dissabte, 24 de novembre de 2012

CAMBRE D'ASE


Divendres vespre, la Neus i en Joel ens truquen per fer una excursió al Pirineu. Requisits, zona Montlluís (hi van directes de Girona) i sense llevar-se excessivament d'hora... penso que ja que tindrem dos cotxes podríem pujar per la vall de Lló i baixar per la vall d'Eyne, tot passant per exemple pel Finestrelles. Però tot i que la idea és engrescadora, amb les poques hores de llum que hi ha en aquesta època, més si comencem a caminar a les 10 del matí, sembla poc viable. M'en vaig a dormir pensant altres propostes...st barchelemy massa lluny repeteixo interiorment.

Dissabte a tres de 10 ens trobem a Montlluís. Fa un dia gris i una mica de vent. En Joel es gira, mira Cambre d'Ase i diu: perquè no ens fiquem per darrera aquella vall? A la Gemma i a mi ens sembla perfecte. Objectiu? Difús...almenys arribar fins al llac del fons de la vall i a partir d'aquí el primer cim que sembli factible... Comencem a caminar ara pista ara sender, parem a esmorzar i xino-xano anem remuntant la vall. Sembla que al fons hi ha força neu per embarrancar-se més del compte i quan arribem al llac, després de passar per la cabanya de pastors, s'escolta "a veure si haurem fet 200 km per pujar només fins aquest llac". Mirem el mapa i ens fiquem cap a la coma amagada. Pujar directe el Cambre d'Ase des d'aquí sembla factible, però entre la neu espurnejada i la pendent que té, dubtem si això serà un PIC DE RUHLE 2...quan a mitja pendent es veia tot molt dret. Ens ho mirem bé i anem enfilant. Entre tots ens convencem que no, que això és més planer...però mentre diem això ja anem de quatre grapes grimpant per tot just començar!!!


Superem els 300 metes de desnivell, que al final són prou drets. No hi ha camí, algun indici de fites a baix, però que han desaparegut. Potser era més suau per l'esquerra (però hi havia neu). Nosaltres hem començat per l'esquerra per de seguida fer una diagonal a la dreta, encarant l'últim tros directe per l'aresta rocosa. Vaja, una altra encigalada! Només quan som dalt ens adonem que sí, que tenia pendent, de fet més que no pas la canal central del circ de Cambre d'Ase, que ara queda al nostra davant. Malgrat el dia de núvols alts, el sol traspúa entremig i deixa uns colors daurats, que junt amb el blanc de la neu, fan molt atractives les vistes. A cops sembla que el paisatge hagi estat plasmat a cops de pinzell, sobretot sota la Serra de les Esques, més amunt del Pic de l'Orri.

Fem els dos cims més propers a la canal i comencem a baixar, doncs el dinar espera al cotxe. La baixada és directe, però no tan ràpid com semblava. A les quatre i 10 en Joel i la Neus ja mengen espaguetis, la Gemma i jo esperem que el fogonet faci la seva feina. Potser ha estat l'últim cim del Pirineu aquesta temporada sense neu, o potser no, però com a mínim sí que esperem que la setmana vinent ja estigui tot ben blanc!!!

Neus, Joel, Gemma i Samuel

2 comentaris:

Joel ha dit...

Ole tu!!
Quines fotos i llums tant guapes!! Aviam si en penjo alguna més tard ;-)

Samuel ha dit...

Tot el mèrit de la llum, perquè les fotos són del mòbil, però és que hi havien uns colors genials!!!