Just abans de vacances i aprofitant que la sortida d'estiu, busquem ruta per anar al Lustou. En Xevi però posa sobre la taula el Midi d'Ossau, que feia anys i panys que no hi pensava...m'engresga força. Al final el mal de queixal d'en Jow fa que ens quedem sols el dijous a la tarda tot anant direcció Lleida. Anem pensant si anar cap al Lustou o cap al Midi. De fet portem mapes i material per tot!
Finalment quan gairebé arribem a Lleida tirem cap al Portalet, tot pensant que el Lustou ja el farem al setembre!!!
Sopem una mica tard, ja només a una hora de camí, i mentre mastego pilotilles passa un bòlid lluminós com pocs pel cel, aquests dies hi ha les llàgrimes de Sant Llorenç. Amb la panxa plena i després d'una bona xerrada que li fa venir son a en Xevi, arribem al Portalet per dormir, on busquem un lloc pla, doncs dormim dintre el cotxe, no sense abans fer una bona tertúlia...sembla que demà no ens haguem de llevar d'hora!
Hem dormit prou bé i ens llevem ben d'hora ben d'hora, però la mandra fa que no sortim tan d'hora tan d'hora. Esmorzem una mica i ja amb el dia clarejant sortim caminant cap al refugi. Anem fent però no ens encantem...tirem un parell de fotos al llac i al refugi i anem seguint i al cap de dues hores ja estem sota la grimpada, que té un bon desnivell.
No ens sembla d'encordar-nos doncs hi ha bones preses. La pujada són tres xemeneies, ni fàcils ni difícils, d'anar fent. La primera té un pas amb una clavija de ferro clavada força útil per passar-la. A partir d'aquí una caminada per rocs i arribes a la segona xemeneia, amb bones preses i encaixada, es puja bé tot i que és força vertical. Una altra caminada i anem a parar a la tercera xemeneia, que més que xemeneia és una canal de roca. Es fa més per la dreta, però li hem fotut pel dret una mica per l'esquerra i almenys jo (en Xevi no) haig de tibar fort de braços per fer pujar el cos...l'ànima si que puja. En un tres i no res som dalt, ja només queda una pendent de grava i rocs fins dalt i un petit tram de cresta. En 3 hores ens hem plantat dalt. Fa vent però el cel està serè. Bones vistes, mengem una mica i comença a arribar algun grup, doncs avui és divendres i no hi ha massa gent.
Com que anem per feina desfem el camí i ens plantem a la tercera xemeneia de baixada que es desgrimpa bé. La segona i la primera muntem un ràpel. Probablement les hauríem desgrimpat bé, però portem arnés, casc i cordes, així que és més segur fer-ho servir. La segona xemeneia des de dalt és força vertical i tot i la feina de preparar el ràpel es baixa després amb seguretat i rapidesa. La primera xemeneia és menys vertical, però també el muntem.
Un cop a baix recollim trastos i tornem cap al cotxe, una tornada agraïda però llarga. Al matí no m'ho ha semblat tant. En total 3 hores pujar, 3 hores baixar i mitja hora llarga a dalt fent un mos.
Fins la pròxima,
Xevi i Samuel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada