dissabte, 26 de juliol de 2003

PICA D'ESTATS I VERDAGUER


Escrit per Jordi Juvanteny

Pica d´Estats (3143 metros)

La Pica d'Estats no és un cim qualsevol per un català, no és una muntanya més, poder trepitjar el punt més alt del teu país converteix aquesta muntanya en emblemàtica. És diu que és un dels tres mils més costosos del pirineu. Si més no té una aproximació molt llarga per la vessant catalana i un desnivell superior als 2.000 metres per la vessant francesa.

Refugi de Vallferrera - 1.940 metres
Desviació - 2.050 metres - 30'
Estany de Sotllo - 2.350 metres - 1h 45'
Estany d'Estats - 2.470 metres - 2h 30'
Port del Sotllo - 2.893 metres - 3h 30'
Pica d'Estats - 3.143 metres - 5h
Port del Sotllo - 2.893 metres - 6h
Estany d'Estats - 2.470 metres - 7h
Estany de Sotllo - 2.350 metres - 7h 30'
Refugi de Vallferrera - 1.940 metres - 9h

Desnivell: 1.376 metres
Distància: 14 km

Vam realitzar l'ascenció per la seva ruta clàssica, la que transcorre per la vessant catalana, la vall de Vallferrera. És una ruta una mica llarga amb moltes pujades i baixades, uns 7 km i 1.376 metres de desnivell però que no representa cap dificultat tècnica. És per aquest motiu que molta gent decideix dividir l'ascenció en dos dies i dormir als estanys d'Estats o Sotllo a mig camí. Nosaltres ho vam fer amb una jornada sortint del refugi de Vallferrera a 1.940 metres. Normalment amb 5 hores ni ha prou, però depèn de la preparació física de cadascú és pot fer més o menys temps, però principalment s'ha de disfrutar de la muntanya. Aquest cim a part de ser especial ja de per si, representava el nostre primer tres mil en cas d'assolïr el cim.
A Àreu comença la pista forestal que ens portarà fins ben aprop del refugi. Àreu és l'últim poble que trobes quan vas a al Pica i és el punt de sortida de l'original cursa Cuita el sol que és fa cada any al Monteixo. Un cop travesses el poble la pista es torna de terra i comença a pujar fins arribar a l'aparcament. La pista es estreta però es passa bé amb turisme. Un cop a l'aprcament tenim el refugi a tocar, amb 15 minuts si arriba. A l'hivern si es vol pujar la Pica per Vallferrera t'has de mentalitzar de fer a peu tota la pista des de Àreu fins al refugi, ja que queda absolutament congelada.





Només sortir del refugi el camí s'enfila ràpidament, la pista és molt fresada i no comporta cap problema d'orientació. Tot seguit el camí planeja fins arribar a una petita desgrimpada, fa més engunia baixar-la que pujar-la però no té cap dificultat. A l'hivern si que si ha de parar més atenció.

El paisatge és molt bonic, amb molt rierols que van a parar a la riera principal la qual s'ha d'atrevassar per un pont un tros més endevant. Ara el camí transcorre pel cantó esquerre de la riera i es fa enfilant en successius esgraons fins arribar als estanys, primer l'estany del Sotllo i més tard el d'Estats. Ja es pot veure la Pica d'Estats, acompanyada del Pic Verdaguer, la Punta Gabarró i el Sotllo. Però també veiem la famosa tartera que tan ens havein comentat. Aquesta primera part de l'ascenció és suau, guanyes alçada à poc a poc i et vas menjant els kilòmetres, d'altra banda la zona dels estanys és una passada.





Un cop deixem l'estany d'Estats (2.470 metres) al darrere afrontem la part més dura del recorregut, la tartera que ens porta fins el port del Sotllo (2.890 metres). 400 metres de desnivell en poca distància que s'han d'agafar en calma i anar fent. Aquesta tartera és la part clau de la pujada a la Pica, aquí si cal es pateix, perquè un cop al Port del Sotllo ja tens molt de guanyat. Un cop al port del Sotllo tens dues alternatives, pujar per la cresta del Pic Verdaguer, on s'ha de grimpar però que escurça molt la ruta, o continuar per la vessant francesa. Si fa bon temps es aconsellable pujar per la grimpada i baixar per la ruta normal del cantó francès fins al Port del Sotllo. En el nostre cas hi havia molta boira i vam decidir continuar pel cantó francés i no enfilar-nos a la cresta. La variant francessa suposa una horeta més de camí.
Sortint del Port del Sotllo ens toca baixar una mica, fins a 2.800 metres més o menys, a partir d'aquí comença un flanqueig cap a l'est on s'atrevessen unes quantes pales de neu, però com que hi passen tants excursionistes hi ha com un caminet a sobre la neu i no té cap dificultat. Normalement sempre i trobes neu a aquesta vessant. El camí es magnífic, d'alta muntanya. Atenció amb les pedres que puguin fer caure els excursionistes que van mes amunt i han escollit la grimpada del Pic Verdaguer. Anem guanyant alçada fins al coll de Riufred (2.978 metres), ara ens queda el Montcalm (3.077 metres) a l'esquerra i la Pica d'Estats a la dreta. Només ens falta dirigir-nos direcció sud cap a la Pica, ens ajuntem amb els que venen del Pic Verdaguer (3.133 metres) i fem junts als últims metres fins al sostre de Catalunya, el cim de la Pica d'Estats de 3.143 metres. La vista és espectacular, el Monteixo, el Pic Verdaguer, la Punta Gabarró, el Montcalm, el Pic de Sotllo, el Comapedrosa, els estanys d'Estats i Sotllo, etc, etc.


El descens es fa per la mateixa ruta. Es recomenable guardar-se una mica d'energia pel descens ja que es especialment dur, sobretat baixar la tartera. Després d'unes horetes (una mica llargues) s'arriba de nou al refugi de Vallferrera amb una satisfacció enorme ja que em assolït el cim de Catalunya i de retruc em pujat la nostra primera muntanya de més de tres mil metres d'alçada.





Mercè, Gonzalo, Francesc, Edu, Iris, Marc, Arnau's, Gordillo, Jordi, Gerard i Samuel