2024 - IRLANDA

Del 1 al 23 d'Agost

 

1 d'Agost - Casa - Vieillevigne

2 d'Agost - Vieillevigne – Ferry Roscoff

3 d’Agost – Ferry  Ringaskiddy Cork - Killarney

4 d'Agost - Killarney - Killarney

5 d'Agost - Killarney – Carrauntoohil

6 d’Agost – Carrauntoohil – Kerry

7 d’Agost – Kerry – Derrynadivva

8 d’Agost – Derrynadivva – Cliffs of Moher

9 d’Agost – Cliffs of Moher – Errisberg

10 d’Agost - Errisbert- Lough Mask lake

11 d’Agost – Lough Mask Lake – Murrisk Abbey

12 d’Agost – Murrisk Abbey – Carrowmore lake

13 d’Agost – Carrowmore lake – Luke’s Bridge

14 d’Agost – Luke’s Bridge – Money Beg

15 d’Agost – Money Bag – Ballybofey

16 d’Agost – Ballybofey – Randalstown

17 d’Agost – Randalstown – Whiteabbey

18 d’Agost – Whiteabbey – Rosnaree

19 d’Agost – Rosnaree – Glendalough

20 d’Agost – Glendalough – Nire Valley

21 d’Agost – Nire Valley – Ferry Ringaskiddy Corck

22 d’Agost – Ferry Roscoff – Carcassone

23 d’Agost – Carcassone - Casa

Aquest any vam decidir anar a Irlanda un dia tot caminant per la Catalunya Nord, mentre fèiem una circular per les torres de Cabrenç. Anàvem parlant de quina lloc podríem anar i les nenes van demanar quins llocs encara es podia anar amb ferry, bàsicament illes properes…i així va sorgir Irlanda. Un cop mirat i estudiat, vam decidir agafar el ferry al nord de França, a Roscoff en comptes de Bilbao que també és una possibilitat. Per cost i temps és pràcticament el mateix. O bé fas 1200 km amb cotxe i 500 amb ferry (un dia cotxe i una nit ferry sortint del nord de França) o bé fas 500 km amb cotxe i 1200 km amb ferry (un matí cotxe i un dia i mig ferry sortint de Bilbao). Vam decidir la primera opció perquè ens va semblar menys pesat un ferry curt, que no pas un ferry llarg, ja que a la furgo encara que hi estiguem hores podem parar sempre que volem. I així ho hem fet. Sortim el dia 1 d’agost, poc abans de les 10, després de dir adéu a la família, i marxem direcció Tolouse per Puigcerdà, passant pels túnels. Avui és dia de carretera i manta, fins que a la tarda arribem prop de Niort, on parem en una àrea d’autocaravanes de Vieillevigne, on passem una bona nit, després de fer un tomb pel poble que és ben bonic i pintoresc.

1 d'Agost - Casa – Vieillevigne

2 d'Agost - Vieillevigne – Ferry Roscoff

L’endemà al matí ens llevem i fem els quatre hores de cotxe que ens queden fins a Roscoff. Anem bé de temps perquè el ferry surt a les 11 de la nit, però entre que volem deixar la furgo neta i deixar preparat el que ens emportarem dalt del vaixell ens passa el dia volant i a les set del vespre ja som a la cua del ferry per sopar. Britannia ferries no és com els que hem agafat per la Mediterrània, el toc anglès es deixa veure arreu. Embarquem puntuals, tant com que una hora abans ja som dins el vaixell i amb els cotxes aparcats. L’habitació està impecable, neta i arreglada. Passem una bona nit, ja que la mar està força tranquil.la, i l’endemà al matí pots sortir de l’habitació a l’hora que vols, literalment 15 minuts abans de baixar al garatge a recollir la furgo

3 d’Agost – Ferry  Ringaskiddy Cork – Killarney

 

Arribem al port de Ringaskiddy, Cork amb puntualitat britànica, passant abans per davant de la pinturesca ciutat de Cobh, últim port on el Titànic va fer escala (port de Queenstown). A les 11 del matí ja trepitgem territori irlandès, bé, la Gemma és la primera, ja que abans de l’aduana ens marxa un paper volant de la furgo i ha de sortir a caçar-lo! Un cop passat el tràmit, canvi de xip, conduir per l’esquerra i estar al cas, que les carreteres són estretes i la gent no va pas lenta! Ens hem preparat una ruta horària, buscant una mica les excursions que ens agradaria fer i més o menys un resum de llocs per dormir, per no haver d’estar navegant per l’app de parkfornight, tot i que en som usuaris (sort perquè els primers dies ha tingut una fallada general). Comencem marxant cap la sud, cap a Glengarriff reserve, on hi ha una zona muntanyosa, a buscar “un peu de soliude” com diu la guia Rother. El poble és turístic, però un cop t’endienses al bosc, per carreteres ultrasecundàries, ens plantem fins a Barley Lake, pensant que comencem les vacances molt forts...pista asfaltada de 2 metres d’ample amb prou feines i paelles on ens toca maniobrar per girar! Dalt, un racó de món, amb just 4 aparcaments i 4 cotxes, on parem a dinar. Amb la panxa plena baixem a fer una caminada pel llac, tot i que no gosem fer la circular perquè ens sembla que amenaça pluja. Dic ens sembla perquè de fet els pròxims dies descobrirem que cada dia amenaça sol, pluja i vent i que per tant, si vols anar un lloc, hi vas.

Bons paisatges, amb ruta tranquil.la de 3 km per estirar les cames. Ens podríem quedar a dormir aquí dalt, però s’acosta cap de setmana i segur que vindrà més gent, no volem pas quedar travats a mitja carretera, així que anem a dormir a Killarney on a més conicidirem amb en Joel que estan acabant la volta a l’illa i avui tot i que tard, poden arribar a dormir al mateix lloc. Nosaltres de camí parem a Trout lake (si, sí, truites) i seguim de baixada cap a les valls glaciars del parc Nacional de Killarney, bona zona per fer activitat, on ens acostem a la cascada Torc, fent un passeig de tarda amb ramat de cèrvols pasturant tranquil.lament.

4 d'Agost - Killarney – Killarney

Ens fa molta gràcia trobar-nos amb amics a 2.000 km de casa. Avui al matí està plujós, tot i això intentarem pujar al Devil’s Punch Bowl. Hi posem il.lusió, però pluja i cops de vent ens fan desistir i amb 4 km donem el matí per fet. Baixem a dinar a l’aparcament, aprofitem per visitar les ruines de Muckross Abbey i passejar pel costat del llac fins ala Muckross, on enxampem un cèrvol sota el pont, bevent del riu. Quan acaben la migdiada baixen en Joel i família, fem un tomb més per aquí i baixem al poble de Killarney on ens quedem a sopar amb una pizza ben bona! Així nosaltres comencem vacances i ells les acaben. Ens arribem amb cotxe fins a Gap of Dunloe però fa bastant vent per dormir aquí, així que tornem a dormir al mateix lloc d’ahir, des d’on l’endemà cadascú segueix la seva ruta.

5 d'Agost - Killarney – Carrauntoohil

Sortim al matí d’hora, tot sabent que l’anell de Kerry no és pas curt amb cotxe. La primera parada és les plages de Derrynane, platges extraordinàries sinó fos per la temperatura de l’aigua. Fem un tomb, també pel cementiri i les restes de l’Abadía i continuem fins als Cliffs de Kerry on parem a dinar. Avui fa bon dia, però tot i el sol, la temperatura sembla constant nit i dia, uns 18 graus, perfecte per mi, només m’hi sobra el vent. Passejada turística pels penya-segats i d’aquí seguim cap a l’illa de Valentia on també visitem uns altres penya-segats, fent una petita caminada circular. L’home de la taquilla és un vell molt trempat, de fet aquests penya-segats no els visita gaire gent, però l’home, que té una granja amb vaques just a sota, s’ho passa bé esperant els turistes tot escoltant (oh, sorpresa), la vall del riu vermell en català!!!, la qual troba precisosa. Seguim ruta i avui anem a dormir a l’aparcament del pic Carautnohil, el més alt d’Irlanda, que aquest any ens cau molt a principis de vacances...vejam si ens farà bo.

6 d’Agost – Carrauntoohil – Kerry

Passem bona nit, acompanyats d’un parell de furgonetes i al matí sortim d’hora perquè tenim la intenció de fer una bona excursió. Ens fa dubtar però el temps, així com el vent, però com que hi ha un parell de llacs segons el mapa decidim que temps per girar ja n’hi haurà. Ben equipats, ens posem a caminar per bons camins, amb ullades de sol, cops de vent i algun plugim, fins que ja arribem als llacs, on de moment només corren xais. Trobem algun caminador despistat, que més aviat gira, cosa que tampoc ens fa augmentar gaire les esperances de fer cim avui. De totes maneres anem seguint fins tenir davant la Devil’s ladder, un coll-tartera fora pronunciat i moll que és l’accés més directe al cim. Comencem a pujar i veiem que poc a poc ho anirem fent i com qui no vol la cosa ens plantem al coll. Per darrera ja comença a venir gent. Nosaltres seguim i encarem el vessant que porta al cim, però la boira, el vent i una granissa ens fan dir prou. Però quan ja estàvem a punt de girar, sembla que el es vulgui esparrecar, ens abriguem fort i cap amunt, on arribem al cap de poca estona, ara ja amb els primers excursionistes que corren per aquí. Tot i que el cim fa poc més de 1000 m, hem de pensar que el clima i el terreny s’assembla més a les muntanyes de dos i tres mil metres del nostre Pirineu. Quatre fotos i baixem avall a buscar el bon temps, que ens retorna al cap de poc i ens permet una bona baixada del Devil’s ladder, just quan puja mitja Irlanda. Quan som a baix, un parell de ruixats per variar, travessem la zona de llacs i finalment arribem a l’hora de dinar al cotxe, després de poc més de 12 km, i +1000 positius, amb poc menys de sis hores ben treballades. Ja veiem el pa que hi donen aquí si vols fer excursions, com diuen a la tercera va a la vençuda i a partir d’aquí ja agafem ritme que no perdrem en tot el viatge.

Tarda de conducció, visita d’unes ruines antigues i finalment nit davant dels penya-segats de Coumenoole, on aprofitem per assecar la roba molla.

7 d’Agost – Kerry – Derrynadivva

Ens llevem amb vent i una mica de pluja, així que seguim la ruta i aprofitem per buidar aigües, dutxar-nos i a la tarda fer una visita a Bunratty i al seu entorn, abans d’anar a dormir a Derrynadivva, on visitem l’arc de pedra sobre el mar de Brigde Ross, comptant que l’endemà arribarem fins al far.

8 d’Agost – Derrynadivva – Cliffs of Moher

Al matí anem a passejar pel far de Aill Na Brun, una zona perduda i feréstega com ho és tota la costa atlàntica. Seguim en ruta i anem a dinar a prop de Burren Park, on a la tarda sortim a fer una bona caminada fins el cim de Mullagh More, caminada d’uns 8 km i +200 de desnivell, que comencem amb un temps que s’aguanta però que acabem amb pluja, molls com ànecs, com els altres cent que també hi ha pujat. Definitivament aquests irlandesos són d’una altra pasta...caminen plovent, pantalons curts i màniga curta, fred no en tenen pas. Bona caminada que amb temps bo permet veure bons colors al llac de la part inferior, on nosaltres hi hem de posar imaginació. Avui sí però que tocarà eixugar roba, sort que aixecant el sostre i obrint les finestres tenim un estenador i tancant el sostre una planxa! Encara però ens queda temps per parar al dolmen de Poulnabrone, zona curiosa. Finalment anem a dormir a l’aparcament dels Cliffs de Moher, on passem una nit molt ventosa.

9 d’Agost – Cliffs of Moher – Errisberg

L’avantatge de dormir a l’aparcament, a part de no pagar, és visitar els Cliffs de Moher al matí quan no hi ha ningú, l’inconvenient, suportar una nit ventosa com poques. Potser per això hi deixen dormir a furgonetes i autocaravanes, perquè així veiem el pa que hi donen. Tot i això ens llevem amb sol i fem una bona passejada a dreta i esquerra, resseguint les zones més espectaculars. Llevar-se d’hora té premi. Seguim el viatge resseguint la costa, per zones molt boniques i remotes, abans de girar cap a l’est i parar a Galway on anem a la piscina lúdica coberta a passar el matí, aprofitant que té tobogans, sauna, bany turc i jacuzzi. El que té anar amb furgoneta, com que no som de càmping ho compensem amb piscines cobertes on les nenes s’ho passen pipa! Però agafem gana i parem al següent poble a dinar davant del mar i anem a dormir a Errisberg, zona de platges solitàries, on fem una bona caminada al costat del mar.

10 d’Agost- Errisbert- Lough Mask lake

Avui ens llevem amb un dia radiant, i molta feina a fer. Primer de tot parar a la farmàcia a buscar una pomada per la Sira, per un excema que li ha sortit i no es vol curar...ja ahir també vam arrencar una garrapata de la panxa de la Nora, tants xais i tanta mullena ja m’ho veia a venir. Travessem grans paisatges que semblen l’estepa, amb moltes turberes i tota la feinada que tenen arrencant i assecant per tenir combustible. Fem una primera parada a Twelve pines Island, una petita illa d’un llac amb més de dotze pins, però amb una estètica imatge, inqüestionable. Seguim per la carretera del llac Inagh, un plaer per la vista per arribar al Connemara Nacional Park, una zona molt bonica, parada obligatòria. La idea és fer el Diamond Hill, una caminada de poc menys de 8 km i 500 de desnivell, però que et porta fins un cim prou escarpat fent una circular preciosa, no és d’extranyar que la facin mil persones més!!! Després anem a dinar aprop d’un llac solitari i seguim la ruta, passant per Kylemore fins a l’únic fiord d’Irlanda segons ells (perquè d’entrades del mar n’hi ha cinquanta mil...que té de curiós el riu que hi desemboca (a part de les muscleres). En aquest riu, al mirador de la cascada Aasleagh és fàcil veure els salmons remuntar, i fàcil també es enganxar-los amb la càmera! Per més que vegis reportatges d’Alaska i el Canadà on fan el mateix no deixa de ser bonic i especial veure-ho per primer cop en directe, això sí que es energia pura, no meva, sinó la del salmó!

Com que l’energia no s’acaba mai, encara ens queda temps a la tarda per fer una passejada fins als llacs de Cappanachrea, una vall glaciar que em feia especialment ganes de visitar, tot i que no fem l’excursió que marca la guia Rother, sinó només la part final, que amb menys de 7 km i +200 ens permet arribar al plató superior. Com que el dia és llarg, tant pel matí com pel vespre, anem a sopar i a dormir una mica més avall, en una aparcament al costat del llac Mask, que sembla un mar de lo gros que és.

