Una imatge val més que mil paraules i dos colors més que qualsevol imperi: el blanc i el blau (i no parlo de futbol ni sóc perico!!!). Amb unes nevades primarenques a prop de casa aprofitem una escapada per fer la Tossa d'Alp i retrobar-nos amb el blanc i el blau, els dos colors més infinits que puc trobar, doncs quan tenyeixen el paisatge són els que ho fan de manera més abrumadora i alhora amb molts matisos. Tot és blanc, però no el mateix blanc, i tot és blau però no pas amb la mateixa intensitat.
Aquest any de nou dalt de la Tossa d'Alp ens hi hem trobat el nou telecabina del Niu de l'Àliga, que s'ha empotrat literalment al refugi existent. Hi haurà opinions i gustos per tots. Un mateix trobarà contradiccions en els seus pensaments...doncs per un costat reservar els últims 5 minuts d'ascensió a la Tossa d'Alp, a la força de les cames, l'allunyava del complex de l'esquí alpí per més que la distància física fós irrisòria...d'altra banda una muntanya tant explotada demanava a crits canviar el nom del refugi Niu d'Àliga a Restaurant Niu d'Àliga, cosa que suposo que s'atreviran si ja s'han atrevit amb el telecabina.
Sort que nosaltres tot pujant hem anat a fer el solitari Pic de la Fam, on hi ha les antenes, per saciar la gana que portàvem avui a sobre!
Diumenge aprofitem per posar esquís a les nenes, amb un retall de pell de foca a sota perquè no patinin tant. Fem unes quantes baixades per la Molina entre cames, i la música va sonant "una altre cop", "un altre cop"...
i que així segueixi!
Dissabte, Xevi, Joel i Samuel
Diumenge noves generacions, Sira, Nora, Gemma i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada