dissabte, 16 de juny de 2012

PUIGPEDRÓS (DE LLANÓS)



Muntanya ja! D'aquesta manera l'Albert demanava a crits una excursió pel Pirineu. Intercanviem alguns correus i surt el Puigpedrós, bona opció. Mentre jo penso en el Puigpedrós de la zona de l'Ariège, sobre el llac de Llanós, l'Albert pensa en el Puigpedros de Malniu, així tots dos contents! Al final però, ens decantem cap al de Llanós, doncs no hi hem estat mai ningú de nosaltres i això el fa més interessant. Si afegim que no hi ha camí marcat al mapa, només el d'esquí de muntanya, encara guanya punts, segura que no trobarem gaire gent. De passada tinc ganes de veure la pala est d'aquest cim, que tothom m'ha dit que és esquiable però és clar, jo l'haig d'anar a veure. Com que els esquís ja estan guardats hi anirem caminant!.
Sortim amb la calma a quarts de nou de la plana i no ens posem a caminar fins les 11 del matí. Meteofrance dóna sol tot el dia i no parla pas de tormentes, això ens confia i ens ho prenem amb calma. Arribem fins el poble de Porta i deixem al cotxe a l'últim aparcament de la vall, on als mapes hi figura el funicular de la presa (que no existeix pas). Ens posem a caminar cap a l'estany de Font Vives i d'allà ens afegim al camí que vé del primer pàrquing. Una pujada més i ja arribem al primer llac. Allà marxem muntanya amunt, reculant uns quants metres fins a enllaçar amb el camí que vé de la corba que puja al coll de puymorens, el GR-7. Aquí trobem un parell de franceses de Toulouse, ben trempades que ens expliquen els seus plans. A la seva edat tanta energia i ganes de muntanya donen il.lusió i esperança!!! Seguim el camí, ara més planer, que arriba fins la presa. Nosaltres ens desviem a la dreta, muntanya amunt pel torrent, des d'on empalmem un altre camí que puja a una vall penjada al sud del Coma d'Or. D'aquí en flanqueig horitzontal anem enllaçant trossos de camins i caminots, passem per sota (força ensota) de la cara est del Coma d'Or fins que arribem al torrent que dóna al gran llac de llanós (el segon torrent, el primer és el que mena a la vall penjada). D'aquí ja s'endevinen més fites i finalment arribem a 2500 on trobem un llac petitó i un restaurant. Mengem una mica, pasta amb samfaina, corquetes i de postres pinya. Amb la panxa plena les coses es veuen més bé. Ara toca enfilar l'última pala fins a 2800. Puja dreta, però no és incòmode més enllà que hi ha poc camí marcat, si bé jo em decanto a començar-la pel sud i traçar una diagonal cap a nord i aconsegueixo trobar rastres de camí. A la part alta ens ajuntem i arribem fins el cim nord. Quatre fotos i cap al sud, el més alt i de 2842. Molt bones vistes. Em miro les canals que baixen a l'oest. Hi ha la central que es baixa amb esquís, però es veu bastant dreta. En Russi que l'ha baixat sempre em diu que no, però la veritat és que potser impressiona més el desnivell, doncs és força llarga, compto que uns 400 metres...a cop d'ull...

La Laura s'ha quedat al llac a esperar-nos, no es tracta que s'impacienti massa, doncs entre una cosa i una altra potser ja portem una hora més la baixada, potser una hora i mitja s'haurà d'esperar. Això fa que renunciem al bany que teniem previst amb l'Albert al llac superior, on la neu encara hi és abundant. El fred poc que ens ha espantat, oi Albert? Quatre fotos més en aquests paratges, dono gràcies a en Xevi per la foto de parella que ens has fet al cim! (gràcies) i anem baixant. Ara per tancar una mini-circular baixem pel segon torrent que verteix aigues al llac (segon començant pel sud) i enllacem amb el camí del final de la pressa per camí més còmode que pujant. D'aquí a baix és un passeig, una mica acalorats, doncs portem estona. Al final arribem al cotxe amb 17 km i uns 1500 +, bé i 8 hores de jornada laboral!

Fins la pròxima!

Jordi, Laura, Xevi, Albert, Gemma i Samuel

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt guapa la foto eh?
A conjunt i monos!

Samuel ha dit...

Gràcies! Ja he afegit més fotos!

Merci per les vostres!

JJB ha dit...

Molt guapes les fotos i molt guapa la ruta!! Ara cal investigar si val la pena excavar una mina ;)