11 d’Agost – Lough Mask Lake – Murrisk Abbey

Avui toca un tram de carretera, amb primera parada The Lost Valley i la platja de Silver Strand, lloc remot entre els remots. Passegem per la platja (mentre irlandesos es banyen com si fos Benidorm) i a l’aparcament obrim conversa amb tres canadencs, que han portat la seva furgo des de l’altre costat de l’atlàntic i porten forces mesos viatjant, havent passat també per Girona. Després anem a dinar vora el mar i seguim direcció nord cap a Murrisk Abbey, on volem pujar, com a bons futurs irlandesos (no sé si ens ho comptaran com a punts), a Croagh Patrick. El temps d’avui la tarda però no acompanya, així que visitem l’abadia en ruïnes i el monument de la fam (recorda els anys en que van morir milers i milers d’irlandesos de fam per culpa del monocultiu de la patata, havent d’emigrar una part molt important de la població de l’època) i baixem a comprar a Westport, ciutat amb bon ambient aprop d’on dormirem, Murrisk Abbey, ja que l’endemà al matí hi volem provar de pujar. Aprofitem per fer nit de cine, amb efectes especials Sant Pere i Santa Bàrbara, ja que som a prop de Sant Patrick...ja que l’escena final on plou de Rei Lleó ens la mimetitza el temps amb trons inclosos, fenòmen rar a Irlanda.

12 d’Agost – Murrisk Abbey – Carrowmore lake

Després de la ploguda d’ahir ens llevem amb ganes i energia, sortint de nivell 0 msnm per pujar a Saint Patrick. Bona caminada de poc menys de 9 km i pràcticament +1000 positius, amb unes vistes impresionants, especialment si enganxes la marea alta com nosaltres, ja que tota la costa i les petites illes li dóna un caire tropical a les fotos que el temps fred d’Irlanda s’encarrega d’eliminar. La pujada és constant, amb l’últim tram tot empedrat. Aquí hi puja molta gent, molts descalços, suposem en compliment de promeses. Dalt per variar el temps és fred, ventós. Esmorzem arrecerats a l’església i baixem avall esquivant la pluja, acabant amb un dia fins i tot calorós, uns 20 graus. Probablement aquesta, juntament amb el Carrauntoohil, el Diamond Hill i un parell més que farem siguin les millors rutes d’Irlanda que hem fet.

Dinem i a la tarda seguim la nostra ruta cap al nord, travessant Ballycroy Nacional Park i visitant els penya-segats del comptat de Mayo, a Carrowteige i Stonefield, molt més alts que els de Moher encara que més curts. La zona és especialment feréstega i ventosa i per això baixem a dormir al costat d’un picnic un parell de pobles més avall.

13 d’Agost – Carrowmore lake – Luke’s Bridge

Avui ens llevem amb feina, aprofitant que hem d’anar al supermercat, posar gasolina i buidar aigües, passem pel taller a veure que deu ser el llum de motor que s’encén a la furgo. No passem per la VW, sinó en un taller remot i perdut, on tot són pagesos que van a buscar rodes i altres coses extranyes. El mecànic jove que ens atén és de poques paraules, amable, però compto que tot el que ha dit en la seva vida cap en una llibreta de 100 fulls A4 quadícula de 8 mm. Ens borra l’error i em diu que no pot saber quin és, però que li sembla que no és important sinó em treu potència. Em cobra 20 euros, que ho trobo molt més que correcte per la feinada que li he portat buscant el vag-com i el cable per carregar-lo que devia fer anys que no el feia servir. De fet fins ara l’amabilitat irlandesa és tal com ens l’havien dit, alguns més xerraires que d’altres, però tots molt atents per ajudar. Amb aquest tema solucionat marxem cap a Sligo on dinem, ciutat ja amb més població i ambient i a la tarda per no pedre el costum, parem a Luke’s Bridge on comença una interessant caminada al Pla d’Ayats irlandès: Benbulbin. Una caminada molt interessant de poc més de 11 km i 500 de desnivell, per prats xops i empapats, amb unes molt bones vistes de la regió. De fet acabem dormint a sota, al costat d’un francès.

14 d’Agost – Luke’s Bridge – Money Beg

Ens llevem amb bon dia i marxem més al nord, cap a Slieve Cliffs, una zona muntanyosa sobre el mar amb bons penya-segats. Hi ha molt poc aparcament i ens toca fer una bona caminada de gairebe 8 km des de baix de tot, però val la pena. De fet si fós mes d’hora i fés més bo val la pena intentar pujar algun dels cims de gairebé 500 metres d’altura que cauen directament al mar. Cal dir que tot Irlanda és moll i plujós, cosa que vol dir anar ben calçat i respectar les distàncies, relliscar amb l’herba verda molla no és divertit si al costat hi ha penya-segats, així que cal prestar atenció. Dinem i a la tarda marxem direcció Money Beg, on ens faria il.lusió pujar l’Errigal, un cim escarpat amb bones vistes sobre la regió, una piràmida de pedra sobre els llacs. Hi arribem a la tarda, cap al tard, però ens sembla factible fer els gairebé +600 de pujada tenint en compte que es fa fosc tard i dormirem aquí sota mateix. Fa vent i la gent ja en torna, però sempre hi ha algú que també surt. Dubtem, però finalment ens hi endinsem i fem una bona caminada, per terreny escarpat fins dalt del cim, on gaudim de bones vistes. La baixada és ràpida així que arribem al cotxe abans no plogui i el temps és compliqui més. Terreny molts escarpat i de vigilar, bones canals, mentre sopem a baix al poble amb el cim sobre els nostres caps, ja tapat per la pluja, penso que avui sí que hem tallat just, especialment quan es passa tota la nit plovent.

15 d’Agost – Money Bag – Ballybofey

Els dies van passant i ja gairebé som al nord del nord. Parem a Glenveagh, però no hi caminem perquè plou, ja vam fer l’Errigal ahir. Anem més amunt a la platja de Tramore, una joia que si continúa el canvi climàtic potser serà el paradís, però que a hores d’ara és massa fresc per banyar-se. Nosaltres hi fem una bona caminada per arribar i tot passejant perl a platja la Gemma es fixa en una bulto a la sorra...que a mesura que ens hi acostem es confirma que és una foca petita! És deu haver separat de la seva família i ha acabat a la sorra. Ens hi acostem i amb això em sembla que fa l’esforç de tornar a l’aigua i marxa nedant. Esperem que trobi la seva família, perquè tot i que no és estrany veure foques a Irlanda tampoc és el pa de cada dia. Seguim ruta per la península de Ross i després cap a Tra na Rossan. A la tarda després de dinar, anem a la piscina a Ballybofey, altre cop bona piscina coberta, on un brasiler que viu molt a Irlanda molt trempat ens ho explica tot molt bé. Jo que cada dia m’assemblo més a la meva mare, sembla que porti un rètol penjat que digui “parla’m”...perquè m’acabo enrollant amb tothom...i em passa el temps fent petar la xerrada amb un avi al bany turc. Avui dormim aquí mateix.

16 d’Agost – Ballybofey – Randalstown

Avui ens llevem d’hora i anem al supermercat a omplir el rebost. Després marxem cap al nord, ja dins Irlanda del nord. Com que la nostra companyia no cobria Regne Unit, vam comprar una targeta de 10 € movistar abans de marxar, que és la que farem servir ara. Avui visitem la calçada del gegant, zona extremadament turística. Està clar que sols no estarem. Fem una bona caminada començant per baix per després fer el recorregut vermell i blau, seguint els penya-segats per la part de dalt de tornada. El fenòmen és impressionant, però no pas més que Castellfollit de la Roca, on també trobem grans columnes de basalt. Aquí a Irlanda la gràcia és que les trepitges per dalt i veus els hexàgons (també pentàgons i quadrats). En acabat dinem i després marxem a visitar el Carrick-a-rede, però no travessem el pont perquè no tenim entrada i estan limitades i esgotades, però ens quedem amb les bones vistes que hi ha just abans de travessar.

Per no fer un lleig a Irlanda del Nord, anem a pujar també el seu Sant Patrick, molt menys concorregut i més baix que el d’Irlanda. Excursió amb grimpadeta per superar 200 metres de desnivell desde l’aparcament, amb bones vistes d’Irlanda del Nord, menys abrupte i més planer que la costa oest d’Irlanda. Baixem a dormir a vora un llac, que demà també tenim feina.

17 d’Agost – Randalstown – Whiteabbey

Avui tenim previst una ruta en cotxe pels Sperrins, una mena de ring que també s’han muntat les oficines de turisme d’Irlanda del nord. Les carreteres són estretes i el paisatge molt variat, amb més turons i acabem fent el Solar Walk de Beaghmore, una zona amb pedres petites en forma circular, ancestrals, que representa segons les teories una mena de rellotge dels avantpassats. De fet, podríem dir com després confirmarem a Newrange que totes aquestes restes són més aviat el “calendari dels pagesos ancestrals” barrejat amb els rituals després de la mort que totes les cultures han practicat.

Avui però a la tarda ens acostem al museu del Titanic de Belfast, parada obligada pels fans del Titanic. Nosaltres trobem la visita molt interessant, i el museu molt ben explicat, de lo millor de Belfast. De fet coincidim amb uns amics que ja feia dies que ens anaven atrapant, que tenen la filla petita de l’edat de la Nora. Anem a dormir al mateix lloc, així sopem “junts” cadascú a la seva furgo / autocaravana i la fem petar una estona. Amb ells els queden alguns dies més de viatge que segur que aprofitaran també.

18 d’Agost – Whiteabbey – Rosnaree

L’endemà al matí ens llevem i esmorzem i ens despedim dels veïns d’Irlanda i dels veïns del poble, perquè també són gairebé veïns. Marxem cap a Belfast on fem una bona volta recorrent els barris protestants anglesos i els catòlics irlandesos, visitant els principals murals, així com també encara les valles que tanquen a la nit els diferents barris per evitar problemes. Sembla mentida que la humanitat hagi d’acabar entre murs. Anem també fins al centre, però trobem la ciutat una mica decadent, així que tornem cap a la furgo on coincidim amb els veïns, que ara sí que ens despedim ja que serà difícil tornar-nos a trobar, nosaltres hem de fer via cap al sud! Anem cap al sud-est, a Carrick little, on volem pujar al pic Slieve Binnian, que amb poc més de 11 km i +700 de desnivell permet fer una circular molt interessant i amb moltes bones vistes sobre tres llacs glaciars, en unes valls amb molt granit. Com que no és tard, marxem a dormir a prop de NewRange, per tal de visitar Bru na Boinne, tot sabent que no tenim entrada i que ni amb 30 dies d’antel.lació la pots aconseguir.

19 d’Agost – Rosnaree – Glendalough

L’endemà al matí a les 9.00 ja som a Bru Na Boinne, i tal com es preveia, no hi ha entrada per NewRange, per entrar dins el corredor de la tomba, però sí que n’hi ha per visitar el Visitor Center + Newrange per fora, amb bus inclòs que és prou interessant. És tracta de túmuls de terra i rocs, més antics que les piràmides i de considerables dimensions, amb un passatge orientat a est, on als solstici de primavera entra llum fins el fons de la cambra. De fet al Visitor Center hi ha una rèplica del passadís. Em recorda una mica als túmuls de Menorca, però també de Sardenya. Totes les civilitzacions s’han preocupat pel pas del temps, per la mort i també per coses més mundanes com saber quan s’han de plantar les hortalisses a l’hort, és a dir, calendaris del pagès, ja que no tenien altre manera de saber com passarien els dies i si venien dies curts, llargs, calents o freds.

D’aquí ja marxem cap a Dublín, on fem una visita al centre de la ciutat, del les nostres que fem a les ciutats (pocs museus, pocs monuments), tot i que recorrem les principals zones turístiques. Avui però anem a dormir a Glendalough, on demà si fa bo volem fer una excursió que pinta molt bé!.

