PIC DE LA MINA I TOSSAL MERCADER

Encara que la primera idea era una altra, els encostipats i grips no han marxat de casa nostra, com tampoc ho fan de la majoria de cases...quina cosa més extranya, així que finalment marxo diumenge al matí a dos de set amb a la intenció de fer algun cim a l'est del coll de Puymorens. M'agradaria pujar o bé el Tossal Mercader o bé un cim sense nom, cota 2610, però quan hi arribo veig desil.lusionat que no els sobre neu, especialment el segon. En canvi el Tossal Mercader es podria fer, però és d'hora i la neu encara està dura. Així que per escalfar-me i deixar que el sol escalfi la neu, marxo en direcció contrària cap al Pic de la Mina, on s'hi veu força neu. El cel es força blau, però pel sud van arribant bandes de núvols.

Feia uns quants anys que no pujava aquest cim, de fet tants com fa que han inaugurat l'arribada del telecadira a la nova cota superior. L'estació evidentment ha guanyat, però crec que la muntanya ha perdut. El Pic de la Mina és ara una trista pala a 20 minuts de la nòria, ha quedat francament desvirtuat. Arribo fins dalt mateix del cim amb els esquís als peus, on em trobo pare i fill que hi acaben d'arribar a peu. Menjo una mica, faig alguna foto i em miro de lluny els dos cims que volia pujar. Des d'aquí dalt s'hi veu més neu. També em miro el Pedrons, que fa anys que no pujo i segueixo amb la vista una fila d'indis que hi està pujant. No m'atrau gaire anar cap allà. En canvi continuo mirant la pala sud-oest del Tossal Mercader. L'any passat el vam pujar caminant amb les nenes, passant pel llac i baixant amb circular per la pista. A l'esquerra de la pista, mirant avall, hi havia una bona pala canal, un xic redreçada, que vaig pensar que devia ser ben esquiable...Miro el rellotge, no fa ni dues hores que he sortit del cotxe. Si m'encanto gaire més aquí dalt, ja tindré el dia fet. Però si baixo, potser puc fer alguna cosa diferent. Trec pells i baixo caminant 30 metres fins al coll oest i d'aquí amb esquís als peus, fins al cotxe. Començo a trobar gent que puja, molts em demanen si es baixa bé, els dic que sí, amb els meus barems, doncs no he pas rascat, ja intento esquivar les pedres, espero que facin ells el mateix.

Arribo a l'aparcament i passo pel costat del cotxe. De fet tinc temptacions d'obrir el maleter i menjar-me quatre croquetes de la mare, però són el dinar, seran per més tard. Travesso la carretera i torno a posar pells direcció el Tossal Mercader. Li donc hora i mitja de marge, si a la una no sóc dalt, giro i fora. Però no porto ni 10 minuts que ja em fa mal el peu esquerra. No tinc 20 anys, casum l'olla, no hi havia caigut. En tinc més del doble i els ossos del peu ja se'm deformen, especialment l'esquerra que acaba amb compeed per dia. Paro, trec la bota i el botiquín. Miau, se m'han acabat. Tiro de pasta lasar, tirita i mocador. No sembla que hagi d'arribar gaire lluny així, ja porto 12 km massa plans, que és quan pateixen més. sort que només girar la pista veig la pala-canal que vull baixar. Aquí començo a fer voltes maria per donar i per vendre, i el peu diu gràcies, especialment quan flanquejo a sud. Quan flanquejo a nord encara es queixa. Però ara ja poden més les ganes. Dues-centes voltes maria després (72 en realitat), atrapo una parella que han parat a la pista a fer un mos. Són francesos, "bon apetit" i segueixo fins al cim, passada l'antena. Aquí dalt fa dues puntes igual d'altes. Quan hi vam pujar amb les nenes vam fer la punta nord i aquesta sud-oest la vaig fer corrents perquè tronava. Avui no tinc ganes de pasturar per aquí dalt com una ànima amb pena i amb quedo a la punta sud-oest. Menjo un plàtan, trec pells i em miro la baixada. També em poso el casc, el casc d'obra, perquè avui m'he deixat el d'esquiar. Entre l'apretada de ventre del matí, la butllofa del peu i que m'he oblidat del casc em pregunto que faré d'aquí 20 anys. Potser no trobaré ni les muntanyes nevades, espero que no sigui per culpa meva que no les sé localitzar.

Baixo pel nord els primers 50 metres, que tenen més neu i després marxo directe al sud-oest per encarar la pala canal. A dalt és dreta, però la neu ha transformat, crema. M'ho miro i penso. Deixo de pensar i avall que fa baixada, seguint el tub principal. Molt bona neu i molt bona baixada que em recorda la del Gra de Fajol petit per la pala-canal sud-est. Segueixo baixant després de travessar la pista, seguint el desaigua principal, fins que ja arribo on s'engorja. Quina baixada! D'una tirada 700 metres sostinguts, de les millors baixades directes que recordo, segurament perquè la trobo amb bona neu. Ara ja només toca posar pells i remuntar pel marge dret fins al coll. En total poc més de 20 km i +1400, amb 5 hores ben aprofitades. A la pròxima nevada ja faré el 2610 que tenia pensat a l'altre costat de la coma d'en Garcia, pujant per aquesta en circular i baixant les pales sud-oest. No és any de neu, però que no vinguin anys pitjors, que aquest també ens deixa disfrutar ...

