Aprofito avui per fer el cim del Freser i el Pic de l'Infern tot passant abans pel Puig de Bastiments. No havia fet mai aquesta ruta i feia temps que la volia fer. Surto sol i vull dinar a casa, així que m'ho agafo una mica airós. En Marc també va fer un recorregut semblant fa uns dies i vull veure quin temps em surt. Sense motxilla i només amb les malles i el gore-tex, marxo del pàrquing de l'estació tot trotant. No duro gaire estona, redueixo el ritme i continuo pujant fins el Bastiments. D'aquí enllaço per la carena-cresta cap al Freser, ja més ràpid doncs el terreny és més horitzontal i bufo menys. Arribo al Freser i ja veig el pic de l'infern "a tiro de pedra". Que va, m'he passat, encara quedava un tros. Arribo dalt per la vessan nord-est, contemplant aquest bonic cim!!! Per ser Pirineu oriental aquest cim és dels més escarpats. Em trobo un pare i un fill dalt i em tiren una foto. Torno corrent i al final surt un bon temps.
Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada