PIC DE LA PELADE

No hem estat mai al Canadà, però tots diríem que s'hi assembla. Molta neu, potser massa ja? Després d'una esquiada més relaxada a la Tossa d'Alp, anem amb la Gemma cap als Angles on en Joel i l'Adrian han estat fent pistes. Quan hi arribem veiem que hi ha molta neu per tot arreu, de fet amb cadenes arribem a l'estació, on aviat es posa a nevar altre cop. Una xocolata calenta per fer temps i després cap a Vilanova de Formigueres on passarem la nit. Trobem un forat on aparcar els cotxes, sopem i a dormir. Es passa gairebé tota la nit ventant i nevant...L'endemà en Russi i en Dani que havien de pujar, al final es queden a Montlluís, on ja havien de posar cadenes i els estava nevant. Llàstima, haguéssim estat una bona colla, ben necessaria per l'excursió que se'ns presenta...

Comencem a les 10, no pas gaire d'hora, doncs tot i que el poble hi deuen haver quatre veïns, tots ens fan les seves indicacions d'on és millor aparcar al cotxe. Al final ja l'estem aparcant fora del poble!!! A no no, que ara millor que l'aparquis aquí sota casa...quina xerrera que tenen...marxem amb els esquís calçats des del poble quan l'amable iaia encara demana conversa. Bé, el més divertit ha estat saber que aquesta nevada és com les d'abans, les de fa 20 anys!!!

Ens comencem a enfilar per la pista, per després agafar dreceres...a poc a poc anem veien que feixuc que serà el dia. Hi ha una quantitat descomunal de neu. Obrir traça és un esforç titànic. Ens anem rellevant els tres davant i cuidem a la Gemma al darrera. De fet en Joel i l'Adrian estan fent un bon entreno per la cursa...Al cap de poc sortim a la pista que porta al Coll de Sansa. Ja tenim fets uns 300 metres de desnivell, doncs hem sortit de 1450 i el coll passa dels 1700. Surt el sol, el dia és radiant i això sembla el Canadà. Els arbres estan colgats de neu i la traça cada cop és més fonda. Ens arriba als genolls perquè l'esquí no deixa enfonsar-nos més, però cada cop que apoiem el pal s'enfonsa tot sencer sense cap oposició, sembla que la neu el xucli!!! Avancem en relleus lentament i això va minant la moral, doncs el cim sembla allunyar-se en comptes d'acostar-se. Quan travessem el torrent i canviem de vessant, el cop és dur. La pendent és més acusada i la neu cada cop més fonda. Per un moment ens veiem ben enfangats. A mi la situació no em desagrada, sí que és molt feixuga, però cada cop tinc més clar que amb paciència arribarem dalt. Començo a fer llaçades per la pendent i anem guanyant cota, fins arribar fora de la línia dels arbres. Aquí el més assenyat sembla una diagonal directe al coll, doncs tot i que la neu sembla estable n'hi ha molta i la pendent s'ha de tenir en compte. Al final, ens plantem a dos quarts de tres al coll. Quina feinada!!! Estic content, doncs veig que com diu en JJB "quien tuvo retuvo". Traiem esquís i fem els últims 50 metres a peu, doncs el vent ha escombrat la neu. Arribem dalt a les 3 de la tarda, una mica morts, ja que els 920 metres de desnivell han estat feixucs, molt feixucs.

Fa una mica de fred i ja tenim ganes de tornar. L'estació dels Angles es veu lluny i el coll de Sansa que amaga a sota el poble de Vilanova també. La tornada també serà llarga, doncs hi ha una part planera d'uns 3 km que no lliscarem gaire...Traiem pells i avall!!! Powder!!! Vigilem no baixar massa cap al torrent, doncs no volem perdre de vista la traça de pujada. Obrir-ne una altre per tornar seria un cop bastant dur! Al final però anem prou ràpid i a un quart de sis ja som al poble!!!

Avui ha estat un dia d'intens treball, físic i psicològic. Tots dos m'agraden. El psicològic és una lluita amb tu mateix. Hi ha hagut mil i un moments per donar-te per vençut, girar cua i cap a casa, però pas a pas, encara que hi havia molta neu, hem anat progressant, buscant la traça somiada! Ha estat un cim modest, 2370 m, però pel risc d'allaus i la situació general, idoni, sortint amb neu des del poble. Ara jo podem anar pensant amb el següent...alguna suggerència?

Adrian, Joel, Gemma i Samuel