bosc assolellada amb neu humida fins arribar al llac, on sorprenc un grup d'isards a tocar meu!!!. Bé ja en tenim un tros més, ara ja no ens queda ni aigua ni menjar, només paciència!

Passem pel pàrquing d'estiu, on podem veure la quantitat de neu que hi ha, doncs el restaurant-snack està cobert fins 50 cm sota la teulada!!! Aquí seguim la pista d'esquí de fons, que primer baixa i després torna a pujar...i pujar...i pujar... Bé no és que pugi molt, però és llarga i fa pujada. En Xevi i la Gemma descalcen i sense pells pugen foquejant. Jo opto per pas de patinador - interruptus fins el cotxe...on arribem a un quart de set del vespre...Encara clareja. Gran jornada de 9 hores i tres cims, uns +1500 i poc més de 20 km.

Xevi, Gemma i Samuel