dilluns, 4 de gener del 2021

2020 - VALL D'ARAN

Del 30 de desembre al 4 de gener de 2021

Les últimes mesures de confinament permenten desplaçar-se per Nadal a les segones residències (menys Cerdanya i Ripollès a última hora). No us penseu que sóc dels afortunats, però com que han inclòs els que tenen reserva turística, ens hem apuntat al carro. Bungalow a Arties. La furgoneta quedarà aparcada al costat i amb el fred que ha acabat fent ha estat bona idea tenir un gran espai ben calentó!!! 

Marxem dimecres tarda, passem pel coll de Perves on ja hi trobem una mica de neu, però no és fins el Pont de Suert que el paisatge ja es veu blanc. Travessem el túnel i arribem a la Vall d'Aran on ha estat nevant tota la nit i tot el dia. Uns 30 cm que ho deixen tot de postal. El bungalow també ha quedat de postal. L'endemà al matí pugem a Beret a disfrutar dels paisatges nevats. Com que les cintes transportadores per nens estan tancades, agafem tots els esquís i sortim per la pista direcció a Montgarri. Als esquís de les nenes els hi poso un retall de pells i anem "foquejant" tots quatre, tot un espectacle. Fem un parell de quilòmetres que està molt bé i parem a veure com passen els cavalls que estiren trineus. Aquí encara tot és negoci...trineus estirats per gossos, per cavalls, etc... Un passeig de mitja hora amb trineu tirat per cavalls per 2 adults i 2 nens 120 €!!! Als tres tombs donem voltes al poble a cavall gratis...

Totes les muntanyes tenen un aspecte envejable. Els esquiadors ho han petat tot, els de muntanya també. En vé dinat la Gemma posa pells i s'enfila fins sota el Tuc deth Miei per fer una baixada amb neu pols. Jo em quedo a la furgo jugant al parxís. Com que sóc de bona fe em deixo matar uns quants cops, total que sóc l'últim d'arribar a casa. La Nora ha donat la volta al tauler a costa meva i a sobre el seu dau només fa que treure "sis". Per la finestra em vaig mirant aquesta pala que tinc davant. Veig la Gemma que ja baixa i no és pas tard, són dos de quatre. Mentalment ja sóc dalt de la muntanya, només em falta calçar botes. Necessito espais grans, sense límits i la muntanya me'ls dóna. Allà el temps i l'espai canvien d'escala, de la nostra quotidiana escala humana on creiem tenir-ho tot sota control. Els problemes i les presses del dia dia, allà dalt, canviats d'escala, fan riure. Es com medir amb un làser milimètric quilòmetres de distància...no té cap interès. Els problemes i el tragí quotidans es fan petits, relatius, s'esfumen com les boires matineres un dia de vent, inexorablement sense deixar rastre. Allà dalt les ànimes es poden retrobar i compartir somnis, més enllà que el destí les hagi fet aparèixer llunyanes. Així que quan la Gemma obra la porta de la furgo surto com un gos caçador! M'enfilo al Tuc deth Miei i allà dalt trobo un parell de Sils, l'Albert i en Marc. Es deixen enredar per seguir fins el Tuc dels Clòsos, que no és massa més lluny. Neu pols a dojo i bona sortida de tarda. Un cop al cim traiem pells i baixada ràpida fins al cotxe abans no es faci fosc. Un pessic de paradís.


L'endemà també fa bo. Agafem i tornem a Beret i avui provem altre cop d'arribar a Montgarri, però fent servir el trineu en comptes dels esquís. Agafo una corda i la lligo al trineu i la cintura. Ja tenim el show muntat. Nosaltres dos amb esquís de muntanya i les nenes dins el trineu. Fem un bon tram, baixades i revolcades incloses, però ens quedem a 1 quilòmetre de Montgarri. Les nenes tenen fred i tot i que el dia és assolellat marcava alguns núvols, no es plan de quedar glaçats i la tornada no sembla ràpida. Tinc pujada i em tocarà fer de husky una bona estona. Però no em fa res, m'agrada l'esforç i el resultat quan t'esforces, aquí i a la feina. Arribem al cotxe més ràpid del que pensàvem. Dinem i a la tarda anem a fer una volta per Viella, encara que avui essent cap d'any està tot tancat. Després cap a la caseta de fusta, sopar i a dormir.
Cada dia fa una nevadeta, encara que siguin 5 cm. Avui s'ha llevat tapat i nevant, així que sense agafar el cotxe sortim d'Arties caminant cap als banys d'Arties, tancats. Pugem per darrera fins a tocar l'aigua calenta, que més que calenta és tèbia. Seguim caminant fins a Garós i pugem al bonic poble. Anem fins a veure l'esglèsia, que avui presenta una imatge nostàlgica. El cementiri d'accés és ben nevat, sobresurten les creus i alguna mare de déu. Orientat a sud hi toca el sol, i aquesta llum deixa uns moments màgics, potser algú més en gaudeix. És un lloc fred, solitari, però alhora amb una sensació d'eternitat, tot cobert de neu, com s'hi s'hagués parat al temps. Com si fos l'hivern passat quan van tancar la tomba del 1926 que estic llegint...
Tornem a Arties caminant havent fet una bona volta i dinem al bungalow. Ha parat de nevar i surt una ullada de sol. Dino ja amb una entremaliada a la ment. A les 3 ja sóc a Beret, poso pells i m'enfilo cap a l'oest tot sol. Al cap de poc m'atrapen un parell que van amb la caldera encesa, m'aparto i els deixo passar, s'allunyen. Jo però vaig amb el diesel, no paro i vaig fent, els atrapo. Primer intercanviem quatre paraules però al final no em puc estar de buscar conversa, resulta que són de Manlleu...sinó els fa res m'afegeixo i puguem cap al Tuc de Pedescauç. M'esperen. Arribem dalt, traiem pells i fem una baixada de cine, amb neu pols seca. M'ho passo pipa, 20 anys menys. Tornem a posar pells i ens enfilem pel bosc fins al Tuc de Miei. Pells fora i una altra baixada de cine. Just quan arribo al cotxe la meva cosina em diu que també estan per aquí amb l'autocaravana. Amb en Valls no acabem coincidint per sortir un dia, doncs jo tinc forats petits. Altra cop cap al bungalow.


L'endemà al matí em llevo d'hora, mentre tothom dorm i les 7:40 ja sóc a Beret, posant pells. Surto amb la intenció de fer alguna cosa ràpida. Molta neu pols, haig d'obrir traça sol i no aniré pas tant lluny com em pensava. Al final faig el Tuc de Costajaràs passant altra cop el Tuc de Miei, tot sol fins dalt. Trec pells i bona baixada asolellada amb neu pols. A dos d'onze ja sóc a l'apartament, apunt per recollir la família i anar caminant cap als banys de Tredòs, pel GR que està de cine. Quins paisatges!


A la tarda puguem a Beret i ens trobem la meva cosina. Fem unes baixades amb el trineu amb en Jan que està boig de velocitat. La Lluna de seguida s'emporta la Sira i la Nora a fer ninots de neu i jo al final m'apunto a fer un iglú, el trineu va massa ràpid! A nosaltres ja se'ns acaben les "mini-vacances", demà ja tornem i a la tarda treballo.

Bona traça aquest 2021.

Sira, Nora, Gemma i Samuel