Samuel

INTENT PICA ROJA

La gran nevada que anunciaven els "twitteros", que va començar essent una llevantada ha acabat amb una nevada de sud, amb neu bastant carregada d'aigua (humida) i amb menys quantitat de l'esperada, tant sols un pam de neu al Pirineu Oriental, més o menys el mateix que l'occidental. Així que quan en Xevi ens diu que marxa a Andorra amb en Guillem, m'hi apunto de dret, doncs no cal anar a rascar rocs al costat de casa. En Joel al final també s'apunta i marxem dissabte a dos de set, quan en Guillem venint de l'Empordà, para a la Pasqual a recollir el personal. Pugem amb dos cotxes perquè en Guillem es queda a Andorra dilluns.

Fem petar la xerrada tot pujant, i ens plantem a Andorra la Vella, sopem i dormir a casa en Guillem (merci). Al vespre tot sopant hem mirat rutes, sembla que la Pica Roja és l'escollida, més propera que la Pica d'Estats des d'Ordino-Arcalís com fan els màquines. L'endemà al matí després d'esmorzar i posar pells còmodes, sortim cap a l'aparcament superior de l'estació i comencem a foquejar a dos de nou del matí amb un cel força blau, que s'anirà espatllant al llarg del dia per l'arribada de núvols i boira pel sud.

Comencem per les pistes a bon ritme, però quan sortim d'elles per fer el primer flanqueig direcció el port de Rat ja veiem que serà un dia d'"snow outside smile inside", més que de "no friends on powder days". Hi ha una bona quantitat de neu per obrir traça, i ja comença a humitejar-se. Ens plantem al port de Rat que el dia ja ha canviat, el nostre objectiu es veu lluny, molt lluny. Traiem pells i fem encara una bona baixada per neu pols, tot i que el relleu no és gaire perceptible pels núvols alts, jo el faig tot sense ulleres fins a baix al riu, després de creuar la pista que puja de Soulcem uns quants cops.

Aquí toca posar pells i ens comencem a donar compte de l'enfangada. Costa obrir traça, perquè hi ha un bon tou de neu, però el problema és que es fan uns pans de mil dimonis! A falta de cera, parem a posar crema del sol que també va molt bé, i amb això i força de voluntat, anem remuntant mentres fins a plantar-nos al refugi pastoral, segurament tancat. Aquí en Joel que ja fa estona que no ho veu clar, comenta que gira. No ha dormit bé i arrossega mal de cap i cansament, també mal a la cuixa. Entre tots l'animem a arribar fins al coll i allà decidir. Un cop allà, seguim amb quatre llaçades fins a guanyar l'aresta, amb els esquís als peus, però a partir d'aquí toca posar-se els esquís a l'esquena. En Joel diu prou, està rebentat. El dia s'ha anat espatllant i encara queda mínim una hora fins el cim amb els esquís a l'esquena. Jo no em noto especialment cansat, crec que la ruta encara és factible, però la idea que torni al cotxe sol no m'agrada...no és una baixada i ja ets el cotxe...és una bona baixada i després una bona pujada, per una altra baixada. Em miro en Xevi i en Guillem, que estan ben decidits a pujar i amb en Guillem, tot i que no ho diu, li fa il.lusió aquest cim. Així que el millor és fer 2 grups, ells dos que facin cim i la circular per sota i nosaltres anem tornant xino-xano cap al cotxe. 

No és que anar sol ho vegi un problema, que ho pot ser davant d'un imprevist, però una cosa és fer una sortida sol, mentalitzat i compromès des del principi i l'altre sortir en grup i haver de tornar sol perquè no et trobes bé. Pells fora i avall. Ja hi tornaré un altre dia que faci sol. Ara toca aixecar una mica la moral amb en Joel, que l'acompanyo de tornada però és ell qui ho haurà de remuntar tot pel seu propi peu.

Enganxem encara una bona baixada amb suficient visibilitat general, però no massa de relleu. Les parts altes es salven, amb bona neu pols, però a partir de 2100 la neu és molla de nassos, costa remenar-la. De fet un cop som a baix i travessem el riu, remuntem tota la pista sense pells, descalçant talonera. No fan falta, de tant que s'enganxa la neu i almenys no es fan pans (no tants).

Anem fent mentre veiem com es va tapant més el dia, amb nevades esporàdiques de neu granulada, d'aquella que et pica la cara, res de parracs bonics de Nadal. En Xevi i en Guillem ja hi tindran la seva feina. De mentres, entre parada i parada per picar, encarem l'última pujada obrint traça amb neu xiclet i pams de nassos. Arribem al port de Rat i mirem enrera. Gairebé els hauríem de veure ja de tornada baixant les pales. Nosaltres no hem pas corregut, i comptant hora i mitja o dues de diferència, ja haurien d'estar baixant les pales. Traiem pells i baixem del port amb bona neu i entrem a pistes.

Arribem al cotxe poc abans de dos de cinc, gairebé 8 hores després, +1700 i poc més de 20 km. Quan ens hem despedit hem quedat a un bar d'Ordino, però els deixem nota al cotxe que ja ens esperem a Andorra la Vella, intuïm que la cosa anirà per llarg. Tant llarg que ens donarà temps d'anar de compres, passejar, etc...Se'ls hi ha fet fosc i han arribat al cotxe a dos de vuit tocats, amb frontal. El que quedava no era un regal, ja que a part de fer l'aresta amb esquís a l'esquena també hi han hagut de fer la baixada fins al coll. Entre això, els pans de neu i alguna remuntada extra als llacs, s'ha fet tard, després de 25 km i +2200. Esperem a la pròxima enganxar més bon dia i més bona neu, tot i que avui ha sortit un dia ben treballat.

Amb el que hi havia hem fet el que hem pogut, i en Guillem i en Xevi cim ben treballat, la vida no és sempre una catifa de neu pols i cel blau...penseu que quan fa mal temps fins i tot la teva ombra t'abandona!

Guillem, Xevi, Joel i Samuel