Nova incursió hivernal per paisatge, primaveral per dates a la cerdanya francesa, amb l'objectiu de pujar el Carlit. Una mica esberats per la il.lusió que ens fa fer aquest cim, trepitjem la neu i les vores dels llacs sense gaire atenció...tot i que no acabem dins. Jo vaig bastant enfeinat amb els estudis i es pot dir que no m'he pas mirat ni per on es puja ni per on es baixa...ara m'ho he passat molt bé.
Pujant en Jordi, potser per l'emoció que el Barça acaba de guanyar la lliga o perquè va anar a dormir tard, se'ns queda clavat a 2700. Una baixada de sucre i no hi ha manera que tiri amunt. No hi podem fer més i quedem que ens espera allà mateix. No es troba pas malament però no es veu amb força per pujar. Fem cim, grans vistes i gran dia.
A la baixada en fem via, tot llençant-nos per les pales nevades. La neu està força desfeta, sort...perquè una mica inconscients sí que som...sense piolet a la mà això no es pot fer amb aquesta alegria!!! Ara sí que és cert que en un obrir i tancar d'ulls ja som als llacs.
Cesc, Edu, Arnau, Marc, Jordi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada