PUIGMAL

Escrit per Jordi Juvanteny

Puigmal (2911 metros)

Ruta clàssica entre les clàssiques. Pujar el Puigmal des de Fontalba i baixar cap a Núria per després agafar el camí de Fontalba i completar el cercle. Ruta estrella del Pirienu Oriental català que permet visitar dos llocs emblemàtics com son el Puigmal i el Santuari de Núria.

Fontalba - 2.074 metres

Cim de la Dou - 2.471 metres - 45'

Coll de Fontalba - 2.450 metres - 50'

Puigmal - 2.910 metres - 3h

Núria - 1.960 metres - 5h

Fontalba - 2.074 metres - 6h

Desnivell: 1.200 metres

Distància : 14 km

Diuen que tot té un començament, doncs aquesta sortida al Puigmal va ser la meva primera ascenció al Pirineu. Com hem canviat tots amb 3 anys. Ens vam proposar de pujar la Pica d'Estats l'estiu del 2003 i vam preparar "un pla d'entrenament" progressiu. Vam fer 4 sortides consecutives on cada vegada incrementavem la distància i sobretot el desnivell. Vam començar pel Montseny, fent els cims emblemàtics del Matagalls i Les Agudes, després vam fer el salt al Pirineu amb aquesta ascenció al Puigmal, i finalment ho vam rematar amb el Torreneules, on vam simular (en distància i desnivell) l'ascenció a la Pica d'Estats. Al cap de 15 dies del Torreneules, tots assolïem el cim de la Pica d'Estats, sostre de Catalunya i primer tres mil per tots nosaltres.

Bé deixem la nostàlgia i passem a comentar la ruta. Des de Queralbs es segueix la pista de Fontalba, generalment en bon estat, però que es fa molt i molt llarga. Un cop a Fontalba és normal trobar que està ple de cotxes, és el Puigmal.

Des de Fontalba es té una vista del Puigmal bastant més bona que des de Núria, de fet és la vista que veiem tots des del nostre poble. El camí no te cap secret, no presenta cap dificultat tècnica en tot el recorregut. Primer s'ha de remuntar uns prats verds, obrir-se cap a l'esquerra, no encarar el Puigmal de dret tot recta, al sortir de Fontalba ens hem d'anar obrint cap a l'esquerra.

Amb menys d'una horeta s'arriba al Cim de la Dou (Gran cim) i continuem la pujada sempre per la carena sud-est del Puigmal. Més o menys a partir dels 2.700 metres arriba la rampa forta, i la útlima. Es curteta però es guanyen 200 metres de desnivell amb molt poc tros. Un cop superada la rampa el camí planeja fins al cim. Sempre es agradable ser al Puigmal. La muntanya més alta de la comarca del Ripollès i del Pirineu Oriental. Al no tenir muntanyes al sud permet una panormàmica molt extensa de la Catalunya central. A l'oest tenim la Tossa d'Alp, el Cadí i el Pedraforca, al nord la Cerdanya amb el Puigpedrós, el Carlit, i cap al nord-est tota l'Olla de Núria fins al Bastiments ja a Ull de Ter.

Precisament baixarem cap al nord-est, cap a la Coma de l'Embut, així no repetim itinerari i passarem pel Santuari de Núria. La baixada a l'estiu és molt còmode i la part inicial fins al pluviòmetre convida a correr. El camí està molt fresat i no té cap pèrdua, estem a la ruta més transitada del pirineu oriental, vindria a ser l'Aneto per la Renclusa per entendre'ns.

Un cop a Núria és un bon moment per dinar al costat del llac que hi ha davant del Santuari. No negarem que fa una mica de mandra aixecar-se però s'ha de fer, ens queden encara els 5 km del camí de Fontalba, aquest camí sempre el fem quan estem cansats i al final li agafarem mania. Es creua tot el llac de Núria per la dreta (donant l'esquena al Santuari) i al final comença una pujada curta però intensa. Amb una hora s'arriba de nou a Fontalba i encara hi ha gent que surt per pujar el Puigmal.

Francesc, Edu, Marc, Cesc Gordillo, Arnau, Iris, Pep, Jordi i Samuel