diumenge, 8 de maig de 2011

TUC DE MULLERES


Després de l'intent fallit de Semanta Santa al Pic de Mulleres, botes i esquís arreglats. S'ha de dir que tot és un pedaç. No n'espero meravelles. Els esquís estan podrits per dins i els inserts acabaran fallant, la fixació s'arrencarà altre cop...Les botes tenen soles noves, però no deixa de ser una reparació i el fred i l'aigua acabaran amb la paciència de la cola...

Marxem dissabte a la tarda, entre tres quarts de quatre i un quart de sis...El dia s'ha anat tapant i no tarda a començar a ploure. Quan passem per Balaguer la pluja cau a galledes...quina poca confiança que hi ha en l'endemà. La previsió però apunta un diumenge amb sol i núvols.








Arribem a Benasque plovent, cinc sota un paraigues, dos amb bambes foradades. Entrem a Barrabes a fer el xafarder, res anem a sopar que hi ha gana. Plat combinat, set farcellets de pasta i un bistec no omplen, però que hi farem, ja porto el sarró ple!!! Sortim del restaurant i ens dirigim a la Besurta. Plou com mai i algú s'haurà d'oferir per dormir a la tenda...doncs a la furgo diuen que màxim quatre. Jo amb la son que tinc penso que n'hi poden entrar tants com vulguin, que em sembla que dormiré igual!!! En Russi té ganes de provar la impermeabilitat de la súper "decartron", però ningú s'ofereix per compartir niu...així que dorm sol.

Ens llevem l'endemà a les 6 i acostem la furgo una mica més al pàrquing. Tot i això ens queda un pèl lluny, en Jordi diu massa lluny, massa. Carreguem esquís i mentre entre 200 i 500 persones fan camí cap a la Renclusa per pujar Maladetes i Aneto, 5 esquiadors, els armats de Roda, marxen en processó cap Aigualluts, on només corre algun despistat amb xiruques. Ens calcem esquís a 2100 o així, una hora llarga després de sortir. El paisatge i el dia són radiants i la solitud de la vall engrandeix les sensacions. Enfilem amunt, xino xano, fins que comencen les rampes que ens fan guanyar cota. No tenint clar del tot si el Mulleres és el que veiem o el següent en carena, ens dirigim fins al fons de la vall, quan ja només ens queda el Salenques a la dreta i el precipi davant, el Mulleres ha de ser el de l'esquerra. Remuntem l'última pala, neu més dura i boira que ens embolcalla. Arribem dalt i trobem un Logroñés que va a peu. Xerrem un rato, mengem, esperem que la boira escampi i per quan fi escampa, pel sud veiem una barrera de núvols i més boira que bé. Això ens fa desdir de la idea de fer el Pic de Salenques i el Pic de Barrancs. Ens llencem pala avall, per un primer tram molt bo, però a mesura que baixem la neu és més humida i fa falta velocitat!!!



Ens descalcem esquís una mica més avall, just sobre l'entrada de la vall de l'Escaleta. Esquís a l'esquena i cap al cotxe!!!. En Met té les cames destrossades, les botes noves li han fet una mica de mal i li han encetat la canya...però avui era dia per encetar, recorregut llarg i pla, malgrat siguin noves, que més es pot demanar?

Tornada amb el cotxe distreta i divertida. Tot creuant l'eix parlem de molins, no agraden, però resulta que un molí de vent amb potències d'entre 1,5 i 3 MW, pot abastir quan fa vent entre 375 i 750 llars (mitja de 4 kW per llar), amb diàmetres de pales de fins a 100 metres i una velocitat lineal a la punta de la pala de fins a 260 km/h!!!

Resultat:

Barça 2-Espanyol 0
Futboleros 2-Tan els fa 3

Met, Russi, Guillem, Jordi i Samuel