20 d’Agost – Glendalough – Nire Valley

Ens llevem amb bon dia, així que tot i que sabem que ens quedarà un bon tros de conducció a la tarda, sortim a fer l’excursió que dóna la volta al llac superior i puja un parell de cims panoràmics, tornant amb circular. Poc menys de 10 km i poc més de 500 metres de desnivell per una zona que no decep, bones vistes i el que més els agrada a les nenes i també a nosaltres, molts cèrvols i propers! Les vistes als llacs glacials són esplèndides, per moments em recorda Noruega. Un cop acabada l’excursió, anem a dinar a l’aparcament de la casacada més alta d’Irlanda, la Powerscourt, bastant a prop de Bray, el poble on havia estat la Gemma de jove! Bona cascada, al costat de l’aparcament, on ens mengem un gelat gegant dels que hem vist aquests dies que devoren els Irlandesos. Això s’acaba, aquest gelat devia ser el premi, ja només queda conduir unes hores fins a Nire Valley on demà provarem de fer l’última excursió abans no anem a Cork al migdia per agafar el ferry!

21 d’Agost – Nire Valley – Ferry Ringaskiddy Corck

Les vacances s’acaben i avui no podem badar gaire. Volíem pujar uns cims sobre l’aparcament de Nire Valley on hem dormit, però ens llevem amb boira i canviem la idea de cim per una excursió fins uns llacs propers, que amb 6 km i menys de dues hores ens permet tornar a l’aparcament. Encara ens queden dues hores fins a Cork i també hem de dinar, així que, carretera i manta. En comptes de parar a Cork però, anem a dinar i visitar el poble de Cobh, situat en una petita illa, que el vam veure molt bonic a l’arribar amb ferry i també vam descobrir al museu del Titanic de Belfast que era l’última escala que va fer el Titanc abans de marxar cap a l’Atlàntic.

Després ja anem directe a la terminal del ferry on per sorpresa nostra ja tothom fa cua. Van molt ràpid i a les tres ja som dins el vaixell, una hora abans de l’hora de sortida, cosa que ens permet dutxar-nos tots 4 al camarot i pujar dalt la coberta per despedir Irlanda nets i planxats. Tenim tarda per endavant, també nit. Avui ens han deixat xocolata desfeta, galetes i llet, nosaltres ja hi posem el sopar. Per no avorrir-nos fem un vol pel vaixell i al final ens firem tot comprant un lego technic d’un tractor John Deere, que ens distreu tota la tarda fins l’hora de sopar, muntant-lo a l’habitació.

Només queda una bona dormida per arribara França descansats, bona nit!.

22 d’Agost – Ferry Roscoff – Carcassone

Com al ferry de l’anada, el de tornada (tot i moure’s més pel vent i el mal temps) és una joia de puntualitat i netedat. A les 8 del matí ja som a Roscoff, on ens toca recordar que aquí es torna a conduir per la dreta!!! Avui farem una bona quilometrada, parant cada dues hores i mitja, i arribem a Carcassone després de 10 hores i 1001 quilòmetres, com el gos del Tintín. El cuiner, que a les vacances sóc jo, no té gaires ganes de fer sopar, així que és una bona idea visitar Carcassone de nit, on ja hem estat altres vegades i quedar-nos a sopar a la Cite, com a regal d’aquestes vacances, on hem fet vida “hippy 100%”.

23 d’Agost – Carcassone – Casa

Les vacances s’acaben. Ahir després de dormir a Carcassone ja només ens queda una tirada de 4 hores fins a casa. Hem vist platges impressionants, però ens ha quedat el cuquet de banyar-nos, així que no dubtem a parar a l’Alamadrava de Roses abans d’arribar a casa. Un bon bany per despedir les vacances d’estiu.

Al final han estat 5.700 km i 23 dies, en els quals hem pogut fer una mica de tot, més de 140 km i +7200 m positius de senderisme, que és el que ens agrada més, però també visitar ciutats, museus i pobles. Irlanda dóna per molt, no és una illa petita, les carreteres especialment de l’oest són estretes i lentes, moltes coses han quedat per fer, però ens emportem un molt bon record de l’illa i els Irlandesos.

Nora, Sira, Gemma i Samuel